Dimecres 14 de març, a les 22.05.

Fer el lluç i Teràpies amb nanorobots, a "Quèquicom"

Demà, dimecres 14 de març, a les 22.05, al 33, "Quèquicom" emetrà "Fer ell lluç", un reportatge amb un protagonista l'estat del qual és molt crític a la Mediterrània. A Catalunya no es captura cap lluç de talla gran des del 2010. Els pescadors de Roses, alarmats, han vedat una zona de posta d'ous més gran que la reserva marina de les illes Medes. El programa comprovarà com està el seu fons marí amb biòlogues de l'Institut de Ciències del Mar. A més, donarà consells per congelar bé i ràpid i explicarà la ciència d'arrebossar el peix.
"Fer el lluç", a "Quèquicom", amb Jaume Vilalta.

"Fer el lluç", a "Quèquicom", amb Jaume Vilalta.

"Quèquicom" s'embarca amb dues biòlogues marines del CSIC que fan un seguiment de l'evolució del lluç des del port de Roses. El lluç es pesca vuit vegades més del que recomanen els científics i n'han minvat molt les poblacions salvatges del Mediterrani. Cada vegada n'hi ha menys i l'absència de lluç ha fet que alguns pescadors hagin hagut de plegar. Per regenerar el mar, els pescadors d'arrossegament de Roses han tancat un calador de 25 quilòmetres quadrats davant del golf, entre el cap Norfeu i l'Escala. Allà és on els lluços van a pondre els ous i on es capturaven els llucets. Tot i que encara no hi ha resultats concloents de l'estudi científic, les imatges són reveladores. La quantitat d'espècies que habiten dins de la zona protegida és molt més abundant de les que hi ha fora d'aquests 25 quilòmetres quadrats. Això posa en relleu la gran capacitat del mar quan el deixem descansar.

En aquest mateix capítol, "Quèquicom" també surt a pescar lluç amb palangre, un dels arts de pesca més antics i feixucs de Catalunya. El patró major de la confraria de pescadors de Llançà, Antonio Negre, embarca la reportera Georgina Pujol i li mostra la seva feina. La jornada comença a les quatre de la matinada, quan els altres pescadors encara dormen. El palangre és molt dur, però el que té de bo és que es capturen exemplars adults.

I després d'aquest reportatge sobre el lluç, el programa continuarà amb la reemissió del capítol "Menudes teràpies", del reporter Per Renom, en què explicarà què fan i com poden ajudar en les teràpies els nanorobots. De vegades només el 0,03% d'un medicament arriba a destí. És com si de cada 3.000 pastilles només en fes efecte una. Els nanorobots podrien dur els fàrmacs fins al punt afectat: més efectivitat i menys dosi.

En aquest reportatge, el programa explicarà tres teràpies mèdiques revolucionàries que actuen a escala del nanòmetre, la mil milionèsima part d'un metre. Nanorobots autopropulsats i dirigibles dissenyats per transportar medicaments fins a les cèl·lules diana i augmentar enormement l'eficiència farmacològica. Llançadores peptídiques, petites molècules capaces de travessar la barrera hematoencefàlica i millorar el tractament de malalties com el Parkinson, l'Alzheimer o els tumors cerebrals. I l'oncoplasmònica, una disciplina de la física que aprofita les propietats òptiques de les nanopartícules d'or per desenvolupar teràpies menys invasives del càncer.

A més hi intervindran els investigadors Samuel Sánchez, d'ICREA a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya; Meritxell Teixidó, de l'Institut de Recerca Biomèdica-IRB Barcelona; Lluís Torner, director Institut de Ciències Fotòniques (ICFO); Romain Quidant, d'ICREA a l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), i Oriol Casanovas, de l'IDIBELL i l'Institut Català d'Oncologia (ICO).

"Quèquicom", el programa de divulgació científica del 33, s'emet cada dimecres a les 22.00.

tv3.cat/quequicom
facebook.com/quequicom
@quequicom33