"L'ansietat que provoca la societat en què vivim de vegades pot ser positiva", diu David Carabén
El programa El matí de Catalunya Ràdio, amb Mònica Terribas, ha entrevistat avui David Carabén, veu del grup Mishima, que ha actuat en directe als estudis de Catalunya Ràdio. L'acompanyaven Marc Lloret, teclat; Dani Vega, guitarra; Xavi Caparrós, baix, i Alfons Serra, bateria.
Ansietat positiva
David Carabén: "L'ànsia és la teva resposta a com canvien les coses. La societat en què vivim genera una certa ansietat i, de vegades, aquesta ansietat pot ser positiva, en el sentit que et dóna notícia que estàs viu, que segueixes inquiet, que segueixes curiós davant de la música, de la vida..."
Els ingredients
D. C.: "Tradicionalment jo componc, porto la cançó al grup, el grup se l'escolta i algun d'ells se la fa seva. Per exemple, en [Dani] Vega treu uns arranjaments que ja dónen notícia de cap on anirà el to del tema, l'Alfons troba una bateria..."
"Però feia un parell d'àlbums que dèiem que estaria bé incloure alguns temes instrumentals, perquè la meva veu està sobrepresent, sempre porta el discurs de les cançons i, per reposar una mica, un o dos temes poden anar bé per ajudar a pair tot el que diem a les cançons."
"En un moment de l'àlbum, a Els vells hippies, hi ha una discussió entre l'amor lliure i algú que el contradiu. És una conversa entre algú que se sent amenaçat per l'amor lliure o la idea de l'amor lliure i la intenta reprimir. M'agrada aquesta combinació entre clamar i cantar, em fa la sensació que en algun moment de la cançó apareix un narrador, i això m'agrada."
El paradís compromès
D. C.: "Em fa la impressió que l'arquetip que la indústria del turisme ens ha ficat al cap és que al paradís no hi ha compromisos, responsabilitats, que no has de patir per res. Fins i tot l'amor deixa de ser un lligam. L'amor és un compromís i la nostra idea del paradís juga amb la possibilitat que allà ja ens alliberarem de totes aquestes responsabilitats."
"Crec que fer cançó compromesa políticament o amb un missatge clar és molt difícil, és una lliga per a gent molt bona. Jo no ho he intentat mai, la veritat, però això de tenir molt clar qui és el culpable i quina és la solució a mi em costa molt, jo sóc de natural molt més escèptic. El que sí que puc fer, en algun cas com aquest, és adonar-me que [la situació a l'illa de Lampedusa] és una mena de tragèdia que mereix ser cantada, bàsicament perquè Lampedusa és el lloc on es troba la idea del paradís occidental amb la idea del paradís oriental. Tots aquests immigrants fugint de dictadures sanguinàries o, simplement, d'un present que volen millorar... I nosaltres, els occidentals, en canvi, acudim a la platja de Lampedusa perquè està considerada una de les deu millors platges del món, segons els tour operators. Em sentia obligat a parlar d'això, si el disc parlava del paradís."
Catradio.cat/mati
Facebook.com/elmatidecatalunyaradio
Twitter.com/maticatradio
Ansietat positiva
David Carabén: "L'ànsia és la teva resposta a com canvien les coses. La societat en què vivim genera una certa ansietat i, de vegades, aquesta ansietat pot ser positiva, en el sentit que et dóna notícia que estàs viu, que segueixes inquiet, que segueixes curiós davant de la música, de la vida..."
Els ingredients
D. C.: "Tradicionalment jo componc, porto la cançó al grup, el grup se l'escolta i algun d'ells se la fa seva. Per exemple, en [Dani] Vega treu uns arranjaments que ja dónen notícia de cap on anirà el to del tema, l'Alfons troba una bateria..."
"Però feia un parell d'àlbums que dèiem que estaria bé incloure alguns temes instrumentals, perquè la meva veu està sobrepresent, sempre porta el discurs de les cançons i, per reposar una mica, un o dos temes poden anar bé per ajudar a pair tot el que diem a les cançons."
"En un moment de l'àlbum, a Els vells hippies, hi ha una discussió entre l'amor lliure i algú que el contradiu. És una conversa entre algú que se sent amenaçat per l'amor lliure o la idea de l'amor lliure i la intenta reprimir. M'agrada aquesta combinació entre clamar i cantar, em fa la sensació que en algun moment de la cançó apareix un narrador, i això m'agrada."
El paradís compromès
D. C.: "Em fa la impressió que l'arquetip que la indústria del turisme ens ha ficat al cap és que al paradís no hi ha compromisos, responsabilitats, que no has de patir per res. Fins i tot l'amor deixa de ser un lligam. L'amor és un compromís i la nostra idea del paradís juga amb la possibilitat que allà ja ens alliberarem de totes aquestes responsabilitats."
"Crec que fer cançó compromesa políticament o amb un missatge clar és molt difícil, és una lliga per a gent molt bona. Jo no ho he intentat mai, la veritat, però això de tenir molt clar qui és el culpable i quina és la solució a mi em costa molt, jo sóc de natural molt més escèptic. El que sí que puc fer, en algun cas com aquest, és adonar-me que [la situació a l'illa de Lampedusa] és una mena de tragèdia que mereix ser cantada, bàsicament perquè Lampedusa és el lloc on es troba la idea del paradís occidental amb la idea del paradís oriental. Tots aquests immigrants fugint de dictadures sanguinàries o, simplement, d'un present que volen millorar... I nosaltres, els occidentals, en canvi, acudim a la platja de Lampedusa perquè està considerada una de les deu millors platges del món, segons els tour operators. Em sentia obligat a parlar d'això, si el disc parlava del paradís."
Catradio.cat/mati
Facebook.com/elmatidecatalunyaradio
Twitter.com/maticatradio
