"El documental" rememora la figura de Jean Genet amb "Genet al Raval"
Demà, a les 23.05, el programa "El documental" reemet "Genet al Raval", un documental sobre les vivències de l'escriptor francès Jean Genet a Barcelona, ciutat on va viure de 1933 a 1934, als 23 anys. A partir del llibre homònim de Juan Goytisolo i dels textos del mateix Genet, el film recorre els llocs que l'escriptor va freqüentar, principalment el barri xino (avui "el Raval"), i els cabarets i locals on es reunien homosexuals i transvestits. Les seves experiències a la Barcelona més marginal de l'època van marcar gran part de la seva obra.
Enguany, la desena edició del festival d'Art Independent Pepe Sales, que se celebra a Girona del 27 de gener al 7 de febrer, està dedicada a la figura de Jean Genet. "El Documental" se suma a aquest homenatge amb la reposició de "Genet al Raval".
Jean Genet (1910 1986) va ser un controvertit novel·lista, dramaturg i poeta francès. En general, les biografies existents reprenen els elements de la llegenda sobre la seva figura. Les poques dades que hi ha de la seva infància i joventut les va aportar el mateix escriptor a través d'algun dels personatges de les seves obres o bé d'algun dels seus diaris: "Diari del lladre", "El captiu enamorat" o "La nostra senyora de les Flors" i "Querelle de Brest", alguns, escrits a la presó. "Genet al Raval" s'endinsa en les llums i ombres d'un autor que va viure al marge de la societat durant la seva joventut i que no es va sentir mai part de la societat, ni tan sols quan era un reconegut escriptor.
Una narració no cronològica entrellaça dues veus, la de Jean Genet a través dels seus escrits amb la veu de l'actor Josep Maria Pou, i la de l'escriptor Juan Goytisolo, amic de Genet des dels anys cinquanta i sobre el qual va escriure el llibre "Genet en el Raval".
Genet va arribar a Barcelona a principi dels anys trenta, després de passar per diversos reformatoris, i va desertar de l'exèrcit francès. Es va instal·lar al barri xino (ara el Raval). D'aquells anys d'humiliacions i misèria en què robava o es prostituïa sense arribar a aconseguir prou diners per sobreviure, en va deixar constància la dècada següent en les seves primeres obres poètiques i narratives escrites a la presó parisenca de la Santé. Així els va descriure en aquest fragment de "Diari del lladre": "Espanya i la meva vida de captaire m'havien fet conèixer l'abjecció. Calia molt d'orgull és a dir, molt d'amor- per embellir els personatges bruts i menyspreats que vaig conèixer. Vaig necessitar molt talent. El vaig anar adquirint a poc a poc Em vaig esforçar a considerar aquella vida miserable com una necessitat voluntària. No vaig provar d'adornar-la, d'emmascarar-la, sinó que, ans al contrari, la vaig voler afirmar, amb tota la seva sordidesa exacta." Els personatges resultaven embellits en les seves obres eren els que la societat rebutjava, com l'homosexual, el lladre o el traïdor.
El documental recrea el periple vital de Genet per Barcelona amb imatges d'arxiu, fotografies, dibuixos, representacions teatrals de les seves obres i recreacions amb ficció de moments o personatges de la seva vida que el van fascinar, com Stiliano, un serbi desertor de la legió estrangera francesa que marcaria un abans i un després a la seva vida.
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Juan Caño Arecha
Amb la col·laboració de Juan Goytisolo
Veu de Jean Genet: Josep Maria Pou
Producció: Paco Poch, Andrés Luque (producció Executiva TVE), Jordi Ambròs (producció executiva TVC)
Direcció de fotografia: Jordi Figueras
Música: Gerard Pastor
Muntatge: Mikel Iribarren
So: Jonathan Darch
Direcció artística: Vinyet Escobar
Una producció de Mallerich Films Paco Poch en coproducció amb Televisió Espanyola, Televisió de Catalunya i la col·laboració de l'ICIC.
