La revetlla de Sant Joan, al 33
La nit del solstici d'estiu es converteix en el tema central d'aquesta "Nit de Sant Joan", que el 33 emetrà durant la revetlla de Sant Joan, a les 22.15. Una nit en què, tradicionalment, al voltant del foc, apareixen personatges de fantasia, els follets. La revisió que va fer del seu espectacle Dagoll Dagom 29 anys després d'estrenar-lo posarà música i màgia a la revetlla televisiva.
Després, a partir de les 00.10, es recupera el capítol dedicat a la cultura del foc de la sèrie "Cosins germans". Ferran Torrent convida Silvia Bel a les Falles de València, i amb Elisabet Carnicé viatjarà fins a Taüll, per fer baixar el foc de la muntanya.
"Nit de Sant Joan" és un retromusical amb estructura de revista on es combinen esquetxos i números musicals. Una sèrie de personatges viuen la seva revetlla particular en veure complerts els seus desitjos més cobejats. "Nit de Sant Joan" és un cant a la festa, al foc i a la innocència. En resum, una nit galàctica.
La primera "Nit de Sant Joan"
L'espectacle teatral "Nit de Sant Joan" es va estrenar el 4 de març del 1981 al Teatre Romea de Barcelona. Es tractava d'un text col·lectiu de Ricard Arilla, Joan Lluís Bozzo, Anna Briansó, Anna Rosa Cisquella, Montse Guallar, Miquel Periel, Berty Tovias i un conte de Miquel Obiols, amb música i cançons de Jaume Sisa (excepte la lletra de la cançó "La nit de Sant Joan", de Joan Lluís Bozzo), que va sorgir a través d'una sèrie d'exercicis d'improvisació i que va formar un espectacle de revista amb continguts moderns per l'època. "Nit de Sant Joan" es va convertir en un pas endavant en l'escena teatral i en el llenguatge del teatre musical.
La nova "Nit de Sant Joan"
La màgia de la revetlla del solstici d'estiu va tornar als escenaris teatrals 29 anys després d'haver-se estrenat. Un format de revista galàctica, amb esquetxos i cançons que transcorren durant la nit del solstici d'estiu.
Aquesta nova versió, que es podrà veure al 33 durant la revetlla, es va adaptar als nous temps, i en va potenciar l'impacte visual i escènic, tot i que està ambientada als anys 60 i té una estructura pròxima al gènere de revista, mantenint el toc naïf de la versió del 1981.
Fitxa tècnica
Text original: Creació col·lectiva de Ricard Arilla, Joan Lluís Bozzo, Anna Briansó, Anna Rosa Cisquella, Montse Guallar, Miquel Periel, Berty Tovias i un conte de Miquel Obiols
Música i lletres: Jaume Sisa (excepte la lletra de la cançó "La nit de Sant Joan", de Joan Lluís Bozzo)
Adaptació / Direcció: Carles Alberola
Escenografia / Vestuari: Amenós - Prunés
Coreografia: Jean Emile
Il·luminació: Albert Faura
Disseny de so: Òscar Maza
Caracterització: Mariona Trias i Lluís Soriano
Càsting / Ajudant de direcció: Miquel Periel
"Coach" / Ajudant de direcció: Anna Ullibarri
Direcció musical: Xavier Torras / Xavier Lloses
Producció: Marta Soro
Ajudant de producció: José Luis Segador
Administració: Natàlia Obiols
Comunicació i publicitat: Desirée Povedano
Producció executiva: Anna Rosa Cisquella
Fitxa artística
REPARTIMENT:
Avi/noi/Andròmeda/Macari 1/corista: Jofre Borràs
Rita/noia/Antares/dona coca/corista: Pilar Capellades / Laia Piró
Mare/noia/Betelgeuse/progre/Follets 5 i 6/corista/Primavera: Meritxell Duró
Pare/noi/Follet 4/progre/Macari 5/Gran Jordiet: Jordi Llordella
Follet 2/noi/Tacsar V/Coca/Macari 2/corista/Estiu: Joan Olivé
Follet 3/noia: Noelia Pérez
Follet 1/Daniel/astronauta/Macari 4: Marc Pujol
Senyoreta González/noia/dona coca/corista: Anabel Totusaus
MÚSICS:
Piano, casiotone: Xavier Torras / Xavi Lloses
Saxo, flauta travessera, tenora, guitarra: Adrià Bauzó
Violí, clarinet, guitarra, percussió: Àngela Llinares
Contrabaix, baix elèctric: Joan Motera / Oriol Roca
Bateria, percussions, Glockenspiel: Marc Clos
"Cultura de foc", a "Cosins germans"
Dels quatre elements de la natura el foc és el més màgic. De festes amb foc n'hi ha moltes, però n'hi ha dues que, tot i ser diferents, comparteixen el nom: les Falles. A València, Ferran convida Sílvia Bel a viure com el cap i casal es vesteix de llum, festa i fum, en una celebració universal. I amb Elisabet Carnicé viatjarà fins a Taüll, per fer baixar el foc de la muntanya, en un ritual tan primitiu com captivador.
