"Estiu 1993", de Carla Simón, guardonada amb la Biznaga d'Or a la millor pel·lícula espanyola al Festival de Màlaga
La 20a edició del Festival de Cine Espanyol de Màlaga ha atorgat la Biznaga d'Or a la millor pel·lícula espanyola a "Estiu 1993", de Carla Simón. El film, que té la participació de TV3, és l'"opera prima" de la directora i explica una història autobiogràfica sobra la seva infantesa. Per altra banda, el documental "Free: Hadijatou contra l'estat", dirigit per Lala Gomà i Rosa Cornet, professionals vinculades a TV3, ha rebut la Biznaga de Plata afirmant els drets de la dona al millor llargmetratge documental.
"Estiu 1993"
Després d'haver guanyat el premi a la millor "opera prima" de la Berlinale al febrer, "Estiu 1993" ha estat guardonada ara amb la Biznaga d'Or a la millor pel·lícula espanyola al Festival de Màlaga. Els premis es van atorgar aquest dissabte i el jurat de la Secció Oficial de Llargmetratges a concurs estava integrat per Alejandra Trelles, Elena Ruiz, Emilio Martínez Lázaro, Iván Giroud Gárate, María Botto i Pablo Berger.
A més de la Biznaga d'Or a la millor pel·lícula de la secció oficial, "Estiu 1993" també ha rebut el Premi Asecan Ópera Prima "per la magistral direcció en una pel·lícula màgica que mostra una realitat des del punt de vista de dues actrius superlatives"; el Premi Signis, "atorgat per la seva qualitat artística, la sorprenent direcció d'actors i per ser capaç de transmetre l'alegria de la vida tot i la pèrdua i el valor de la maternitat" i el premi Fundación SGAE Dunia Ayaso.
L'"opera prima" de la badalonina Carla Simón Pipó és una pel·lícula intimista, delicada, sobre la Frida, una nena de sis anys que afronta el primer estiu amb els seus tiets, la nova família adoptiva, després de la mort de la seva mare. És autobiogràfica i relata, amb parts de ficció, com la directora, de nena, va gestionar l'encaix en la nova família. Carla Simón explica que volia fer un retrat sobre la seva infància i també tractar el tema de la mort des del punt de vista d'un nen.
Sinopsi:
"Estiu 1993" explica la història de la Frida, una nena que ha d'aprendre a encaixar en un nou món rural mentre afronta la pèrdua de la seva mare. Durant aquest primer estiu junts, la Frida, l'Esteve (oncle), la Marga (tieta) i l'Anna (cosina), la seva família adoptiva, s'aniran descobrint. L'Esteve i la Marga han d'aprendre a estimar la nena com si fos la seva pròpia filla. La Frida, aparentment, accepta la nova situació, ràpidament, els anomena "papa" i "mama", però li costa més acceptar la seva nova germana, l'Anna. Malgrat que l'Anna l'estima amb devoció des del primer dia, la Frida té sentiments contradictoris amb la petita. Tots quatre han de transformar les seves relacions. No serà fàcil per a ningú reorganitzar el nou nucli familiar.
Fitxa tècnica i artística:
Direcció i guió: Carla Simón Pipó
Producció executiva: Valérie Delpierre i María Zamora
Intèrprets: Laia Artigas (Frida), Paula Robles (Anna), Bruna Cusí (Marga), David Verdaguer (Esteve), Isabel Rocatti (àvia de la Frida) i Fermí Reixach (avi de la Frida), entre d'altres.
Direcció de fotografia: Santiago Racaj
Música: Ernest Pipó i Pau Boïgues
És una producció d'Iniciafilms, coproduïda per Avalon PC, amb la participació de TV3, TVE i la col·laboració de Media, l'ICAA i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
"Free: Hadijatou contra l'estat"
Aquest documental, dirigit per Rosa Cornet, actual cap del gabinet de direcció de TV3, i Lala Gomà, realitzadora vinculada a TV3 durant molts anys, ha estat premiat amb la Biznaga de Plata afirmant els drets de la dona al millor llargmetratge documental.
El documental explica la història de la Hadijatou Mani, una esclava nigeriana pionera a denunciar el seu Estat per esclavitud i portar-lo als tribunals. Finalment els tribunals li van donar la raó.
Lala Gomà i Rosa Cornet es van assabentar de la història de Hadijatou Mani el 2008, quan van llegir la notícia que una esclava havia denunciat el seu Estat per no haver-la protegit contra l'esclavitud, i havia guanyat. Una demanda inèdita per una sentència pionera. De seguida es van posar en marxa per anar a visitar aquella dona i conèixer la seva història de primera mà. Van arribar al cor del Níger el 2009 per enregistrar un documental sobre aquesta heroïna.
Sinopsi:
Hadijatou Mani va ser venuda als 12 anys a El-Hadj Souleymane Naroua, un terratinent local, per la quantitat equivalent a 320 euros, el preu d'una cabra. Va aconseguir la seva llibertat en un judici el 27 d'octubre del 2008: aquest fet històric marcava un abans i un després per posar fi a l'esclavitud moderna, que encara persisteix al segle XXI, i que s'ha de donar a conèixer arreu del món. Per primer cop, un Tribunal Superior, la Comunitat Econòmica dels Estats Africans Occidentals (ECOWAS), va condemnar el govern del Níger per no haver protegit de l'esclavitud una dona, Hadijatou Mani.
