Jaume Vilalta, dirctor i presentador del programa
Jaume Vilalta, dirctor i presentador del programa
Demà, dimecres, 10 de gener, a les 22.00, al 33.

"Malalties minoritàries" i "El vaivé de les platges" a "Quèquicom"

Demà, dimecres, 10 de gener, a les 22.00, al 33, "Quèquicom" emetrà el capítol "Malalties minoritàries: el cas d'Alba Saskia", en què es podrà conèixer el testimoni d'una jove, finalista del premi Planeta, que té la síndrome BVVL, una malaltia neurodegenerativa.

A continuació, s'hi podrà veure el reportatge "El vaivé de les platges", que mostra les conseqüències devastadores dels temporals, i apunta que l'escalfament global pugui causar tempestes cada vegada més greus i freqüents.

"Malalties minoritàries: el cas d'Alba Saskia"

Vols parlar o empassar, però ni els nervis ni la musculatura t'obeeixen. Què se sent quan u està presoner dins del seu propi cos? És el que viu Alba Saskia Rivas, una jove, finalista del premi Planeta que planta cara a una malaltia minoritària tan cruel com la síndrome de Brown Vialetto Val Laere (BVVL), una infermetat genètica neurodegenerativa.

Als 15 anys, Alba ja havia perdut gairebé l'oïda, sense que cap metge aconsegueixi determinar el per què. Als 21 anys, ja no es podria ni moure ni menjar, i el seu futur cada vegada estava més borrós.

Fins el 2010 no hi havia cap mena de tractament, i una tercera part dels pacients no arribaven als 10 anys de vida. Actualment, tot i que la malaltia no s'atura, es pot atenuar amb la riboflavina. Alba ha pogut recuperar-se una mica, va tornar a aprendre a menjar i es va esforçar per tornar a caminar. Ho ha aconseguit amb ortopèdia i un tractament constant a l'Institut Guttamann.

Durant els moments més durs de la malaltia, la jove va començar a escriure petits relats, i el seu repte fou presentar-se al Premi Planeta. Va escriure "Con un par de alas", una novel·la de poesia que va quedar entre les deu finalistes.

"El vaivé de les platges"

Cada hivern, el mar Mediterrani mostra la seva cara més ferotge i, molt de tant en tant, ofereix un espectacle digne de ser recordat. El temporal del gener de 2017 va ser un d'aquests casos excepcionals, amb ones de fins a set metres d'alçada.

A banda del perill que suposa per a la navegació, cal preguntar-se fins a quin punt aquesta força és, o no és, una amenaça per al litoral. Per aquest motiu, el reporter Pere Renom s'acosta a una platja durant el temporal, amb Vicenç Gràcia, del Laboratori d'Enginyeria Marítima.

Una vegada ha passat el temporal, s'ho poden veure els efectes devastadors en molts punt del litoral: grans esvorancs, passejos i edificis destruïts, arbres desarrelats i sorra amuntegada terra endins. L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va sobrevolar i fotografiar tota la costa catalana i, amb aquestes imatges, s'ha creat una aplicació que permet comparar el litoral abans i després del temporal.

tv3.cat/quequicom
facebook.com/quequicom
@quequicom33

Anar al contingut