El jutge Garzón rebutja excarcerar Alavedra i Prenafeta, imputats en el "cas Pretòria"
Macià Alavedra i Lluís Prenafeta continuaran a la presó. Així ho ha decidit el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón. El magistrat ha rebutjat la petició de les defenses dels dos imputats en el "cas Pretòria" que fossin posats en llibertat per la seva edat avançada -tenen 75 i 70 anys, respectivament- i pel poc risc de destrucció de proves. La Fiscalia Anticorrupció ja s'havia mostrat contrària a la petició d'excarceració de les defenses. Garzón resoldrà més endavant una altra de les peticions dels advocats defensors: que Alavedra i Prenafeta siguin traslladats a una presó catalana.
Garzón tenia pendent aquesta decisió des del 16 passat, quan la Fiscalia Anticorrupció es va manifestar en contra de la posada en llibertat de tots dos imputats, que al·legaven que necessitaven atenció farmacològica específica.
Els exalts càrrecs de Convergència, als quals se'ls imputen els delictes d'associació il·lícita, blanqueig de capital i tràfic d'influències, compleixen presó preventiva des del 30 d'octubre, juntament amb l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, l'exregidor d'Urbanisme Miguel Dobarco i l'exdiputat del PSC, Lluís Garcia, a Soto del Real, a Madrid.
Garzón considera, tal com va expressar a la sentència, que tots són responsables que els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneras i Badalona deixessin d'ingressar 44,7 milions d'euros. Aquests diners s'haurien desviat a cinc operacions urbanístiques desenvolupades per la presumpta trama de corrupció desmantellada amb l"operació Pretòria". Això justifica, segons Garzón, la mesura de presó provisional per al presumpte "cervell" de la trama, l'exdiputat del PSC Luis García, i els altres quatre imputats sobre els quals també pesa aquesta mesura cautelar.
A banda de l'Ajuntament de Santa Coloma, l'activitat de la trama es ramifica a llocs tan diversos com Andorra, Suïssa o les Caiman. Baltasar Garzón va començar a investigar la construcció del Centre Comercial Gramanet i ha detectat també irregularitats al Mercat i el pàrquing de Fondo i diverses guarderies. Totes les obres tenen el denominador comú d'haver estat desenvolupats per l'empresa Gramepark.
El "modus operandi" era el següent: els ajuntaments afectats aprovaven un projecte urbanístic que s'adjudicava a una empresa de l'entorn del diputat Lluís Garcia. A través dels seus contactes als consistoris, Garcia afavoria la tramitació. Per assegurar l'operació, l'empresa adjudicatària "mai realitzava el projecte sinó que aquest quedava aturat fins que es produïa una modificació del pla urbanístic que "sempre era favorable a l'adjudicatari i mai al municipi", afirma Garzón. Després de la requalificació, "el projecte urbanístic es venia al constructor a un preu final molt més gran que el de l'adjudicació" i tot el benefici "quedava en poder dels intermediaris" en operacions "sense cap lògica comercial".
Així, Espais i Promotora Catalunya Mediterrània (PROCAM) van pagar a la societat de Lluis Prenafeta 1,4 milions d'euros. Aquesta empresa va lliurar a l'empresa de Macià Alavedra 487.500 euros, quantitat molt superior a la que li corresponia per la seva participació –prop de 26.000 euros. Mitjançant aquesta empresa Alavedra hauria rebut un total d'1,2 milions d'euros.
Els exalts càrrecs de Convergència, als quals se'ls imputen els delictes d'associació il·lícita, blanqueig de capital i tràfic d'influències, compleixen presó preventiva des del 30 d'octubre, juntament amb l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, l'exregidor d'Urbanisme Miguel Dobarco i l'exdiputat del PSC, Lluís Garcia, a Soto del Real, a Madrid.
Garzón considera, tal com va expressar a la sentència, que tots són responsables que els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneras i Badalona deixessin d'ingressar 44,7 milions d'euros. Aquests diners s'haurien desviat a cinc operacions urbanístiques desenvolupades per la presumpta trama de corrupció desmantellada amb l"operació Pretòria". Això justifica, segons Garzón, la mesura de presó provisional per al presumpte "cervell" de la trama, l'exdiputat del PSC Luis García, i els altres quatre imputats sobre els quals també pesa aquesta mesura cautelar.
A banda de l'Ajuntament de Santa Coloma, l'activitat de la trama es ramifica a llocs tan diversos com Andorra, Suïssa o les Caiman. Baltasar Garzón va començar a investigar la construcció del Centre Comercial Gramanet i ha detectat també irregularitats al Mercat i el pàrquing de Fondo i diverses guarderies. Totes les obres tenen el denominador comú d'haver estat desenvolupats per l'empresa Gramepark.
El "modus operandi" era el següent: els ajuntaments afectats aprovaven un projecte urbanístic que s'adjudicava a una empresa de l'entorn del diputat Lluís Garcia. A través dels seus contactes als consistoris, Garcia afavoria la tramitació. Per assegurar l'operació, l'empresa adjudicatària "mai realitzava el projecte sinó que aquest quedava aturat fins que es produïa una modificació del pla urbanístic que "sempre era favorable a l'adjudicatari i mai al municipi", afirma Garzón. Després de la requalificació, "el projecte urbanístic es venia al constructor a un preu final molt més gran que el de l'adjudicació" i tot el benefici "quedava en poder dels intermediaris" en operacions "sense cap lògica comercial".
Així, Espais i Promotora Catalunya Mediterrània (PROCAM) van pagar a la societat de Lluis Prenafeta 1,4 milions d'euros. Aquesta empresa va lliurar a l'empresa de Macià Alavedra 487.500 euros, quantitat molt superior a la que li corresponia per la seva participació –prop de 26.000 euros. Mitjançant aquesta empresa Alavedra hauria rebut un total d'1,2 milions d'euros.
