Revelen el rostre ocult de Nefertiti amb imatges de tomografia computada
La cara de Nefertiti, la bellesa del Nil, no era la que reflectia el seu bust. Sota la capa d'estuc, investigadors alemanys han localitzat, gràcies a imatges de tomografia computada, una cara interna amb diverses diferències: menys profunditat dels ulls i les parpelles, plecs a l'entorn de la boca i les galtes, pòmuls menys prominents i un nas lleugerament prominent. Només les orelles de l'escultura interior són similars a les visibles en l'estuc exterior. El bust de Nefertiti va ser sotmès a un lífting, probablement a gust del faraó, que li va donar l'atractiu que l'ha immortalitzat.
Investigadors de l'Imaging Science Institute de Berlín han utilitzat imatges de tomografia computada (TC) per estudiar el famós bust de Nefertiti i han descobert un rostre delicadament esculpit al nucli intern de la pedra calcària. Els resultats del treball, que es publiquen en la revista "Radiology", ajudaran en la conservació d'aquesta famosa peça egípcia.
Segons explica Alexandre Huppertz, director de l'estudi, "hem aconseguit molta informació sobre com es va realitzar el bust fa més de 3.300 anys per l'escultor reial. Hem descobert que l'escultura té dos rostres lleugerament diferents i hem esbrinat amb les imatges de TC com evitar els danys en aquest objecte tan valuós".
Nefertiti, la dona del faraó egipci Akhenaton, va ser la consort més famosa de les 31 dinasties egípcies. El seu bust es va descobrir el 1912 durant unes excavacions en l'estudi de l'escultor reial Thutmose i es considera una de les troballes més importants de l'antic Egipte. El bust de Nefertiti és un nucli de pedra calcària cobert per capes d'estuc de gruixos diferents.
L'obra va ser examinada utilitzant la tomografia computada per primera vegada el 1992 però els avanços en la tècnica recents van esperonar a realitzar una nova anàlisi de la peça el 2007. L'equip d'Huppertz va emprar una tècnica de TC espiral de 64 seccions amb un gruix de submil·límetres per secció per examinar el bust i avaluar-ne l'estat de conservació, aconseguir informació sobre la seva creació i proporcionar imatges en tres dimensions de l'interior de la pedra calcària de l'escultura.
Els resultats van mostrar que es va utilitzar un procés en múltiples passos per crear l'escultura. La capa de la cara i les orelles és molt fina, però la part posterior de la corona reconstruïda conté dues gruixudes capes d'estuc. Les imatges de TC mostraven diverses fissures i una unió no uniforme entre les capes. La cara interna de pedra calcària va ser esculpida amb delicadesa i lleugerament simètrica.
En comparació amb la cara d'estuc més externa, la cara interna mostrava algunes diferències: menys profunditat en els cantons de les parpelles, plecs al voltant dels cantons de la boca i les galtes, pòmuls menys prominents i una lleugera prominència del nas. Les orelles de l'escultura interior eren similars a les visibles a l'exterior.
La tomografia computada va poder proporcionar imatges detallades de l'estructura interna d'una manera no invasiva i va mostrar que el nucli de pedra calcària no és només un motlle sinó una hàbil obra d'art. Retocar els plecs dels cantons de la boca i suavitzar el pont del nas en la cara externa va poder ser una elecció de l'artista per reflectir els ideals estètics de l'època o un desig del faraó.
El bust de Nefertiti forma part de la col·lecció del Museu Egipci de Berlín i serà traslladada a l'octubre del 2009 al restaurat Museu Nou, al centre històric de la capital alemanya.
Segons explica Alexandre Huppertz, director de l'estudi, "hem aconseguit molta informació sobre com es va realitzar el bust fa més de 3.300 anys per l'escultor reial. Hem descobert que l'escultura té dos rostres lleugerament diferents i hem esbrinat amb les imatges de TC com evitar els danys en aquest objecte tan valuós".
Nefertiti, la dona del faraó egipci Akhenaton, va ser la consort més famosa de les 31 dinasties egípcies. El seu bust es va descobrir el 1912 durant unes excavacions en l'estudi de l'escultor reial Thutmose i es considera una de les troballes més importants de l'antic Egipte. El bust de Nefertiti és un nucli de pedra calcària cobert per capes d'estuc de gruixos diferents.
L'obra va ser examinada utilitzant la tomografia computada per primera vegada el 1992 però els avanços en la tècnica recents van esperonar a realitzar una nova anàlisi de la peça el 2007. L'equip d'Huppertz va emprar una tècnica de TC espiral de 64 seccions amb un gruix de submil·límetres per secció per examinar el bust i avaluar-ne l'estat de conservació, aconseguir informació sobre la seva creació i proporcionar imatges en tres dimensions de l'interior de la pedra calcària de l'escultura.
Els resultats van mostrar que es va utilitzar un procés en múltiples passos per crear l'escultura. La capa de la cara i les orelles és molt fina, però la part posterior de la corona reconstruïda conté dues gruixudes capes d'estuc. Les imatges de TC mostraven diverses fissures i una unió no uniforme entre les capes. La cara interna de pedra calcària va ser esculpida amb delicadesa i lleugerament simètrica.
En comparació amb la cara d'estuc més externa, la cara interna mostrava algunes diferències: menys profunditat en els cantons de les parpelles, plecs al voltant dels cantons de la boca i les galtes, pòmuls menys prominents i una lleugera prominència del nas. Les orelles de l'escultura interior eren similars a les visibles a l'exterior.
La tomografia computada va poder proporcionar imatges detallades de l'estructura interna d'una manera no invasiva i va mostrar que el nucli de pedra calcària no és només un motlle sinó una hàbil obra d'art. Retocar els plecs dels cantons de la boca i suavitzar el pont del nas en la cara externa va poder ser una elecció de l'artista per reflectir els ideals estètics de l'època o un desig del faraó.
El bust de Nefertiti forma part de la col·lecció del Museu Egipci de Berlín i serà traslladada a l'octubre del 2009 al restaurat Museu Nou, al centre històric de la capital alemanya.
