"Lady Di contra Elisabet II. Un duel reial" i "La veritable història de Madonna", dimecres, 29 d'agost, a "Personatges" del 33

"Lady Di contra Elisabet II. Un duel reial"

Durant disset anys, Elisabet II, la garant de la tradició, i Diana, la princesa rebel, es van batre en un duel implacable que gairebé li va costar la corona a la reina. Aquesta és la història d'un punt d'inflexió, en què la monarquia anglesa es veu obligada a adaptar-se a la modernitat.

Lady Diana Frances Spencer, la tercera filla del vuitè comte de Spencer, tenia 19 anys i treballava d'ajudant a la guarderia d'una escola del centre de Londres quan va conèixer el príncep Carles. Protestant, verge i aristòcrata, era la candidata ideal per convertir-se en la dona del futur rei, assegurar un hereu a la corona i, de passada, tranquil·litzar els pares del príncep, amoïnats pel futur de la dinastia perquè amb trenta anys el príncep de Gal·les no semblava que tingués gaire pressa per donar hereus al tron.

El 29 de juliol de 1981, davant de 750 milions de teleespectadors, Diana es va casar amb el príncep Carles. Molt poc després del casament, aquell conte de fades es va convertir en un duel aferrissat entre dues dones, una confrontació de dos mons, per una banda el tradicional i secular, i per l'altra el decididament contemporani. Aquest duel canviaria radicalment la imatge de la monarquia i la seva relació amb el poble britànic.

El matrimoni concertat va assegurar la continuïtat de la dinastia amb dos fills. El 1982 va néixer Guillem i dos anys més tard, Enric. La reina n'estava satisfeta. A més, volia que la princesa assumís plenament el seu paper de membre de la família reial i es dediqués a les obres de beneficència.

Una vegada més, Diana compliria els desitjos de la reina, però a la seva manera. Va decidir lluitar per una causa per la qual la corona passava de puntetes, un tema tabú, la sida. I ho va fer tot i la desaprovació de la reina. Va començar a donar suport a causes ignorades per la família reial, com la lepra o les mines antipersona, i la premsa li va fer costat. La diferència generacional es feia cada vegada més gran entre Diana, ja anomenada "la princesa del poble", i la reina, que hi continuava mantenint una distància freda.

Més tard, quan Diana i la reina sabien que Carles havia reprès la relació amb la seva antiga amant, Camilla Parker-Bowles, però la premsa encara ho desconeixia, la reina faria tot el que pogués per evitar un escàndol i més encara un divorci. Va proposar un pacte a la seva jove. Diana podia continuar les seves missions humanitàries amb la condició que s'avingués a representar el paper d'esposa i mare feliç. I així ho va fer durant quatre anys. Però als 31 anys, Diana ja no era la princesa dòcil a qui la reina podia imposar el seu comportament. Al cap de deu anys de matrimoni simulat, va decidir que era hora de posar punt final a aquella comèdia.

La publicació del llibre "Diana" d'Andrew Morton, en el qual ella havia col·laborat, va ser la seva venjança contra la família reial. Un llibre explosiu que va vendre més de 7 milions d'exemplars a 80 països. Sis mesos després, la parella es va separar i Diana, condemnada a l'ostracisme al palau de Kensington, va recaure en la depressió. A punt de tenir una crisi nerviosa, Diana no va poder aguantar la presència constant dels mitjans de comunicació i el desembre de 1993 va anunciar que es retirava de la vida pública.

El gabinet de premsa reial va lliurar una batalla contra ella durant dos anys, fins que la princesa va decidir donar el cop final. El 20 de novembre de 1995, coincidint amb el 48è aniversari de casament de la reina, Diana concedia una entrevista al canal de televisió britànic de més audiència. "Al meu matrimoni érem tres. I això és una multitud", va afirmar. Poques setmanes després, la reina va ordenar a Carles i Diana que es divorciessin.

El 31 d'agost de 1997, Diana i la seva parella, Dodi Al Fayed, fill d'un home de negocis egipci multimilionari, i el seu xòfer Henry Paul, van morir arran d'un accident de trànsit a París, quan fugien dels paparazzis.

L'endemà el país es va despertar plorant i es va indignar amb el silenci de la casa reial, que es va allargar durant dies. En els sondejos d'opinió que es van publicar llavors, més d'un terç dels britànics estaven a favor de l'abdicació immediata d'Elisabet II. El primer ministre Tony Blair va convèncer la reina perquè tornés a Londres, des d'on faria un comunicat públic.

El cineasta Stephen Frears, director de "La reina", sentencia al documental: "La van matar entre tots. Tots van participar en la seva mort. No es tracta ningú d'aquella manera. L'origen de tot va ser el matrimoni. No s'hi hauria d'haver casat. Allà és on van començar els problemes. Perquè sabíem que allò es tractava d'un ritual o de protocol. Va ser com un sacrifici humà".

Madonna és una de les grans icones del pop, una de les cantants més ben pagades de tots els temps i la que més discos ha venut arreu del món. Es coneix prou bé la seva faceta d'artista, els seus èxits musicals, els seus vídeos sexuals i provocatius i la capacitat de reinventar la seva imatge i la seva música. Però, qui és ella en realitat?

"La veritable història de Madonna" s'endinsa en la personalitat d'aquesta artista, actriu i empresària, d'aparença fràgil, però de temperament fort i fermes conviccions, icona de la música, però també font d'inspiració per a moltes dones.

El documental parla de la seva família, partint de la mort de la mare quan ella tenia 5 anys, fet que la va marcar profundament; de la seva exuberància i del seu desig precoç de seduir i d'escandalitzar. També repassa la seva relació amb la religió, l'espiritualitat, la maternitat, la sexualitat o els homes. Analitza les guerres d'ego amb els seus nombrosos amants. Explica la seva primera trobada amb Sean Penn i les paradoxes i contradiccions que l'han acompanyada al llarg de la seva vida. Finalment, el treball explora la seva relació amb l'edat i el seu cos, la recerca de la joventut eterna, i dona a conèixer la seva possible successora: la seva filla Lourdes.

"La veritable història de Madonna" mostra imatges d'arxiu inèdites i entrevistes exclusives amb persones del seu entorn, com ara amics de la infància, el seu germà, la seva biògrafa o el seu primer agent.

tv3.cat/33

Sant Joan Despí, 28 d'agost del 2018