"Construcció, zona zero", diumenge 5 de juliol, a "30 minuts"

Hem après dels errors del passat per evitar una altra bombolla immobiliària? Fins a quin punt cal més obra nova? Estem construint ara d'una manera eficient i adaptada a les diverses tipologies de famílies? Cal un pla per rehabilitar el parc d'habitatges construïts, on la crisi s'ha pagat amb pobresa energètica? L'arquitectura pot ser una eina d'activisme social?

El sector de la construcció dóna els primers símptomes ferms de recuperació de l'activitat. Hi ha més obra nova i més població laboral ocupada. Segons els càlculs del Gremi de Promotors, aquest any es començaran a construir a Catalunya el doble d'habitatges que l'any passat. Però la xifra dels 3.800 de l'any 2014 representava el que es feia en només una setmana set anys enrere.

En aquest moment es fan més visibles diverses iniciatives alternatives al mercat, unes iniciatives que reclamen una obra nova més eficient energèticament i que posen l'èmfasi a substituir el verb dominant, "construir", per d'altres com ara "rehabilitar", "rehabitar", "reciclar" i "compartir".

Dels 335 mil edificis catalans amb certificació de qualificació energètica, només set-cents aconsegueixen la màxima, la A; més del vuitanta per cent suspenen l'examen ja que tenen les tres pitjors categories: E, F i G. Fins i tot suspenen el 57 per cent dels habitatges construïts en els set últims anys, amb normatives que obliguen a utilitzar materials i tècniques per a l'estalvi energètic. Un estudi del Grup de Treball per a la Rehabilitació ha calculat que si tots els edificis d'Espanya haguessin estat de classe A, s'haurien pogut evitar totes les retallades en salut i educació en els últims anys. I que cal invertir 250 mil milions d'euros en la rehabilitació del parc d'habitatges per complir amb la directriu europea de reducció del vuitanta per cent d'emissions contaminants abans del 2050. En cas contrari, es pagarà molt més en deute extern pels productes energètics. Pels experts, es treballa en la bona direcció, però a poca velocitat i amb poca profunditat.

El reportatge "Construcció, zona zero" mostra diverses alternatives a la construcció tradicional, totes minoritàries però amb voluntat de replicar-se. Iniciatives des del mateix sector, com ara la construcció modular o prefabricada en fusta, molt més eficients, però que encara no aconsegueixen fer-se un forat significatiu. Iniciatives des de l'administració, com el concurs l'Illa Eficient, que vol rehabilitar tot una illa de l'Eixample barceloní, però que no ha engrescat la majoria dels set-cents veïns que hi viuen. Iniciatives des del món acadèmic, com el taller dels professors Claret i Calatayud de l'Escola d'Arquitectura del Vallès, per combatre en el món real de la pobresa energètica els ensenyaments de concursos universitaris d'arquitectura sostenible; o el Grup de Recerca Habitar, de la UPC, que reivindica adaptar per a l'habitatge edificis que han quedat sense ús. Iniciatives des de l'activisme social, com el de Santi Cirugeda, que utilitza l'autoconstrucció com una eina política en els marges de la legalitat; o La Borda, una cooperativa d'habitatge en cessió d'ús nascuda en el complex recuperat de Can Batlló, que redueix els espais privats per ampliar les zones i els serveis comunitaris.

Un reportatge de: Ramon Anglès – Víctor Díaz
Producció: Sandra Rierola – Carles Fernández – Jessica Montaner
Imatge: Enric Miró
Imatge addicional: Carles de la Encarnación
Muntatge: Xavier Bonet
Muntatge addicional: Moisès Casanovas
Muntatge musical: Víctor Cortina
Postproducció de so: Enric Casanovas

tv3.cat/30minuts
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts

Sant Joan Despí, 3 de juliol del 2015

Anar al contingut