"Gràcies, patró" i "La nova esclavitud a la Gran Bretanya", a "60 minuts"
"60 minuts" és el programa que ofereix els millors documentals periodístics dedicats a l'aprofundiment i l'anàlisi de l'actualitat i a la reflexió social, política i econòmica dels principals temes de debat d'arreu del món.
El dilluns 22 d'octubre, a les 22.50, presenta "Gràcies, patró", un reportatge de François Ruffin, el Robin Hood del segle XXI, que té una sola idea al cap: desvelar les injustícies comeses per Bernard Arnault, l'home més ric de França i propietari de marques com Dior o Givenchy. Després, a les 00.20, s'estrena el documental "La nova esclavitud a la Gran Bretanya", un documental que explora l'ascens de l'esclavitud moderna al Regne Unit. Un retrat del món fosc del treball forçat a través dels ulls de les persones que n'han estat víctimes.
Gràcies, patró
Qui no ha somiat alguna vegada a venjar-se del seu cap? François Ruffin, el Robin Hood del segle XXI, té una sola idea al cap: desvelar les injustícies comeses per Bernard Arnault, l'home més ric de França i propietari de marques com Dior o Givenchy. Una comèdia plena de suspens, emoció i fins i tot espionatge.
A Jocelyne i Serge Klur res no els va bé: la seva empresa fabricava roba de Kenzo (Grup LVMH), prop de Valenciennes, però ha estat deslocalitzada i traslladada a Polònia. La parella està a l'atur, crivellada pels deutes i a punt de perdre la casa. Llavors François Ruffin, fundador del diari alternatiu "Fakir", truca a la porta i els diu que els salvarà.
El que ens explica Ruffin, amb totes les tècniques de les pel·lícules que et fan creure que veus una història fictícia però que és absolutament real, és un dels grans mals d'Europa: la seva renúncia a ser una regió industrial. La visió a curt termini d'Arnault i similars ha estat traslladar la producció als països de l'Est d'Europa. Ja no a la Xina, que està més lluny i hi ha costos de transport, sinó a països de la UE com Polònia i Bulgària.
El documental "Gràcies, patró!" ("Merci, patron!") va arribar a les sales de cinema precedit d'una llegenda: es va projectar per primera vegada a la plaça de la República de París l'abril del 2016 i es va convertir en un referent dels indignats francesos, que aquell mateix dia van decidir no tornar a casa i convertir-se en assemblea, el que es va denominar com la Nuit Debout, la nit en què es van quedar dempeus. Va ser l'expressió de la decepció profunda pel mandat del president socialista François Hollande.
Dirigit per François Ruffin
La nova esclavitud a la Gran Bretanya
"Era com un camp de concentració", diu una de les víctimes, Mark Ovenden. Ell era un dels esclaus d'una família de cinc membres organitzats com una banda criminal. L'obligaven a treballar a canvi de res, vivia en unes condicions absolutament precàries i el maltractaven i amenaçaven si intentava fugir.
Ovenden era un sensesostre que va ser recollit als carrers de la localitat de Bournemouth per la banda. Li van oferir feina a l'empresa Greenacres, a Bedforshire. I allà va començar el seu malson d'esclavitud a les ordres d'aquesta família de delinqüents que vivia una autèntica vida de luxe a costa dels drogodependents i dels alcohòlics.
La família, els Connors, tenien diverses cases amb tot tipus de luxes, una flota de cotxes, incloent-hi un Rolls-Royce i un Mercedes de gamma alta, feien creuers i festes al Carib, a Mèxic i a Dubai, i disposaven de 500.000 lliures al banc.
La seva fortuna provenia de construir calçades d'accés i patis utilitzant una força de treball d'homes vulnerables que mantenien en condicions escabroses, a qui no pagaven cap sou i a qui aconseguien doblegar durant anys per por de la violència. A canvi de la seva feina oferien als treballadors cànnabis, alcohol i un menjar miserable.
Desenes de treballadors esclaus depenien dels Connors. Però era la punta de l'iceberg: es calcula que al Regne Unit viuen en aquestes condicions d'esclavitud més de 13.000 persones. Treballadors amb setmanes laborals de més de 115 hores, sense sou i en condicions de vida absolutament deplorables.
Bandes com els Connors s'estenen per tot el país aprofitant-se de les persones més vulnerables de la societat. La mà d'obra preferida ja són les persones sensesostre: més "barat" que el tràfic de persones des de l'estranger.
Megan Stewart, que encapçala la campanya contra aquesta nova esclavitud, assegura que com més vulnerables siguin les persones, com més addictes a la droga o a l'alcohol, més possibilitats de ser captades per les bandes. Són el tipus de persones que busquen.
Dirigit per Janice Sutherland
