Declaracions del director general de la CCRTV, Joan Majó, durant la Presentació de la nova programació (temporada 2006- 2007) de Catalunya Ràdio

"L'existència i pervivència dels mitjans públics està plenament justificada perquè els privats no ofereixen alguns serveis necessaris per als ciutadans". "Nosaltres apostem per uns canals competitius basats en la informació rigorosa, la pluralitat social, la formació, la cultura i l'entreteniment de qualitat"
Tots coneixeu aquella declaració de principis que, des del naixement de la BBC, va presidir l'actuació dels mitjans de comunicació audiovisual: informar, formar i entretenir. Totes les emissores públiques, tant de ràdio, primer, com de televisió, després, van néixer i van actuar sobre aquest principi. Més endavant, la complexitat del sector i la seva progressiva conversió al mercat van anar posant en qüestió alguns punts fonamentals; des de la necessitat de l'existència dels mitjans públics, fins a la seva especialització. Aquest debat ha estat molt més intens i notori en el cas de la televisió, però es aplicable igualment a la ràdio. La batalla, a Europa, contra els mitjans públics, ha estat molt dura. I no ha acabat. L'existència i pervivència dels mitjans públics està plenament justificada. És necessària, entre altres motius, perquè els mitjans privats no ofereixen alguns serveis que son necessaris per als ciutadans i que a mi m'agrada concretar d'aquesta manera: informació objectiva, opinió plural, formació i entreteniment de qualitat. En alguns casos com el nostre, s'hi afegeix, a més, la promoció i normalització de la llengua. Aquesta realitat és la conseqüència de l'enfocament mercantil dels mitjans privats, lícit però allunyat del servei públic. Els seus clients no son els espectadors/ oïdors, sinó els anunciants, que son els que proporcionen els ingressos. Amb això surto ja al pas de la "segona frontera" del debat : els mitjans públics han de ser uns mitjans especialitzats en informar i formar. És a dir, uns mitjans marginals, de qualitat, però avorrits, una mena de segons canals, tant de ràdio com de televisió. És la manera elegant de fer-los desaparèixer, perquè.... quin servei fa un "servei públic" sense públic? Nosaltres apostem per tenir unes emissores de ràdio i uns canals de televisió competitius, que proporcionin informació objectiva i rigorosa, que permetin l'expressió de la pluralitat social, que ajudin a augmentar el coneixement i la cultura dels ciutadans i que els ofereixin entreteniment de qualitat. No vull deixar de dir, ja em coneixeu, que l'amenaça més important per als serveis públics és la crítica, malauradament basada en la realitat, del seu cost i de la seva manca de control sobre la utilització dels recursos. Molts anys de mals exemples i de poca gestió, arreu d'Europa, han portat a aquesta imatge, que alguns països estan resolent, ara de forma traumàtica. La pròpia BBC... És per això que tot el que he dit ho estem intentant fer en paral.lel amb un fort increment del rigor en la gestió i amb la correcció de vicis que s'han anat acumulant al llarg dels anys.