Demà, sessió doble del "Sense ficció" amb "La fi d'ETA" i "Els condemnats"
Demà, a partir de les 21.55, "Sense ficció" estrena "La fi d'ETA", la primera pel·lícula documental que reconstrueix la història dels deu anys de negociacions secretes que van culminar amb l'anunci de la banda armada, l'octubre del 2011, que cessava definitivament la seva activitat terrorista. El film, dirigit per Justin Webster, compta amb els testimonis de les persones que van participar directament en les negociacions, els de les víctimes, els dels responsables de la Policia i la Guàrdia Civil i els de l'acció judicial. I després de "La fi d'ETA", la sessió doble continuarà amb l'estrena d'"Els condemnats", un viatge al cor de Rússia per endinsar-se a les profunditats de Colònia Penal 56, una presó de màxima seguretat exclusiva per a assassins. El documentalista Nick Read i el periodista Mark Franchetti en són els directors.
"La fi d'ETA" comença al "caserío" Txillarre, d'Elgoibar (Guipúscoa). En un entorn de muntanyes amb boscos de faigs i roures, al voltant d'una taula, el "caserío" va ser el lloc de trobada de les converses entre el llavors president del Partit Socialista d'Euskadi, Jesús Eguiguren, i el líder de Batasuna, Arnaldo Otegi. Des del 2000 fins al 2004, tots dos polítics van mantenir un diàleg fruit de la seva iniciativa personal i al marge dels partits polítics que representaven. En aquella època, l'activitat d'ETA era molt intensa: 25 morts només durant l'any 2000.
El panorama canvia significativament quan José Luis Rodríguez Zapatero guanya les eleccions generals el març del 2004. Les reunions de Txillarre, fins llavors merament exploratòries, esdevenen alguna cosa més. Sota la direcció de qui després seria ministre de l'Interior i vicepresident del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'oficialitzen els contactes amb l'aprovació de tots els grups parlamentaris i amb l'única oposició del Partit Popular, que ja presidia Mariano Rajoy.
La pel·lícula detalla les trobades secretes a Suïssa i Noruega entre Jesús Eguiguren i l'etarra Josu Ternera, perseguit per la justícia, que van ser possibles gràcies a la mediació del Centre Henri Dunant, especialista en resolució de conflictes, amb seu a Ginebra, i del govern noruec.
També es relaten les diferents fases, favorables i negatives, que es van alternar al llarg de les converses, amb més viatges a Suïssa i Noruega, i que van comptar amb la presència d'altres representants del govern espanyol i d'ETA, així com d'Arnaldo Otegi en representació de l'esquerra abertzale. La pel·lícula destaca també la mediació protagonitzada pel PNB, personalitzada en Josu Jon Imaz i Iñigo Urkullu.
Però la incorporació a les negociacions de Francisco Javier López Peña, "Thierry", representant del sector més dur d'ETA, arruïna tot el que fins llavors s'havia aconseguit. L'atemptat a la T-4 de Barajas, el desembre del 2006, obliga a replantejar el procés. Les negociacions es tornen a trencar fins que el govern espanyol accepta reiniciar-les a Ginebra, com a conseqüència de les peticions expresses de personalitats estrangeres, sobretot de Toni Blair.
Però el govern de Zapatero decideix, sota la direcció del ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, incrementar encara més l'actuació de les forces de seguretat contra ETA, que no havia abandonat mai. En poc temps cauen les cúpules directives de la banda. En paral·lel, les assemblees de les formacions abertzales van retirant el seu suport a les accions militars d'ETA, fins a concloure amb un comunicat en què criden la direcció etarra a abandonar les armes.
Finalment, la declaració al Palau d'Aiete, a Sant Sebastià, d'un grup de reconeguts polítics mundials, com Kofi Annan, Gerry Adams o Bernie Ahern, ex-primer ministre d'Irlanda, es converteix en el preludi del comunicat definitiu d'ETA de l'octubre del 2011.
Els testimonis directes dels protagonistes del procés, Alfredo Pérez Rubalcaba, Jesús Eguiguren i Arnaldo Otegi, recollits en tres extenses entrevistes inèdites, vertebren la narració dels fets. A més, també s'entrevista l'actual lehendakari, Iñigo Urkullu; comandaments de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil; importants personalitats espanyoles, des de l'exministre d'Interior dels governs de José María Aznar, Jaime Mayor Oreja, al jutge Baltasar Garzón, i estrangeres, com els mediadors Brian Currin, Gerry Kelly o Martin Griffiths, que també van ser testimonis d'aquestes converses.
Al documental també apareixen exmembres i ex-presos d'ETA i la veu de les víctimes, també molt presents en la narració. Alguns coincideixen que el País Basc haurà de travessar moltes dificultats, però que al final arribarà la solució definitiva que posi punt final a tant dolor.
Amb direcció de Justin Webster i guió dels periodistes Jose María Izquierdo i Luis R. Aizpeolea, "La fi d'ETA" es va presentar a l'última edició del Festival de Sant Sebastià. El film és una producció de Quality Media i JWProductions; en coproducció amb Prisa Video, RTV Castilla la Mancha, IB3, RTPA i Baleuko Producciones; la participació d'ETB, Canal Sur i IB3 i amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, el Govern Basc i el diari "El País".
"Els condemnats"
Amb un accés sense precedents, "Els condemnats" s'endinsa en una de les institucions més impenetrables i remotes de Rússia: Colònia Penal 56, una presó de màxima seguretat exclusiva per a assassins. Aquest és el destí per a alguns dels criminals més perillosos de Rússia. Hi estan confinats 260 homes que han mort en total gairebé 800 persones.
Per primera vegada, un equip de rodatge aconsegueix l'accés per gravar en aquest centre penitenciari, situat al nord dels Urals, a 615 quilòmetres de Iekaterimburg, a l'aldea Lozvinski. Alguns reclusos havien estat al corredor de la mort, fins que el 1997 es va abolir la pena capital a Rússia. Actualment estan dividits en dos grups, els que tenen reduïda la pena de mort a 25 anys (els primers seran alliberats el 2017) i els que compliran cadena perpètua.
El documental ofereix una visió única i sorprenent d'unes ments inescrutables en un entorn claustrofòbic i hostil. Els presos parlen dels seus crims, la vida i la mort, la redempció, la llibertat, les famílies, la bogeria i l'esperança. La pel·lícula segueix els seus dies interminables al llarg de diversos mesos per revelar el que passa quan un home està tancat en una cel·la diminuta, durant 23 hores, dia rere dia, per a tota la vida.
