"Espés", "Hijas de ningún dios" i "Flors de tardor", al 33

Demà, a les 22.30, "El documental" estrena "Espés", un curtmetratge que retrata un poble del Pirineu aragonès que només té quatre veïns. Entre els diversos premis que ha aconseguit, destaca el de millor director al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges.
A continuació, el programa també oferirà "Hijas de ningún dios", que mostra l'esclavitud sexual que hi ha darrere de la majoria de segrestos a Mèxic; "Flors de tardor", un recull de testimonis que narren la seva experiència homosexual a una edat madura, i la reemissió d'"Eugeni Xammar, la ploma silenciada".
"Hijas de ningún Dios", de Núria López

"Hijas de ningún Dios", de Núria López

"El documental", amb motiu de la celebració de la 43a edició de Filmets, Festival Internacional de Curtmetratges de Badalona, ha programat una sèrie de produccions, reconegudes, en part, per la seva trajectòria en festivals de cinema. "Espés", d'Isaac Rodríguez Ramos i Tànit Fernàndez  Ciria, és la primera cinta que s'emetrà dijous al 33, seguida dels documentals "Hijas de ningún dios", de Núria López, "Flors de tardor", de Hanna Jarzabek,  i la reemissió d'"Eugeni Xammar, la ploma silenciada", d'Esteve Teixidó Sans.

"Espés"

Un poble, quatre habitants, reflexions i temors. Aquest curtmetratge se centra en Espés, un municipi del Pirineu aragonès que, com molts altres d'Espanya, té el perill de desaparèixer per la seva falta de població. Al documental, narrat pels mateixos veïns, es testifica el pas del temps sobre el poble, reflexions del que ha estat i del que  queda, i la por pel que passarà quan ells ja no hi siguin.

"Espés" va participar en el Short Film Corner del Festival de Canes, Montreal, Trento o Gijón, entre altres. A més, ha rebut més de vint guardons, com ara el premi al millor director al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges el 2013, en la secció de Nova Autoria.

"Hijas de ningún dios"

Mèxic és el segon país del continent americà on hi ha més dones desaparegudes, que, a més, han acabat sent víctimes de la prostitució forçosa. En aquest documental, que s'emetrà a les 22.42, Núria López retrata l'esclavitud sexual i com organitzacions criminals utilitzen el segrest de dones i adolescents per convertir-les en esclaves sexuals.

Molts dels casos d'esclavitud sexual  tenen com a culpable algun membre de la família. De fet, al reportatge hi apareix el testimoni d'una de les protagonistes de la cinta, la Rebeca, que confessa que quan tenia onze anys el seu pare va començar a explotar-la sexualment.

Segons un informe elaborat per la Comissió Nacional de Drets Humans i el Centre d'Estudis i Investigació en Desenvolupament i Assistència Social, el tràfic de dones i noies destinades a l'explotació sexual és el segon negoci més lucratiu a Mèxic, darrere del tràfic de drogues.

La directora de "Hijas de ningún dios", Núria López, és una fotògrafa catalana amb vint anys d'experiència en la fotografia documental que centra els seus treballs en temes de gènere, identitat, sexualitat i violència.

"Flors de tardor"

Per altra banda, "El documental" també estrenarà a les 22.56 "Flors de tardor", un treball de la directora polonesa, però resident a Barcelona, Hanna Jarzabek. Aquesta producció és un recull de diversos testimonis de persones LGTB d'edat madura que comparteixen les seves històries i els seus problemes davant la càmera. Es tracta d'un documental que convida a reflexionar sobre realitats pròximes però que, molt sovint, són ignorades.

"Eugeni Xammar, la ploma silenciada"

Finalment, el programa oferirà la reemissió d'"Eugeni Xammar, la ploma silenciada", dirigit per Esteve Teixidó Sans. El documental és un retrat de la vida i la personalitat del periodista a través d'entrevistes a historiadors, periodistes i persones del seu entorn.

Eugeni Xammar (1988-1973) és considerat un dels periodistes més importants que ha tingut Catalunya. Va ser corresponsal durant la Primera Guerra Mundial i, més tard, es va establir a Alemanya per fer el seguiment periodístic de l'ascens del nazisme. Després de la Guerra Civil Espanyola va deixar d'escriure com a símbol de protesta per la dictadura i per l'opressió cultural al català, i es va convertir, des de l'exili, en una de les veus més crítiques amb el règim franquista.

Era considerat un periodista clarivident, que amb la seva visió política i les seves anàlisis rigoroses, alhora que iròniques, va despertar admiració a Catalunya i Espanya; fins i tot l'escriptor Salvador Madariaga el va qualificar com "l'home més intel·ligent que ha donat Espanya en el segle XX".

tv3.cat/eldocumental
tv3.cat/documentals
twitter.com/eldocumental33