El "Sense ficció" presenta una sessió doble dedicada als Serveis d'Intel·ligència davant l'amenaça terrorista amb l'estrena de "Els espies no són el que eren" i "Un bon americà"

Demà, 10 de gener, a les 21.55, TV3 estrena el documental de producció pròpia "Els espies no són el que eren". Aquest treball, dirigit per Montserrat Besses, s'acosta als Serveis d'Intel·ligència a partir dels atemptats jihadistes a Europa, que van començar amb l'atemptat a Charlie Hebdo. "Els espies no són el que eren" s'endinsa en el món dels Serveis d'Intel·ligència de la mà d'exdirectius, personalitats vinculades a aquest món i especialistes de diferents països. El documental fa una anàlisi d'aquest cicle infernal que va començar ara fa dos anys. A continuació, a les 23.10, la nit dedicada als serveis secrets davant les amenaces terroristes, en especial la jihadista, es complementarà amb l'emissió del documental "Un bon americà", que se centra en la figura de Bill Binney, un criptògraf que treballava per l'Agència de Seguretat Nacional (NSA), creador de Thin Thread, un sofisticat programa de recopilació de dades capaç d'aportar pistes sobre activitats terroristes. Thin Thread que, a diferència del sistema utilitzat pel govern nord-americà, integrava mesures de seguretat que evitaven els mètodes massius i indiscriminats de vigilància, es va suprimir. Per què? Qui hi havia darrere?

"Els espies no són el que eren"

Una producció de TV3 dirigida per Montserrat Besses

"Sense ficció" s'acosta, amb una producció pròpia, al món dels Serveis d'Intel·ligència a partir del cicle d'atemptats jihadistes a Europa que va començar ara fa dos anys amb la matança al setmanari "Charlie Hebdo" i al supermercat Hyper Cacher de París. La radiografia dels fets permet comprovar les dificultats que tenen aquests Serveis per adaptar-se a un nou tipus d'amenaça.

Cada vegada que hi ha un atemptat jihadista sentim parlar dels Serveis d'Intel·ligència. Però se saben poques coses d'aquests Serveis, del seu funcionament, del seu paper, del que fan, de què poden fer i de què no poden fer.

 "Els espies no són el que eren" s'endinsa en el món dels Serveis d'Intel·ligència de la mà d'exdirectius i de personalitats vinculades a aquest món així com d'especialistes de diferents països.

El documental fa una anàlisi d'aquest cicle infernal que va començar ara fa dos anys a "Charlie Hebdo" i que ha seguit amb l'atemptat al tren Thalys, els atacs a la sala de concerts Bataclan i diferents terrasses de bars a París, les explosions a l'aeroport i el metro de Brussel·les, l'atemptat de Niça, el de Normandia o el de Berlín, just abans del Nadal.

Més de dos-cents morts en dos anys a Europa occidental, sense comptar els centenars i centenars a altres països on els atemptats són esdeveniments regulars.

"Els espies no són el que eren" detalla, a partir de les investigacions fetes a França i Bèlgica i dels informes de la Comissió d'Investigació parlamentària francesa, els itineraris que van seguir els jihadistes per preparar els diferents atemptats en aquests països i fa evidents el que els francesos han denominat "forats a la raqueta". És a dir, els punts febles dels sistemes de seguretat i d'intel·ligència. Forats pels quals entren en acció els autors dels atemptats.

El relat dels fets és paral·lel a les reflexions dels especialistes sobre com funcionen els Serveis d'Intel·ligència i com haurien de funcionar, sobre quin és el seu present i quin ha de ser el seu futur.

Com s'han d'anticipar a les amenaces i impedir nous atemptats? Com han de compartir informació i cooperar? Fins on han de ser secrets? Com se'ls ha de controlar?

El secret i /o la discreció que envolta els Serveis d'Intel·ligència no ha d'impedir que la ciutadania sàpiga com funcionen uns Serveis que formen part de les institucions públiques.

És des del rigor de la televisió pública que "Sense ficció", fugint d'estereotips, aborda un tema complicat però essencial en la mesura que afecta la seguretat de tots plegats.

 

"Un bon americà

En Bill Binney és un criptògraf que treballava per l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) des del 1997 com a director tècnic i analista de dades. Va ser el creador de Thin Thread, un sofisticat programa de recopilació de dades capaç d'aportar pistes sobre activitats terroristes. La clau de Thin Thread era que, a diferència del sistema utilitzat pel govern nord-americà, integrava mesures de seguretat que evitaven els mètodes massius i indiscriminats de vigilància, denunciats anys més tard per Edward Snowden. Per què es va suprimir aquest programa? Qui hi havia darrere?

El final de la Guerra Freda va canviar el tauler de joc: el gran enemic dels Estats Units passava a ser el terrorisme internacional. Amb l'auge de les noves tecnologies, l'obsessió dels serveis secrets era la recopilació de dades per tal de detectar i controlar les activitats de possibles terroristes, dins i fora les seves fronteres. El programa Thin Thread era capaç d'interceptar qualsevol senyal electrònic, filtrar-lo per objectius i oferir-ne els resultats sense envair la privacitat dels ciutadans. Aparentment el sistema era perfecte, però tenia un problema: era massa barat. Interessos particulars de persones del govern i càrrecs directius de la NSA van afavorir els serveis d'una empresa privada que es vanagloriava de tenir un programa capaç de recopilar moltes més dades.

Tres setmanes més tard tenien lloc els atemptats al World Trade Center de Nova York. A partir d'aleshores les agències d'intel·ligència de desenes de països modifiquen el focus d'actuació i passen de vigilar els enemics militars a vigilar els seus ciutadans en nom de "la seguretat".

La història de Bill Binney va més enllà de l'11-S i d'allò que l'hauria pogut evitar. Els recents atemptats terroristes en ciutats europees posen de relleu la perillositat de la vigilància massiva. No només suposa un abús contra el dret a la llibertat en democràcia, sinó que l'acumulació innecessària de dades ha convertit els serveis d'intel·ligència en lents i inefectius davant les amenaces a temps real. Tot plegat emboirat pel secretisme d'uns organismes que permeten i alimenten un sistema de blanqueig de capitals per a determinades empreses amb bones relacions polítiques.

"El bon americà" ("A good american") és, en primer lloc, una pel·lícula sobre la moral. Ens parla de la seguretat invisible als ulls del ciutadà. Però què passa si aquest aparell comet errors per motius econòmics? Quin preu hem de pagar pel nostre dret com a ciutadans a ser protegits? En quin moment decidim reduir la nostra llibertat per sentir-nos més segurs?

Una producció de Blue+Green Communication dirigida per Friedrich Moser.

PREMIS I FESTIVALS

CPH:DOX – Dinamarca, 2015

DOC NYC – Estats Units, 2015

Palm Springs IFF (Millor pel·lícula) – Països Baixos, 2015

IFF Rotterdam – Països Baixos, 2015

Festival Millenium Bruxelles – Bèlgica, 2015

 

tv3.cat/senseficcio

facebook.com/senseficcio

twitter.com/senseficcio