Una primera part de somni permet al Barça superar el Lió i classificar-se per als quarts de final de la Champions (5-2)
Un Barça renascut i millorat en va tenir prou amb uns primers 45 minuts de somni per liquidar l'eliminatòria amb l'Olympique de Lió. Els blaugranes van recuperar les seves millors sensacions per sentenciar els francesos abans dels descans, gràcies a un 4-1 tan contundent com inapel·lable. Henry va encetar la llauna amb dos gols, i Messi i Eto'o van certificar la golejada en un dels millor primers temps dels blaugranes aquesta temporada. A la segona part, un gol matiner del Lió va desdibuixar el Barça que, malgrat tot, es va espolsar els nervis i les pors, i ha acabat classificant-se per als quarts de final de la Champions, arrodonint la victòria amb un gol de Keita en el descompte.
Una primera part extraordinària va demostrar que el Barça no només no ha oblidat jugar a futbol, sinó que, a més, ha deixat palès que quan els catalans s'hi posen són un equip invencible. La mala notícia és que, tal com va passar davant l'Atlètic de Madrid, els de Guardiola tenen unes llacunes en el joc francament perilloses. El Barça no va poder administrar un 4-0 inapel·lable i, sense saber pràcticament com, va permetre que el Lió es trobés amb dos gols a favor i posés la por al cos al conjunt català. Malgrat tot, el Barça va mantenir la calma i no va permetre que els francesos tinguessin el miracle a l'abast i es classifiquessin per als quarts de final de manera solvent.
Els de Guardiola, però, van trigar una mica a entrar en el partit. Tant catalans com francesos van sortir amb les defenses molt avançades, i la falta de precisió dels dos equips en l'intent de salvar-se de la pressió contrària va provocar uns primers minuts ensopits i orfes de dominador.
Festival ofensiu
De mica en mica, el Barça es va anar espolsant la son de les orelles i va començar a acostar-se a la porteria d'un Lió cada cop més intimidat. Va aparèixer la millor versió dels blaugrana amb una pressió asfixiant que va tancar els francesos al seu camp, recuperant la pilota amb rapidesa i ensumant el gol en cada atac. Així, en el 24, Henry va trencar el fora de joc en aprofitar una genial assistència de Márquez des del mig del camp i, en el mà a mà davant Lloris, va resoldre amb contundència.
El gol del francès va ser l'inici del festival culer i, tres minuts després, en ple deliri blaugrana, el mateix Henry recollia un pilota a l'interior de la petita després d'una jugada col·lectiva molt ben trenada de dreta a esquerra i tornava a superar un impotent Lloris amb un fort xut creuat.
El Barça no deixava respirar un Lió totalment desorientat, incapaç de contrarestar la clara superioritat culer. En el 39, Messi s'inventava una jugada sortint des de la banda dreta, esquivava rivals, combinava de primeres amb Eto'o i, sol des del punt de penal, superava la porteria lionesa amb comoditat.
Tres minuts més tard, un incisiu Eto'o es retrobava amb el gol. El camerunès va caçar una pilota a la frontal, es va desfer de Cris i va afusellar Lloris amb un cacau imparable. El 4-0 deixava sentenciada l'eliminatòria i enfortia la imatge d'un Barça necessitat de recuperar el seu prestigi futbolístic. Malauradament, en el primer córner cedit als francesos, Makoun va marcar el primer del Lió gràcies a una bona rematada de cap.
Petit desconcert
L'orgull de l'Olympique va ressorgir amb el gol de Makoun i, sobretot, amb un altre gol de Juninho només començar la segona part. El Barça es va descompondre, es va desordenar i va caure en el joc dels de Claude Puel en deixar-se vèncer pels nervis i el neguit en l'inici de la segona part. El gol del brasiler del Lió, precedit per una falta a Iniesta, va embogir el partit, convertint-lo en una anada i tornada constant.
Finalment i de mica en mica, però, el Barça va anar recuperant el futbol control i va adormir el partit fins al descompte, quan Keita va arrodonir la golejada amb un bon gol de contraatac.
Els de Guardiola, però, van trigar una mica a entrar en el partit. Tant catalans com francesos van sortir amb les defenses molt avançades, i la falta de precisió dels dos equips en l'intent de salvar-se de la pressió contrària va provocar uns primers minuts ensopits i orfes de dominador.
Festival ofensiu
De mica en mica, el Barça es va anar espolsant la son de les orelles i va començar a acostar-se a la porteria d'un Lió cada cop més intimidat. Va aparèixer la millor versió dels blaugrana amb una pressió asfixiant que va tancar els francesos al seu camp, recuperant la pilota amb rapidesa i ensumant el gol en cada atac. Així, en el 24, Henry va trencar el fora de joc en aprofitar una genial assistència de Márquez des del mig del camp i, en el mà a mà davant Lloris, va resoldre amb contundència.
El gol del francès va ser l'inici del festival culer i, tres minuts després, en ple deliri blaugrana, el mateix Henry recollia un pilota a l'interior de la petita després d'una jugada col·lectiva molt ben trenada de dreta a esquerra i tornava a superar un impotent Lloris amb un fort xut creuat.
El Barça no deixava respirar un Lió totalment desorientat, incapaç de contrarestar la clara superioritat culer. En el 39, Messi s'inventava una jugada sortint des de la banda dreta, esquivava rivals, combinava de primeres amb Eto'o i, sol des del punt de penal, superava la porteria lionesa amb comoditat.
Tres minuts més tard, un incisiu Eto'o es retrobava amb el gol. El camerunès va caçar una pilota a la frontal, es va desfer de Cris i va afusellar Lloris amb un cacau imparable. El 4-0 deixava sentenciada l'eliminatòria i enfortia la imatge d'un Barça necessitat de recuperar el seu prestigi futbolístic. Malauradament, en el primer córner cedit als francesos, Makoun va marcar el primer del Lió gràcies a una bona rematada de cap.
Petit desconcert
L'orgull de l'Olympique va ressorgir amb el gol de Makoun i, sobretot, amb un altre gol de Juninho només començar la segona part. El Barça es va descompondre, es va desordenar i va caure en el joc dels de Claude Puel en deixar-se vèncer pels nervis i el neguit en l'inici de la segona part. El gol del brasiler del Lió, precedit per una falta a Iniesta, va embogir el partit, convertint-lo en una anada i tornada constant.
Finalment i de mica en mica, però, el Barça va anar recuperant el futbol control i va adormir el partit fins al descompte, quan Keita va arrodonir la golejada amb un bon gol de contraatac.
