"Les àvies de Txernòbil", el dimecres 25 d'abril, a "60 minuts"
"60 minuts", el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i l'anàlisi de l'actualitat i a la reflexió social, política i econòmica sobre els principals temes de debat d'arreu del món, estrena, el dimecres 25 d'abril, a les 22.55, "Les àvies de Txernòbil", dirigit per Holly Morris i Anne Bogart, que segueix la vida quotidiana d'unes àvies d'entre 70 i 80 anys d'edat, que resisteixen a les seves granges, les seves llars de tota la vida, en uns terrenys altament tòxics.
Trenta-dos anys després de la catàstrofe de Txernòbil, a la zona nuclear restringida, d'accés privat i públic prohibit, hi regna la desolació... excepte per unes àvies irreductibles.
El 26 d'abril de 1986, l'incendi i l'explosió del reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil va provocar una de les pitjors catàstrofes ambientals de l'era moderna. Just 30 anys després, un immens sarcòfag nou cobrirà el vell, perillosament deteriorat pel pas dels anys: fa 27 anys que en surt pols radioactiva per les esquerdes. La contaminació continua plenament activa al voltant de la central.
La zona d'exclusió que envolta Txernòbil és coneguda amb el nom de "zona morta". Uns 2.600 quilòmetres quadrats oficialment tancats per sempre, sota el control del Ministeri d'Emergències, on la contaminació és invisible, però constant. No hi ha de viure ningú, tots els habitants en van ser evacuats fa 30 anys, però... un grup de dones irreductibles, "babuixkes", àvies d'entre 70 i 80 anys d'edat, resisteixen a les seves granges, les seves llars de tota la vida. Algunes van ser evacuades el 1986 i hi van tornar al cap del temps a peu, superant els filferros que envolten la "zona morta". D'altres, com Hanna Zavoròtnia, de 80 anys, no s'han mogut d'on ja eren: "Dispara'm un tret i cava la meva fossa, perquè, si no, no aconseguiràs que marxi", li va dir al soldat que l'instava a ser evacuada immediatament. "Vaig sobreviure a Stalin i a les atrocitats dels nazis, així que no fugiré d'un enemic invisible", diu al reportatge.
"Les àvies de Txernòbil" segueix la vida quotidiana de les àvies, els seus rituals, la subsistència a partir del conreu de productes en uns terrenys altament tòxics. No els importa. La Valentina, de 72 anys, està convençuda que, si s'hagués quedat a Kíev, ja seria morta: "Tots els cotxes deixen anar la taula periòdica sencera a l'aire, i això t'ho fiques als pulmons. Aquí, a la zona d'exclusió, la vida no s'ha aturat mai. Jo no me'n vaig ni a punta de pistola."
Un equip militar especialitzat controla la radiació en el cos de les àvies i dels productes que conreen. Un control rutinari des de la complicitat i amistat entre els soldats i les dones.
Paral·lelament, una de les guies de l'organisme governamental responsable de les visites controlades a la zona de Txernòbil ens detalla la informació sobre la zona d'exclusió. Una zona visitada regularment per tot tipus de "tribus", especialment pels aficionats a un videojoc que transcorre a la "zona morta", i que decideixen experimentar el risc endinsant-se en l'ecosistema inquietant i tòxic de l'àrea contaminada.
Sant Joan Despí, 24 d'abril del 2018
