El conflicte lingüístic provoca la dimissió del primer ministre belga
El primer ministre belga, el democristià flamenc Yves Leterme, ha presentat la seva dimissió al rei per la nova crisi de govern provocada per la retirada per sorpresa de la coalició governamental del partit liberal flamenc Open VLD, a causa de discrepàncies insalvables sobre el règim lingüístic a la perifèria de Brussel·les. El monarca pot acceptar la dimissió o rebutjar-la i demanar a Leterme que intenti recompondre una majoria suficient, fins a la celebració d'eleccions anticipades.
Matemàticament, els socis que queden a la coalició -democristians flamencs (CD & V), liberals francòfons (MR), humanistes francòfons (CDH) i socialistes francòfons (PS)- disposen encara d'una majoria al Parlament, però la part flamenca (CD & V) queda en minoria, cosa que resulta insostenible.
El segon govern de Leterme ha caigut quan encara no havia complert cinc mesos i a poc més de dos mesos perquè Bèlgica assumeixi la presidència rotatòria de la Unió Europea després d'Espanya. És la cinquena vegada que Leterme presenta la dimissió al rei des que va guanyar les eleccions el juny del 2007. Aquest any va renunciar dues vegades a l'encàrrec de formar govern, davant la impossibilitat de reunir una majoria amb els partits francòfons. El 2008 va tornar a renunciar una vegada com a "formador" i una altra ja com a primer ministre, a conseqüència del "cas Fortis", per suposades ingerències sobre el poder judicial que després es van demostrar infundades.
El detonant d'aquesta nova crisi torna a ser la disputa al voltant del districte electoral i judicial que envolta la capital belga, conegut per les sigles BHV (Brussel·les-Halle-Vilvoorde). Els flamencs exigeixen acabar amb l'excepció que representen les poblacions de Halle i Vilvoorde, ambdues situades a Flandes però on resideix una majoria francòfona. Fins ara, els francòfons d'aquestes localitats, tot i viure a Flandes, han pogut votar per llistes francòfones en les eleccions, com els residents a Brussel·les, única regió bilingüe del país on hi ha aquesta llibertat.
Dimarts passat, el mediador designat pel rei per proposar una fórmula de solució, l'exprimer ministre flamenc Jean-Luc Dehaene, va donar per acabada la seva missió amb un informe que proposava compensacions per als francòfons, però que va ser considerat "insuficient" per aquests partits. Encara que la negociació pròpiament dita havia de començar ara, els liberals flamencs van exigir una solució immediata al problema de BHV i van donar de termini fins avui al primer ministre per trobar-la, ultimàtum impossible de complir.
El segon govern de Leterme ha caigut quan encara no havia complert cinc mesos i a poc més de dos mesos perquè Bèlgica assumeixi la presidència rotatòria de la Unió Europea després d'Espanya. És la cinquena vegada que Leterme presenta la dimissió al rei des que va guanyar les eleccions el juny del 2007. Aquest any va renunciar dues vegades a l'encàrrec de formar govern, davant la impossibilitat de reunir una majoria amb els partits francòfons. El 2008 va tornar a renunciar una vegada com a "formador" i una altra ja com a primer ministre, a conseqüència del "cas Fortis", per suposades ingerències sobre el poder judicial que després es van demostrar infundades.
El detonant d'aquesta nova crisi torna a ser la disputa al voltant del districte electoral i judicial que envolta la capital belga, conegut per les sigles BHV (Brussel·les-Halle-Vilvoorde). Els flamencs exigeixen acabar amb l'excepció que representen les poblacions de Halle i Vilvoorde, ambdues situades a Flandes però on resideix una majoria francòfona. Fins ara, els francòfons d'aquestes localitats, tot i viure a Flandes, han pogut votar per llistes francòfones en les eleccions, com els residents a Brussel·les, única regió bilingüe del país on hi ha aquesta llibertat.
Dimarts passat, el mediador designat pel rei per proposar una fórmula de solució, l'exprimer ministre flamenc Jean-Luc Dehaene, va donar per acabada la seva missió amb un informe que proposava compensacions per als francòfons, però que va ser considerat "insuficient" per aquests partits. Encara que la negociació pròpiament dita havia de començar ara, els liberals flamencs van exigir una solució immediata al problema de BHV i van donar de termini fins avui al primer ministre per trobar-la, ultimàtum impossible de complir.
