"30 minuts" s'emet per primera vegada en Alta Definició

L'estret de Gibraltar, on coincideixen les fredes aigües de l'oceà Atlàntic amb el càlid mar Mediterrani, ofereix una combinació especial de nutrients que el converteix en un lloc idoni per a dofins, balenes, orques i tortugues. Veure cetacis al seu medi natural, allò que es coneix com a "whale watching", s'ha convertit en una indústria potent, que genera milions d'euros a Tarifa i als seus voltants. I tants els biòlegs com els polítics promouen aquest tipus d'ecoturisme per assegurar un desenvolupament més sostenible de la zona i per evitar caure en la trampa de la infinitat de discoteques i de borratxeres de la jungla de formigó de la Costa del Sol. Tanmateix, la complexa situació geopolítica de l'Estret amenaça les poblacions de cetacis i les comunitats científiques nacionals i internacionals se'n preocupen de la supervivència a llarg termini. L'Estret té més trànsit marítim que qualsevol altre indret d'aigua del món, si n'exceptuem el canal de la Taca, amb uns 300.000 vaixells que el travessen anualment. Les col·lisions amb els vaixells o els ferris d'alta velocitat, la contaminació química que prové de les grans indústries i de l'agricultura, la contaminació acústica i la sobrepesca que està destrossant la font d'alimentació d'aquests animals, en són els problemes més greus. Hi ha moltes organitzacions que porten a terme projectes importants sobre aquests temes, però hi ha una dona que trenca totes les convencions. Ran Laflouka és el somni de Katharina Heyer, presidenta de FIRMM Espanya (Fundació per a la Informació i Investigació sobre Mamífers Marins). Localitzada en una enorme badia protegida a uns 20 minuts de Tànger, Ras Laflouka tindrà un centre de rehabilitació per a animals ferits, una aula per a informació turística i allotjament limitat per a visitants, a més d'una altra cosa realment única, una espai de centenars de quilòmetres quadrats per a dofins grans que, fins aquell moment, hagin estat en captivitat en aquaris europeus. Després de quatre anys de negociacions dures amb les autoritats marroquines, de conflictes amb un dels narcotraficants més importants de la zona i de la lluita per recaptar fons, aquesta sexagenària suïssa, que abans treballava de dissenyadora de moda, està a punt de fer realitat el seu somni. No obstant això, el projecte ha generat controvèrsia dins de la comunitat científica i hi ha qui qüestiona no sols les intencions de Katharina sinó la viabilitat d'un projecte tan experimental.