Catalunya Música transmet el concert de comiat de Simon Rattle com a titular de la Filharmònica de Berlín
Demà, 19 de juny, a les 20.00, Catalunya Música connectarà amb la Filharmonia de Berlín per transmetre l'últim concert que el director Simon Rattle oferirà al capdavant de l'Orquestra Filharmònica de Berlín, en què s'interpretarà la Simfonia n. 6 en la menor de Gustav Mahler.
Els comentaris de la transmissió d'aquest concert, que té el suport de l'Obra Social "la Caixa", els farà Maria Montes.
Fundada l'any 1882, l'Orquestra Filharmònica de Berlín està considerada una de les millors formacions simfòniques del món i, per molts crítics, la número 1. Des de l'any 2002 el prestigiós músic anglès Simon Rattle ha estat el director titular de la Filharmònica de Berlín i el director artístic de la Filharmonia de Berlín i durant tots aquests anys ha aconseguit portar la formació al seu punt àlgid de prestigi i dotar-la d'un programa educatiu destinat al públic infantil i jove. Cal recordar, però, que Rattle ja havia dirigit l'orquestra anys abans. El primer concert on va conduir la Filharmònica de Berlín va ser el 14 de novembre del 1987 i hi va dirigir la interpretació de la Sisena Simfonia de Gustav Mahler. Ara, en el seu concert de comiat com a titular de l'orquestra, per tancar el cercle, Rattle tornarà a conduir aquesta obra. Les simfonies de Mahler han estat crucials en la seva exitosa carrera com a director, perquè ell mateix ha explicat que la Simfonia n. 2 "Resurrecció" va ser l'obra que el va fer dedicar-se a la música professionalment. A més a més, les ha gravades totes en compacte per al segell Warner Classics amb la Filharmònica de Berlín i l'Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham (formació que va dirigir del 1980 al 1998).
La Simfonia n. 6 en la menor de Mahler es coneix amb el sobrenom de "La tràgica", perquè l'obra s'acaba d'una manera clarament dramàtica, a diferència de la majoria de les altres simfonies del compositor, que solen tenir un final molt més plàcid i tranquil. Mahler en va compondre els tres primers moviments l'any 1903 i l'últim el va acabar a finals de l'estiu del 1904. Finalment, l'obra es va estrenar el 27 de maig del 1906 a Essen, dirigida per ell mateix. Exteriorment, la Sisena simfonia és la més tradicional de les simfonies de Mahler, perquè, juntament amb la número 1, és l'única que té els quatre moviments fixats per Haydn i una de les poques que s'acaben amb la tonalitat de partida, la de la menor. En canvi, és l'única simfonia que té un final tràgic i que s'acaba amb una derrota psicològica, amb tres forts cops de martell, que segons va dir Mahler a la seva dona Alma, representen els cops que rep l'heroi, el tercer dels quals, el fa caure com si fos un arbre abatut pels llenyataires.
La transmissió en directe d'aquest concert estarà disponible durant un mes als webs de Catalunya Música i Catalunya Ràdio.
