"Cronos" estrenarà "Caterina de Bora"

Demà, a partir de les 22.00, "Cronos", l'espai presentat per Enric Calpena que inclou documentals històrics de gran factura, emetrà una producció en què parlarà de Caterina de Bora, monja, dona de negocis i esposa de Luter.

Quan Caterina de Bora va néixer, el 29 de gener de 1499 a Lippendorf, prop de Leipzig, el seu camí semblava predeterminat, després de la prematura mort de la seva mare, amb cinc anys va ser internada al convent benedictí de Brehna.

Quan arriba a l'adolescència, es respiren aires de canvi que traspassen els murs del monestir i fan arribar a les monges els escrits de Martí Luter. Moltes de les monges dels monestirs tornen amb la família o comencen una altra vida. La Pasqua de 1523, Caterina fuig amb onze joves monges més, amagades en botes d'arengades carregades en un carro cobert.

El destí la fa coincidir amb Luter i finalment es casen. El matrimoni d'un antic monjo i d'una monja fugitiva va causar un gran escàndol públic. "La castedat és tan vaga com portar el nas a l'esquena", havia asseverat el monjo reformador. Fins a cert punt, el matrimoni viu d'acord amb les convencions de l'època, però Caterina von Bora va trencar amb la convenció i no va renunciar a la discussió teològica i al debat del seu marit. La formació intel·lectual de tants anys al convent no havia estat en va.

Caterina ara gestiona la hisenda de Luter i en tan sols quinze anys fa de la Casa de Luter una gran empresa i del seu marit, un dels grans propietaris de terres de Wittenberg. "Ella sola té tot el poder a la mà", va dir Luter una vegada. La seva educació, la seva autoestima, el seu orgull i els seus èxits també la converteixen en un model de la Reforma.

Després de la mort de Luter, Caterina va fugir amb els seus fills a Magdeburg l'hivern de 1546. La "viuda pobra" ha de lluitar contra l'autoritat patriarcal pel patrimoni de Luter i escriure "cartes mendicants" als prínceps i als reis. Quan torna al "Monestir negre", la seva propietat queda destruïda i la pesta ha arribat a Wittenberg. Fugint de l'epidèmia mortal, Caterina, de 53 anys, es precipita amb el carro de cavalls, es fa múltiples fractures de maluc i ossos, de les quals ja no es recupera. Caterina de Bora, la "Luterina", com solia anomenar-la el seu marit, mor a Torgau el 20 de desembre.

tv3.cat/cronos

twitter.com/Cronos_Canal33