Els pirates segresten el pesquer espanyol "Alakrana" amb 36 tripulants a bord
El pesquer espanyol "Alakrana", amb base a Bermeo (Biscaia), ha estat segrestat aquest divendres per un grup de pirates quan feinejava en aigües internacionals a 400 milles de les costes de Somàlia. Efectius de l'"operació Atalanta", que combat la pirateria a l'oceà Índic, han localitzat el pesquer i en segueixen el rumb. Els seus tripulants, una quarantena, estan en bon estat segons s'ha pogut confirmar via correu electrònic. El pesquer ja va aconseguir escapar-se d'un atac pirata el 4 de setembre mentre pescava en aquesta zona.
L'"Alakrana", que va iniciar la campanya el 31 d'agost, compta amb 36 tripulants, nou d'ells gallecs, set més de bascos i la resta procedeixen de diferents nacionalitats, des del Senegal fins a Indonèsia. El segrest ha tingut lloc a dos quarts de sis de la matinada, quan el vaixell treballava fora del perímetre de l'operació de seguretat Atalanta, posada en marxa a principis de 2009 per la Unió Europea per frenar la pirateria davant de les costes de Somàlia.
Segons la Conselleria de Pesca del govern basc, el vaixell no ha respost a diverses trucades de seguretat. Llavors els responsables de l'Atalanta han començat a buscar-lo. Dos avions luxemburguesos que formen part d'aquest operatiu de seguretat han confirmat la presència d'homes armats a l'interior del vaixell. També ho ha fet l'avió de vigilància espanyol P-3 Orión, que ha explicat que almenys dues persones amb rifles es trobaven a bord del pesquer, que estava sent remolcat per una de les típiques embarcacions que utilitzen els pirates somalis.
El capità de l'embarcació ha enviat un correu electrònic a l'empresa armadora en el qual assegura que la tripulació està bé. També demanava que no es respongués al correu.
El rescat, en marxa
El govern espanyol ha creat una comissió de coordinació per estudiar tot el relacionat amb el segrest. La seva prioritat serà, segons la vicepresidenta del govern i qui agafa les regnes en aquest cas, María Teresa Fernández de la Vega, "preservar la seguretat de la tripulació". Per ara s'ha decidit que l'operació d'alliberament vagi a càrrec de la "missió Atalanta" i s'ha acordat obrir un canal de comunicació amb les autoritats de Somàlia.
També es manté el contacte permanent amb els familiars dels mariners segrestats i amb l'armador de la nau, que ha viatjat a Nairobi per seguir de prop la situació.
Una feina cada cop més perillosa
El 4 de setembre passat aquesta mateixa embarcació ja va tenir un ensurt quan uns pirates van intentar segrestar-la mentre feinejava. En aquella ocasió, però, va aconseguir escapar-se gràcies al mal temps i que les xarxes estaven recollides. La filla del capità de l'"Alakrana" ha denunciat que els mariners que treballen a la zona ho fan amb por i condicions lamentables per la presència de pirates.
Amb aquest atac es torna a obrir el debat entre els armadors i el Ministeri de Defensa. Fa uns dies, la ministra de Defensa, Carme Chacón, va descartar embarcar militars als vaixells que feinegen en aigües conflictives tal com demanava el sector. En canvi, va instar els armadors que contractessin seguretat privada amb permís per a l'ús de fusells de llarg abast.
Tot per la pasta
No els importa si són vaixells de càrrega, pesquers o iots de luxe. Ni si porten bandera danesa, francesa o espanyola. Els 3.000 pirates que operen davant de les costes de Somàlia només busquen cobrar rescats. L'any passat van segrestar més de vuitanta vaixells i enguany ja en porten gairebé trenta.
L'abril del 2008 la presa va ser el tonyinaire congelador basc "Playa de Baquio". El rescat dels 26 tripulants, vuit d'ells de nacionalitat gallega, va costar sis dies de negociació i més d'un milió d'euros. Aquell mateix abril una operació militar francesa bombardejava el cau d'uns pirates que poques hores abans havien cobrat per alliberar els trenta tripulants d'un iot de luxe.
Fets com aquests van fer que França i Espanya impulsessin una operació europea naval anomenada "Atalanta", per garantir la seguretat marítima en aigües de l'Índic. El tonyinaire basc capturat la nit passada, però, feinejava a 800 milles de la zona protegida per aquest operatiu.
Segons la Conselleria de Pesca del govern basc, el vaixell no ha respost a diverses trucades de seguretat. Llavors els responsables de l'Atalanta han començat a buscar-lo. Dos avions luxemburguesos que formen part d'aquest operatiu de seguretat han confirmat la presència d'homes armats a l'interior del vaixell. També ho ha fet l'avió de vigilància espanyol P-3 Orión, que ha explicat que almenys dues persones amb rifles es trobaven a bord del pesquer, que estava sent remolcat per una de les típiques embarcacions que utilitzen els pirates somalis.
El capità de l'embarcació ha enviat un correu electrònic a l'empresa armadora en el qual assegura que la tripulació està bé. També demanava que no es respongués al correu.
El rescat, en marxa
El govern espanyol ha creat una comissió de coordinació per estudiar tot el relacionat amb el segrest. La seva prioritat serà, segons la vicepresidenta del govern i qui agafa les regnes en aquest cas, María Teresa Fernández de la Vega, "preservar la seguretat de la tripulació". Per ara s'ha decidit que l'operació d'alliberament vagi a càrrec de la "missió Atalanta" i s'ha acordat obrir un canal de comunicació amb les autoritats de Somàlia.
També es manté el contacte permanent amb els familiars dels mariners segrestats i amb l'armador de la nau, que ha viatjat a Nairobi per seguir de prop la situació.
Una feina cada cop més perillosa
El 4 de setembre passat aquesta mateixa embarcació ja va tenir un ensurt quan uns pirates van intentar segrestar-la mentre feinejava. En aquella ocasió, però, va aconseguir escapar-se gràcies al mal temps i que les xarxes estaven recollides. La filla del capità de l'"Alakrana" ha denunciat que els mariners que treballen a la zona ho fan amb por i condicions lamentables per la presència de pirates.
Amb aquest atac es torna a obrir el debat entre els armadors i el Ministeri de Defensa. Fa uns dies, la ministra de Defensa, Carme Chacón, va descartar embarcar militars als vaixells que feinegen en aigües conflictives tal com demanava el sector. En canvi, va instar els armadors que contractessin seguretat privada amb permís per a l'ús de fusells de llarg abast.
Tot per la pasta
No els importa si són vaixells de càrrega, pesquers o iots de luxe. Ni si porten bandera danesa, francesa o espanyola. Els 3.000 pirates que operen davant de les costes de Somàlia només busquen cobrar rescats. L'any passat van segrestar més de vuitanta vaixells i enguany ja en porten gairebé trenta.
L'abril del 2008 la presa va ser el tonyinaire congelador basc "Playa de Baquio". El rescat dels 26 tripulants, vuit d'ells de nacionalitat gallega, va costar sis dies de negociació i més d'un milió d'euros. Aquell mateix abril una operació militar francesa bombardejava el cau d'uns pirates que poques hores abans havien cobrat per alliberar els trenta tripulants d'un iot de luxe.
Fets com aquests van fer que França i Espanya impulsessin una operació europea naval anomenada "Atalanta", per garantir la seguretat marítima en aigües de l'Índic. El tonyinaire basc capturat la nit passada, però, feinejava a 800 milles de la zona protegida per aquest operatiu.
