Els ministres de la zona euro activen el pla d'ajuda financera per a Grècia
Jornada important per a Grècia, que ha aconseguit arrencar un compromís europeu, i sobretot diners, per eixugar la crisi que arrossega el país. El rescat de l'economia grega costarà, de moment, 110.000 milions d'euros en tres anys. Els ministres de Finances de l'eurogrup han activat el pla, pactat amb la Unió Europea, que hi aporta el 80%, i el Fons Monetari Internacional. Ara, però, toca a cadascun dels països ratificar-lo al seu parlament i s'ha anunciat una cimera extraordinària de caps d'Estat a Brussel·les per al 7 de maig per solemnitzar l'acord. Espanya hi aportarà més de 9.900 milions d'euros fins al 2012.
Europa ha acordat ajudar Grècia a sortir de la profunda crisi en què s'ha enfonsat i que l'ha deixat a punt de la fallida. El mateix president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha reconegut que els procediments són difícils i també que hi ha moltes diferències culturals entre els membres de la zona euro. Fins i tot ha dit que en algun moment ha estat a punt de perdre la paciència. Ha estat un procés llarg, més de tres mesos, però finalment l'acord ha estat possible.
Els ministres d'Economia i Finances de la zona euro han decidit activar el mecanisme de rescat a Grècia, que també ha d'aportar estabilitat a l'economia de la zona euro. En total, seran 110.000 milions d'euros fins al 2012 els que rebrà Grècia per sortir de la crisi: 80.000 milions vindran dels membres de la zona euro i els altres 30.000 del Fons Monetari Internacional (FMI). L'aportació del govern espanyol serà de 9.972 milions d'euros per als tres anys.
El comissari europeu d'Afers Econòmics, Olli Rehn, no ha negat l'existència de recels però ha remarcat que no hi haurà pèrdues per als contribuents perquè no es tracta de donacions, sinó de préstecs.
Tot i que l'activació dels préstecs a Grècia ja s'ha aprovat, caldrà que cada país hi doni via lliure i una cimera extraordinària dels caps de govern europeus que faci efectiva l'ajuda, que se celebrarà el 7 de maig. Paral·lelament al mecanisme d'ajuda, Grècia haurà de posar en marxa un pla d'austeritat que s'allargarà fins al 2014. Atenes es compromet a aplicar un duríssim pla que provocarà retallada de sous, més impostos i menys pensions. Amb aquestes mesures, el govern de Papandreu espera estalviar 30.000 milions d'euros en tres anys.
Els ministres d'Economia i Finances de la zona euro han decidit activar el mecanisme de rescat a Grècia, que també ha d'aportar estabilitat a l'economia de la zona euro. En total, seran 110.000 milions d'euros fins al 2012 els que rebrà Grècia per sortir de la crisi: 80.000 milions vindran dels membres de la zona euro i els altres 30.000 del Fons Monetari Internacional (FMI). L'aportació del govern espanyol serà de 9.972 milions d'euros per als tres anys.
El comissari europeu d'Afers Econòmics, Olli Rehn, no ha negat l'existència de recels però ha remarcat que no hi haurà pèrdues per als contribuents perquè no es tracta de donacions, sinó de préstecs.
Tot i que l'activació dels préstecs a Grècia ja s'ha aprovat, caldrà que cada país hi doni via lliure i una cimera extraordinària dels caps de govern europeus que faci efectiva l'ajuda, que se celebrarà el 7 de maig. Paral·lelament al mecanisme d'ajuda, Grècia haurà de posar en marxa un pla d'austeritat que s'allargarà fins al 2014. Atenes es compromet a aplicar un duríssim pla que provocarà retallada de sous, més impostos i menys pensions. Amb aquestes mesures, el govern de Papandreu espera estalviar 30.000 milions d'euros en tres anys.
