Ibuprofèn, paracetamol o aspirina? El dolor, a "Quèquicom"

El dimecres 7 de març, a les 22.05, al 33, "Quèquicom" estrenarà el reportatge "Dolor, ni poc ni massa" en què s'explica quin remei triar en funció dels símptomes que es vulguin pal·liar. És a dir, què cal prendre en cas de dolor, febre o inflamació: Ibuprofèn, paracetamol o aspirina. El reportatge també resol altres qüestions relacionades amb el dolor, com ara si és millor sentir dolor o no sentir-ne, si hi ha persones més sensibles al dolor que altres, o què diferencia el dolor crònic del dolor agut.
Després d'aquesta estrena, el programa continuarà amb la reemissió del reportatge "Tatuatges: fins que el làser ens separi?" que explica tot el que cal saber abans de decidir –60 milions d'europeus ja ho han fet– tatuar-se la pell.
"Quèquicom" estrena el reportatge "Dolor, ni poc ni massa"

"Dolor, ni poc ni massa"

Per sobreviure, cal percebre el dolor i cal reaccionar-hi a temps fugint-ne o combatent-lo. En aquest reportatge de "Quèquicom" s'explica que hi ha persones capaces de controlar el dolor, com els boxejadors durant un combat o els faquirs en els seus espectacles. També que la diabetis pot causar insensibilitat als peus i que si no es tracta correctament, pot acabar en amputacions. I intentarà comprendre que el dolor crònic és una disfunció cerebral, per la qual es percep dolor fins i tot quan ha desaparegut l'estímul que el generava.

Hi intervindran les boxejadores M. Isabel Desousa i Sílvia Rodríguez; Joan Collado, Jordi Viadé, especialista en peu diabètic de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; Joan Deus de la Unitat de Recerca Ressonància Magnètica, Hospital del Mar, UAB; Jordi Monfort, cap del Servei de Reumatologia, Hospital del Mar i UAB; Rafael Maldonado, catedràtic de Farmacologia, UPF, i el Faquir Kirman.

"Tatuatges: fins que el làser ens separi?"

El tatuatge, a més d'una expressió artística, no deixa de ser una agressió a la pell. Les principals complicacions que pot donar un tatuatge són infeccions, inflamacions i reaccions al·lèrgiques a causa dels components de la tinta que s'utilitza en el procés de tatuar. Algunes tintes contenen substàncies potencialment perilloses com compostos "azo" i PAHs i BDP, el cinabri o la parafenilendiamina. Els científics consideren que la legislació preventiva és clarament insuficient.

Encara que un tatuatge no hagi donat problemes, hem de tenir en compte que dins d'un hospital ens pot condicionar. Un anestesista haurà d'anar en compte si ha de fer una punció lumbar en una esquena tatuada. Es podrien introduir accidentalment partícules de tinta al conducte medul·lar. Tot i que el risc és molt menor, passa una cosa similar en el cas dels tatuatges en llocs susceptibles d'acollir una via intravenosa. A més, alguns tatuatges fets amb tintes que contenen substàncies ferromagnètiques poden provocar cremades quan el pacient se sotmet a una ressonància magnètica.

El làser ofereix la possibilitat d'eliminar un tatuatge. Això sí, és un procés relativament dolorós, i poden caldre diverses sessions de tractament (especialment en el groc i el blanc) cosa que comporta una despesa econòmica que s'ha de tenir en compte.

En l'actualitat es calcula que un 6% de la població mundial s'ha tatuat almenys una vegada. A Europa hi ha uns 60 milions de tatuats.

La micropigmentació consisteix a posar la tinta en la dermis superficial, són semipermanents. La micropigmentació pot ajudar a superar traumes i complexos com el de les dones que han passat per una mastectomia després de tenir un càncer. La reconstrucció del pit moltes vegades és complementada amb la tècnica de la micropigmentació per dissimular cicatrius i imitar l'arèola mamària.

"Quèquicom", el programa de divulgació científica del 33, s'emet cada dimecres a les 22.00.

tv3.cat/quequicom
facebook.com/quequicom
@quequicom33