El Festival de Màlaga premia "Les distàncies" d'Elena Trapé

"Les distàncies", d'Elena Trapé, coproducció de TV3, ha estat una de les grans guanyadores de la 21a edició del Festival de Màlaga amb tres premis: millor pel·lícula, millor direcció i millor actriu. A més, la coproducció documental "Hayati (mi vida)" de Sofi Escudé i Liliana Torres s'ha endut una menció especial.

La coproducció de TV3, "Les distàncies", d'Elena Trapé ha estat guardonada amb la Bisnaga d'Or a millor pel·lícula, la Bisnaga de Plata a la millor direcció i el premi a millor actriu per a Alexandra Jiménez en la 21a edició del Festival de Cine de Màlaga, que va tancar aquest diumenge.

D'aquesta manera, Elena Trapé pren el relleu de Carla Simón i la multipremiada "Estiu 1993", també amb participació de TV3, que es va endur aquests premis l'any passat.

Per altra banda, el Jurat Jove Documental de la Universitat de Màlaga (UMA) ha volgut fer una menció especial a la coproducció de TV3 "Hayati" (Mi vida), de Sofi Escudé i Liliana Torres, per aconseguir transformar xifres i titulars en éssers humans.

"Les distàncies"

Alexandra Jiménez, Miki Esparbé, Isak Férriz, Bruno Sevilla i María Ribera protagonitzen aquest drama sobre l'amistat i el pas del temps, que fa seva la màxima de John Lenon "la vida és allò que et passa mentre fas altres plans".

El film explica la història d'un grup d'amics que aterren a Berlín per fer-li una sorpresa a un company, que fa 35 anys. Però aquest no els rep com s'esperaven. Així, durant un cap de setmana, el grup s'anirà desgranant, qüestionant-se el sentit de la seva amistat i enfrontant-se a la decepció que suposa acceptar que la seva vida no és com s'imaginaven que seria quan eren joves.

"Les distàncies" reflecteix el desencant d'una generació, que és conscient que està lluny de l'objectiu que havien projectat. Explica com sovint fem mal a aquells que més necessitem, sobretot quan ens sentim perduts. Explica que fantasiejar amb altres vides no és una manera d'escapar dels problemes, sinó, de posposar-los. Parla sobre què suposa madurar i descobrir que la vida no és allò que creies que podria haver arribat a ser.

Aquest és el segon llargmetratge d'Elena Trapé. El 2010, el seu primer llarg, "Blog", es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, a la secció Zabaltegi, en què va obtenir el premi "Otra mirada" i va ser nominada com a Millor Direcció Novella als premis CEC (Cercle de Crítics Cinematogràfics).

Sinopsi

L'Olivia, l'Eloi, el Guille i l'Anna aterren a Berlín per donar una sorpresa a en Comas pel seu trenta-cinquè aniversari, però ell no els rep com s'esperaven. Durant el cap de setmana, el grup s'anirà desgranant, qüestionant-se el sentit de la seva amistat i enfrontant-se a la decepció que suposa acceptar que la seva vida no és com pensaven que seria quan eren més joves.

Fitxa tècnica i artística

Direcció: Elena Trapé
Guió: Elena Trapé, Miguel Ibáñez Monroy i Josan Hatero
Producció executiva: Marta Ramírez
Producció associada: Isabel Coixet i Marcelo Busse
Intèrprets: Alexandra Jiménez, Isak Férriz, Bruno Sevilla, Maria Ribera i la col·laboració especial de Miki Esparbé
Direcció de fotografia: Julián Elizalde
Muntatge: Liana Artigal
So directe: Jordi Rossinyol Colomer
Disseny de so: Albert Menra
Direcció artística: Vanessa Locke i Nora Willy

És una producció de Coming Soon, productora nascuda el 2014 i centrada en la producció de cinema independent, en associació amb TV3, Miss Wasabi i Busse & Halberschmidt, i amb la col·laboració de TVE, l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i l'Instituto de la Cinematografia y de las Artes Audiovisuales (ICAA).

"Hayati (mi vida)"

L'any 2015, un grup de refugiats s'escapa de la policia hongaresa a la frontera d'Hongria, on hi ha un camp de refugiats. Durant aquesta fugida, una reportera de televisió va fer la traveta a Ossamah al-Mohsen, que duia a coll el seu fill de 8 anys, i els va fer caure tots dos a terra. Aquest moment va ser captat per les càmeres i es va convertir en un dels més vergonyosos del conflicte, que va escandalitzar l'opinió pública.

No obstant això, aquesta agressió va permetre a Ossamah, famós entrenador de futbol al seu país, arribar a Madrid com a refugiat, juntament amb el seu fill petit, i reprendre la seva professió. Però no tota la seva família va tenir la mateixa sort: la seva dona i els seus altres tres fills viuen, sense visat, a Turquia i sense la possibilitat de volar a Europa.

El testimoni d'Ossamah i la seva família permet reflexionar sobre la supervivència de milers de famílies sirianes atrapades a Turquia. "Hayati (mi vida)" és la història d'Ossamah i el seu fill Zeid, però també la del Moatassam, el Youssef i el Muhannad, tres promeses sirianes del futbol a qui la guerra els ha robat els millors anys de les seves vides.

Fitxa tècnica

Guió i direcció: Sofi Escudé i Liliana Torres
Edició: Sofi Escudé i Liliana Torres
Direcció de fotografia: Alberto Borque
Productors: Bernat Manzano i Valérianne Boué
Disseny de so: Marc Bech
Animació: Estudi Bicoté i XBO Films
Música: Joan Pons, Gès Burgès
Correcció de color i VFX: Guillem Ventura

"Hayati" és un documental produït per Boogaloo Films i Les Films d'Ici, amb la coproducció de Les Films d'Ici Méditerranée, Escándalo Films i TV3, i amb el suport de Movistar+, Al Jazeera, France Télévisions, Institut Català de les Empreses Culturals, CNC i Procirep.

tv3.cat/ficcioicinema

tv3.cat/documentals