L'OTAN i Rússia esdevenen socis preferents i Moscou participarà en l'escut antimíssils europeu
La cimera de caps d'Estat i de govern de l'Aliança Atlàntica, que s'ha celebrat aquest cap de setmana a Lisboa, ha comptat amb un convidat molt especial, el president rus, Dmitri Medvédev. L'OTAN vol redefinir la seva relació amb Rússia, en altres èpoques el gran enemic, i li ha ofert més cooperació. També li ha obert les portes a participar en l'escut antimíssils europeu, una ocasió que Rússia no ha deixat escapar però no a qualsevol preu. Moscou passa a ser soci preferent de l'OTAN, i deixa enrere definitivament la guerra freda i enforteix la relació de cara als nous reptes de futur.
La defensa d'Europa s'amplia, i ho fa amb el seu antic enemic, Rússia, un canvi estratègic substancial que liquida la desconfiança mútua i el converteix en soci preferent. Els 28 països que integren l'Aliança Atlàntica han ofert a Rússia col·laborar en el futur sistema de defensa antimíssils balístics, amb què l'OTAN preveu protegir tot el seu territori. Es tracta d'una cooperació considerada vital per a la seguretat i l'estabilitat de la zona euroatlàntica.
Una col·laboració, però, que el president rus ja ha condicionat que es faci en igualtat i amb transparència. Dmitri Medvédev ha dit que Moscou ha d'analitzar "què serà aquest sistema antimíssils", que ha afirmat que podria trencar l'equilibri. Medvédev ha advertit que si en deu anys no s'arriba a un acord al voltant de la defensa antimíssils hi haurà una nova carrera nuclear, escenari que, segons ell, no beneficiaria a ningú.
Amenaces externes
El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, ha anunciat, satisfet, que "per primera vegada a la història Rússia i l'OTAN cooperaran per defensar-se". Les dues parts faran una anàlisi conjunta de les amenaces a què hauran de respondre. En aquest sentit, el màxim representant de l'Aliança ha reconegut que existeixen algunes apreciacions divergents sobre la veritable amenaça que suposen determinats països, sense mencionar-ne cap.
El problema, ara, és fixar quina és l'amenaça bèl·lica per a Europa al món. Oficialment l'Iran, però s'hi afegeixen altres perills, com el terrorisme internacional, la proliferació de míssils balístics o els atacs informàtics. Però ningú s'atreveix a parlar de la Xina, el gegant que a gran velocitat augmenta el seu potencial militar.
Un llarg camí fins a ser socis
Amb la caiguda del mur de Berlín i l'ensorrament dels règims comunistes, l'OTAN, creada per contrarestar l'amenaça soviètica, es va quedar sense enemic. La fi de la guerra freda va deixar l'Aliança sense objectius, però no va esvair els recels.
El programa d'escut antimíssils proposat per l'administració Bush va topar amb la indignada oposició del Kremlin, que hi veia una amenaça directa i no es creia la versió oficial que el perill prové de l'Iran. Unes tenses relacions que van tenir el punt de crisi àlgid en el breu conflicte bèl·lic de Geòrgia, quan els tancs russos ocupaven un país candidat a entrar a l'OTAN, un missatge clar per a l'Aliança: Moscou segueix marcant territori.
Tot va canviar amb Obama a la Casa Blanca. El nou president va suprimir el polèmic escut antimíssils de Bush i el va substituir per un de multilateral. Es va restablir la confiança i s'ha arribat a la cimera de Lisboa amb la proposta de l'OTAN de cooperar estretament amb Moscou per crear una defensa conjunta antimíssils. Proposta que ha estat acceptada per Moscou.
Una col·laboració, però, que el president rus ja ha condicionat que es faci en igualtat i amb transparència. Dmitri Medvédev ha dit que Moscou ha d'analitzar "què serà aquest sistema antimíssils", que ha afirmat que podria trencar l'equilibri. Medvédev ha advertit que si en deu anys no s'arriba a un acord al voltant de la defensa antimíssils hi haurà una nova carrera nuclear, escenari que, segons ell, no beneficiaria a ningú.
Amenaces externes
El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, ha anunciat, satisfet, que "per primera vegada a la història Rússia i l'OTAN cooperaran per defensar-se". Les dues parts faran una anàlisi conjunta de les amenaces a què hauran de respondre. En aquest sentit, el màxim representant de l'Aliança ha reconegut que existeixen algunes apreciacions divergents sobre la veritable amenaça que suposen determinats països, sense mencionar-ne cap.
El problema, ara, és fixar quina és l'amenaça bèl·lica per a Europa al món. Oficialment l'Iran, però s'hi afegeixen altres perills, com el terrorisme internacional, la proliferació de míssils balístics o els atacs informàtics. Però ningú s'atreveix a parlar de la Xina, el gegant que a gran velocitat augmenta el seu potencial militar.
Un llarg camí fins a ser socis
Amb la caiguda del mur de Berlín i l'ensorrament dels règims comunistes, l'OTAN, creada per contrarestar l'amenaça soviètica, es va quedar sense enemic. La fi de la guerra freda va deixar l'Aliança sense objectius, però no va esvair els recels.
El programa d'escut antimíssils proposat per l'administració Bush va topar amb la indignada oposició del Kremlin, que hi veia una amenaça directa i no es creia la versió oficial que el perill prové de l'Iran. Unes tenses relacions que van tenir el punt de crisi àlgid en el breu conflicte bèl·lic de Geòrgia, quan els tancs russos ocupaven un país candidat a entrar a l'OTAN, un missatge clar per a l'Aliança: Moscou segueix marcant territori.
Tot va canviar amb Obama a la Casa Blanca. El nou president va suprimir el polèmic escut antimíssils de Bush i el va substituir per un de multilateral. Es va restablir la confiança i s'ha arribat a la cimera de Lisboa amb la proposta de l'OTAN de cooperar estretament amb Moscou per crear una defensa conjunta antimíssils. Proposta que ha estat acceptada per Moscou.
