"No tindreu el meu odi", d'Antoine Leiris i Karine Dusfour
"No tindreu el meu odi", d'Antoine Leiris i Karine Dusfour
Coincidint amb el segon aniversari dels atemptats de París

"No tindreu el meu odi" i "Atacs a París, estat d'emergència", dimecres, 15 de novembre, a "60 minuts"

"60 minuts", el programa que ofereix els millors documentals periodístics, dedicats a l'aprofundiment i l'anàlisi de l'actualitat i a la reflexió social, política i econòmica dels principals temes de debat arreu del món, estrena, el dimecres 15 de novembre, a les 23.05, "No tindreu el meu odi". Coincidint amb el segon aniversari dels atemptats de París, un retrat humà i psicològic excepcional sobre el dol, el dolor i l'esperança dels familiars de víctimes d'atemptats dirigit per Antoine Leiris i Karine Dusfour. A partir de les 00.15, el programa recupera "Atacs a París, estat d'emergència", una producció de Siècle Productions, dirigida per Antoine Vitkine i Bruno Dive.

No tindreu el meu odi

Dies després que la seva dona va ser assassinada a la sala Bataclan de París, Antoine Leiris va escriure a Facebook una carta oberta a l'assassí. Va ser un text escrit amb un sentit de la dignitat excepcional, també desafiant, indicant que els terroristes d'Estat Islàmic havien fracassat perquè mai els regalaria el seu odi.

El missatge de Leiris va ser compartit centenars de milers de vegades a tot el món i va inspirar l'edició d'un llibre de gran èxit.

En aquest documental excepcional, Leiris decideix acostar-se a gent com ell: persones que tracten de refer les seves vides després que algun dels seus familiars hagi estat víctima mortal d'un atac terrorista.

A través de les històries "dels altres", Antoine tracta d'entendre els seus propis sentiments i de predir com seran l'endemà i els dies següents, les setmanes, els anys.

"No tindreu el meu odi" combina l'optimisme i l'emoció, el desig de no retirar-se del món i un anhel per recuperar un propòsit a la vida.

Però, és possible que ressorgeixi l'odi? És massa fort el desig de venjança? Com se supera la mort d'algú molt estimat, víctima del terror?

 

Atacs a París, estat d'emergència

Durant quatre dies, els que van transcórrer entre la matança de "Charlie Hebdo", el matí del 7 de gener del 2015, i la sagnant presa d'ostatges al supermercat jueu Hypercacher, l'11 de gener, França va viure una situació de grans manifestacions de suport als valors republicans francesos, que deixarà una marca en la història.

El documental  explica la tràgica història que hi ha darrere d'aquesta posada en escena anant al lloc on es van prendre les decisions, per entendre i explicar l'actuació del president francès, dels seus principals ministres i dels caps de la policia durant aquells terribles moments.

"Atacs a París, estat d'emergència" explica la història des de tres angles decisius: el president francès, François Hollande, a l'Elisi; el primer ministre, Manuel Valls, a Matignon, i el ministre de l'Interior, Bernard Cazeneuve, al comandament de les forces de seguretat i dels serveis secrets. Els testimonis posen en relleu la presa de decisions crucials en aquelles hores tan transcendentals.

Finalment, el documental mira d'extreure una lliçó dels esdeveniments, tràgics en un primer moment --7 i 9 de gener-- i commovedors després –10 i 11 de gener--: realment, tindran un impacte a llarg termini en el país? Han permès que François Hollande jugui el seu rol presidencial? L'equip Valls-Hollande està més unit del que es creia abans del que es va viure en aquells moments de gran pressió?

Una producció de Siècle Productions, dirigida per Antoine Vitkine i Bruno Dive.

tv3.cat/60minuts

Sant Joan Despí, 14 de novembre del 2017

Anar al contingut