Els pressupostos del govern augmenten l'IVA, graven les rendes de capital i eliminen els 400 euros
El govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha aprovat el projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2010. Tal com s'esperava, els comptes inclouen una reforma fiscal que no afectarà les rendes del treball, però sí que augmentarà l'IVA. En concret, el tipus general s'apuja dos punts -del 16 al 18%-, mentre que el reduït creix del 7 al 8%. El superreduït, que s'aplica als productes de primera necessitat, es queda igual. Els pressupostos també inclouen la supressió de la reducció dels 400 euros i un augment en els impostos que graven les rendes del capital. Aquelles persones que declaren menys de 6.000 euros passaran a pagar del 18 al 19%. Les que estiguin per sobre d'aquestes xifres es gravaran amb un 21%.
El Consell de Ministres ha aixecat el secretisme que cobria el projecte de pressupostos generals de l'any 2010. En una trobada atípica, perquè es feia en dissabte, els ministres han donat llum verda als comptes que han de servir, segons la vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, per "remuntar la crisi".
Sobre el paper, els pressupostos són "austers i solidaris", en paraules de la mateixa vicepresidenta. Els comptes han de servir per canviar el model productiu, reactivar l'economia sostenible i crear llocs de treball. A la pràctica, això es tradueix en tres eixos bàsics: manteniment o ampliació de les principals prestacions socials, manteniment dels estímuls a l'economia i un gir radical en la política fiscal. Aquest últim punt, el més polèmic i que ha generat més interès, es tradueix en una pujada de l'IVA i dels impostos a les rendes del capital. La reforma ha de servir per mantenir la despesa social i reequilibrar els comptes del govern.
La ministra d'Economia, Elena Salgado, ha detallat les xifres. A partir de l'1 de juliol el tipus general de l'IVA passarà del 16 al 18%. El reduït, que s'aplica, per exemple, al transport, pujarà 1 punt, del 7 al 8%. No es tocarà el que grava els productes de primera necessitat.
Pel que fa a l'impost sobre la renda, a més d'eliminar el xec de 400 euros que es va aprovar a mitjans del 2008, augmenten els impostos sobre l'estalvi; és a dir, el que es paga per les plusvàlues, pels guanys obtinguts amb fons, accions, dipòsits i interessos dels comptes. Si fins ara era d'un 18%, s'apujarà fins al 19% per als primers 6.000 euros i fins al 21% per a la resta.
Amb aquestes mesures el govern espanyol espera obtenir uns ingressos de quasi 11.000 milions addicionals d'euros l'any 2010. Aquesta xifra es desglossa en 5.150 milions més de l'augment de l'IVA, 5.700 per la supressió dels 400 euros i 800 milions per l'augment a les rendes del capital. Malgrat tot, aquests ingressos no impediran tancar l'exercici amb un important dèficit públic, al voltant del 5,4%.
Tot plegat anirà acompanyat d'una contenció en la despesa pública, que es reduirà pràcticament un 4%. Així i tot, segons Salgado, es prioritzaran les inversions que ajudin a canviar el model productiu: en infraestructures, educació i recerca. Al mateix temps, es consolidarà la despesa en desocupació, pensions i dependència. També es mantindrà l'ajut de 2.500 euros per al naixement d'un fill i es rebaixa en cinc punts l'impost de societats per a les pimes.
Tret de sortida de les negociacions
Amb l'aprovació d'aquest projecte de llei dels pressupostos, s'inicia l'habitual recerca de suports per tal que tiri endavant. El 29 de setembre, el govern presentarà els pressupostos al Congrés i començarà a buscar pactes amb la resta de partits. Tot apunta que el PSOE tindrà serioses dificultats per trobar suports parlamentaris. La vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, ha deixat clar que buscaran el màxim consens possible.
Amb consens o sense, els socialistes necessiten set vots per tal d'evitar que el Congrés tombi els pressupostos. Set vots que previsiblement buscarà a Esquerra, Iniciativa i al Bloc Nacionalista Gallec, i fins i tot al PNB, malgrat que tots aquests partits han posat moltes condicions per donar-hi suport. Els nacionalistes bascos, sense anar més lluny, demanaran que es blindi el seu concert econòmic. El govern espanyol no comptarà, en principi, amb el suport de CiU, ja que aquest partit hi presentarà una esmena a la totalitat perquè no està d'acord amb la pujada d'impostos.
Sobre el paper, els pressupostos són "austers i solidaris", en paraules de la mateixa vicepresidenta. Els comptes han de servir per canviar el model productiu, reactivar l'economia sostenible i crear llocs de treball. A la pràctica, això es tradueix en tres eixos bàsics: manteniment o ampliació de les principals prestacions socials, manteniment dels estímuls a l'economia i un gir radical en la política fiscal. Aquest últim punt, el més polèmic i que ha generat més interès, es tradueix en una pujada de l'IVA i dels impostos a les rendes del capital. La reforma ha de servir per mantenir la despesa social i reequilibrar els comptes del govern.
La ministra d'Economia, Elena Salgado, ha detallat les xifres. A partir de l'1 de juliol el tipus general de l'IVA passarà del 16 al 18%. El reduït, que s'aplica, per exemple, al transport, pujarà 1 punt, del 7 al 8%. No es tocarà el que grava els productes de primera necessitat.
Pel que fa a l'impost sobre la renda, a més d'eliminar el xec de 400 euros que es va aprovar a mitjans del 2008, augmenten els impostos sobre l'estalvi; és a dir, el que es paga per les plusvàlues, pels guanys obtinguts amb fons, accions, dipòsits i interessos dels comptes. Si fins ara era d'un 18%, s'apujarà fins al 19% per als primers 6.000 euros i fins al 21% per a la resta.
Amb aquestes mesures el govern espanyol espera obtenir uns ingressos de quasi 11.000 milions addicionals d'euros l'any 2010. Aquesta xifra es desglossa en 5.150 milions més de l'augment de l'IVA, 5.700 per la supressió dels 400 euros i 800 milions per l'augment a les rendes del capital. Malgrat tot, aquests ingressos no impediran tancar l'exercici amb un important dèficit públic, al voltant del 5,4%.
Tot plegat anirà acompanyat d'una contenció en la despesa pública, que es reduirà pràcticament un 4%. Així i tot, segons Salgado, es prioritzaran les inversions que ajudin a canviar el model productiu: en infraestructures, educació i recerca. Al mateix temps, es consolidarà la despesa en desocupació, pensions i dependència. També es mantindrà l'ajut de 2.500 euros per al naixement d'un fill i es rebaixa en cinc punts l'impost de societats per a les pimes.
Tret de sortida de les negociacions
Amb l'aprovació d'aquest projecte de llei dels pressupostos, s'inicia l'habitual recerca de suports per tal que tiri endavant. El 29 de setembre, el govern presentarà els pressupostos al Congrés i començarà a buscar pactes amb la resta de partits. Tot apunta que el PSOE tindrà serioses dificultats per trobar suports parlamentaris. La vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, ha deixat clar que buscaran el màxim consens possible.
Amb consens o sense, els socialistes necessiten set vots per tal d'evitar que el Congrés tombi els pressupostos. Set vots que previsiblement buscarà a Esquerra, Iniciativa i al Bloc Nacionalista Gallec, i fins i tot al PNB, malgrat que tots aquests partits han posat moltes condicions per donar-hi suport. Els nacionalistes bascos, sense anar més lluny, demanaran que es blindi el seu concert econòmic. El govern espanyol no comptarà, en principi, amb el suport de CiU, ja que aquest partit hi presentarà una esmena a la totalitat perquè no està d'acord amb la pujada d'impostos.
