La Unió Europea surt al rescat d'Irlanda i l'obliga a reduir les dimensions del seu sistema bancari
Irlanda ha demanat finalment ajuda a la Unió Europea i al Fons Monetari Internacional per salvar la seva economia. Així ho ha anunciat el primer ministre irlandès, Brian Cowen, després que el seu govern acceptés la recomanació a favor del rescat feta hores abans pel ministre de Finances d'aquest país. No ha revelat, però, la quantitat que es demanarà, tot i que s'espera que no superi els 100.000 milions d'euros. La petició d'Irlanda va acompanyada d'un dràstic pla de retallada social i d'un augment de la pressió sobre els seus contribuents. També de la reducció de les dimensions del seu sistema bancari. Els ministres europeus han acordat activar l'ajuda financera a Irlanda.
En diumenge, amb els mercats tancats i amb l'altaveu de la ràdio pública del país. És la manera com el ministre de Finances irlandès ha obert la porta de bat a bat a un pla de rescat que el govern, tenallat per la proximitat d'unes eleccions parcials, es resistia a acceptar. Però la forta pressió dels mercats i l'aterratge aquesta setmana d'un grup de tècnics per examinar l'economia del país ha accelerat el que per molts ja era inevitable.
L'executiu ha cedit i acceptat un paquet d'ajudes internacional que haurà de servir, d'una banda, per corregir el dèficit públic i, de l'altra, per crear un fons de contingència destinat al sector bancari. El primer ministre irlandès, Brian Cowen, no ha concretat cap xifra, però assegura que seran menys de 100.000 milions d'euros els que caldran per sortir del forat. L'import final, segons l'agència de notícies Reuters, pot oscil·lar entre 80.000 i 90.000 milions.
Europa surt al rescat amb condicions
La Unió Europea ja ha respost de forma positiva a la petició irlandesa. S'han reunit d'urgència per avaluar la sol·licitud de rescat i preparar les negociacions formals, que comencen aquest dilluns. Hi ha pressa, cal evitar l'efecte contagi i enviar un senyal nítid als mercats per salvaguardar l'estabilitat financera a la UE i a l'eurozona. S'ha fet el primer pas per redreçar la situació, deixar enrere la tempesta i tornar a la bonança.
En els pròxims dies s'hauran de determinar els detalls i condicions del rescat, que vencerà en tres anys i que sorgirà del fons de 750.000 milions d'euros creat la passada primavera per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. En l'operació també hi participaran el Regne Unit i Suècia, que no formen part de l'eurozona, a través d'un préstec bilateral. Segons la BBC, l'aportació britànica serà d'uns 8.000 milions d'euros.
L'altra part implicada en el pagament de la factura d'aquest rescat, el director del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, ha assegurat que l'organisme està "llest" per ajudar Irlanda mitjançant "la concessió d'un préstec per diversos anys".
Cowen ha reconegut que les dimensions del sistema bancari irlandès es reduiran significativament com a part del pla de reestructuració que preveu el fons del rescat.
Retallades dràstiques
Més enllà del rescat, el govern d'Irlanda també ha aprovat un pla d'austeritat propi per estalviar 15.000 milions d'euros en quatre anys, cosa que vol dir retallades en prestacions socials i més impostos.
El que no es toca és l'atractiu règim fiscal a les multinacionals -del 12,5%- que va permetre al país créixer ràpidament i que els socis europeus veuen deslleial. Precisament aquests socis, i també el G-7, són els que han de decidir ara de quants diners i a quin tipus d'interès es fa el préstec.
L'executiu ha cedit i acceptat un paquet d'ajudes internacional que haurà de servir, d'una banda, per corregir el dèficit públic i, de l'altra, per crear un fons de contingència destinat al sector bancari. El primer ministre irlandès, Brian Cowen, no ha concretat cap xifra, però assegura que seran menys de 100.000 milions d'euros els que caldran per sortir del forat. L'import final, segons l'agència de notícies Reuters, pot oscil·lar entre 80.000 i 90.000 milions.
Europa surt al rescat amb condicions
La Unió Europea ja ha respost de forma positiva a la petició irlandesa. S'han reunit d'urgència per avaluar la sol·licitud de rescat i preparar les negociacions formals, que comencen aquest dilluns. Hi ha pressa, cal evitar l'efecte contagi i enviar un senyal nítid als mercats per salvaguardar l'estabilitat financera a la UE i a l'eurozona. S'ha fet el primer pas per redreçar la situació, deixar enrere la tempesta i tornar a la bonança.
En els pròxims dies s'hauran de determinar els detalls i condicions del rescat, que vencerà en tres anys i que sorgirà del fons de 750.000 milions d'euros creat la passada primavera per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. En l'operació també hi participaran el Regne Unit i Suècia, que no formen part de l'eurozona, a través d'un préstec bilateral. Segons la BBC, l'aportació britànica serà d'uns 8.000 milions d'euros.
L'altra part implicada en el pagament de la factura d'aquest rescat, el director del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, ha assegurat que l'organisme està "llest" per ajudar Irlanda mitjançant "la concessió d'un préstec per diversos anys".
Cowen ha reconegut que les dimensions del sistema bancari irlandès es reduiran significativament com a part del pla de reestructuració que preveu el fons del rescat.
Retallades dràstiques
Més enllà del rescat, el govern d'Irlanda també ha aprovat un pla d'austeritat propi per estalviar 15.000 milions d'euros en quatre anys, cosa que vol dir retallades en prestacions socials i més impostos.
El que no es toca és l'atractiu règim fiscal a les multinacionals -del 12,5%- que va permetre al país créixer ràpidament i que els socis europeus veuen deslleial. Precisament aquests socis, i també el G-7, són els que han de decidir ara de quants diners i a quin tipus d'interès es fa el préstec.
