Una imatge del primer episodi d'aquesta triple sessió de "Quèquicom" de demà
Una imatge del primer episodi d'aquesta triple sessió de "Quèquicom" de demà
Dimecres 6 de desembre, a les 22.00.

El sexe dels adolescents, a "Quèquicom"

Demà, dimecres 6 de desembre, a les 22.00, al 33, "Quèquicom" estrenarà el reportatge "Adolescents i sexualitat" en què s'explica, entre altres qüestions, com adolescents de quinze anys de Tercer d'ESO d'un institut, descobreixen aquest nou món i quins són els primers dubtes que els apareixen.

Tot seguit es reemetran els episodis: "Anem a les urnes", en què es caracteritzen totes les opcions de vot que ofereix el sistema electoral, i es resolen els dubtes més freqüents. Per acabar, s'emetrà "Valents com lleons", un reportatge que investiga la relació entre la valentia i la toxoplasmosi, una malaltia que ha passat un 20% de la població catalana.

El dia 6 de desembre hi haurà una triple sessió de "Quèquicom", el programa de divulgació científica del 33 que s'emet cada dimecres.

Adolescents i sexualitat

Raquel Gómez és psicòloga del Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona, el CJAS. Visita escoles de tot Catalunya per parlar sobre sexualitat amb joves de primer i segon cicle d'ESO. Els adolescents reben una gran quantitat d'informació sobre sexe des de diverses fonts: l'escola, les amistats, els pares i mares, internet... Però, de vegades, no és tan important el volum d'informació, sinó com s'assimila.

A l'IES Cavall Bernat de Terrassa, en una de les xerrades amb la psicòloga, es parla de plaer, de sentiments i de riscos. Alguns ja han tingut les primeres relacions sexuals, d'altres encara no, però la gran majoria coincideixen que a l'escola s'hauria de parlar de manera més continuada sobre un tema que els interessa a tots.

Marta Ramon, cap del Servei d'Endocrinologia de l'Hospital de Sant Joan de Déu, explica que l'adolescència comença amb la pubertat, quan l'hipotàlem dona l'ordre a testicles i ovaris perquè comencin a segregar les hormones que faran possible els canvis de l'adolescència.

A Catalunya es fan gairebé 6.000 interrupcions voluntàries de l'embaràs en menors de 24 anys cada any. María Ferrero, membre de l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, rep com a ginecologia del CJAS centenars de consultes cada any. Últimament, l'ITS amb què més es troba a la consulta és la clamídia, un bacteri que pot provocar greus molèsties i l'esterilitat, tant en noies com en nois.

Anem a les urnes

Abstenció, vot nul, vot en blanc, vot útil... Quins efectes tenen aquestes opcions en els resultats d'unes eleccions? Què és la llei d'Hondt? Per què acostumen a fallar els sondejos electorals? El vot d'un ciutadà de Lleida val més que el dels altres catalans? Per què?

El reportatge mostra l'elecció de delegat en una classe de 6è de Primària de l'escola Andreu Castells de Sabadell. Com en una petita tribu, les relacions que tenen els tres candidats amb els seus companys són clau per decidir el guanyador; el més popular és el més votat. En el món dels adults, però, les coses no són tan senzilles. Els milions de ciutadans no tenen cap relació amb els candidats i cal muntar campanyes electorals per donar-se a conèixer.

Les enquestes electorals juguen un paper molt important en l'estratègia. El reporter Pere Renom consulta l'analista d'ESADE Xavier Fernández, perquè li expliqui el disseny de les enquestes.

Jaume Vilalta explica amb detall la llei d'Hondt i la influència del tipus de circumscripcions en el repartiment d'escons que fa que actualment a Catalunya no es compleixi el principi "un ciutadà, un vot". El matemàtic de la UAB Xavier Mora i el professor de Ciències Polítiques de la UPF Jaume López proposen sistemes electorals més equilibrats.

Valents com lleons

La toxoplasmosi és una malaltia produïda per un protozou capaç d'infectar pràcticament qualsevol animal de sang calenta, però que només es reprodueix sexualment en l'intestí dels gats i altres felins. Segons les estadístiques, al voltant d'un 20% de la població catalana ha passat aquesta malaltia sense adonar-se'n, ja que els símptomes són molt semblants als d'una grip, i s'agafa bàsicament a partir del consum de carn crua infectada.

Per mitjà d'una anàlisi de sang es pot saber si algú ha passat la toxoplasmosi, perquè en conserva anticossos durant tota la vida. Recentment, unes descobertes apunten al fet que el toxoplasma sobreviu enquistat als músculs i/o al cervell de les persones infectades i, en el cas dels homes, n'augmenta el nivell de testosterona. Com que la testosterona és l'hormona masculina que es relaciona amb la valentia, el programa "Quèquicom", amb col·laboració d'APA Laboratoris Clínics, fa un estudi prospectiu per analitzar la prevalença de toxoplasmosi en un conjunt d'homes valents que practiquen activitats de risc, pertanyents al grup d'alpinistes del Centre de Tecnificació d'Alpinisme de Catalunya (CTAC). La prevalença de toxoplasmosi hauria de ser més alta entre aquest col·lectiu que entre la població general.

Hi intervenen l'aventurer Albert Bosch, el veterinari de la UAB Albert Lloret, el biòleg evolutiu txec Jaroslav Flegr i el responsable de microbiologia d'APA Laboratoris Clínics Jesús Viguera.

tv3.cat/quequicom
facebook.com/quequicom
@quequicom33

Anar al contingut