Milers de persones marxen a Brussel·les per l'autodeterminació
La manifestació per l'autodeterminació convocada per la plataforma cívica Deu Mil a Brussel·les ha transcorregut pels carrers de Brussel·les amb el lema "We want a catalan state". En la marxa, que s'ha fet en un ambient festiu, han onejat estelades i s'han pogut veure pancartes reivindicatives. Segons la policia belga, han marxat per la capital del país unes 3.000 persones, mentre que la plataforma convocant ha elevat la xifra a més de 10.000 persones i ha assegurat que s'han complert els objectius.
La marxa per l'autodeterminació ha començat a Brussel·les aquest dissabte al voltant de les onze del matí i s'ha dissolt poc després de les dues del migdia. La marxa ha transcorregut per tres quilòmetres dels carrers més cèntrics de Brussel·les i s'ha fet en un ambient festiu, sense incidents i només amb alguns moments de tensió quan els manifestants han passat per alguns balcons on hi havia penjada la bandera espanyola.
La manifestació ha congregat milers de persones dels països catalans i ha volgut reivindicar el reconeixement de Catalunya dins de la Unió Europea i el dret a l'autodeterminació i ha acabat amb la lectura d'un manifest reivindicatiu.
Segons la policia belga, han marxat pels carrers de la ciutat unes 3.000 persones, tot i que els representants de la plataforma cívica Deumil.cat han elevat la xifra a més de 10.000 persones i han assegurat que s'han assolit els objectius.
Els manifestants han onejat estelades i han exhibit pancartes reivindicatives que reclamen el dret d'autodeterminació de Catalunya. Un altre símbol català present ha estat "Els segadors", que s'ha pogut sentir en alguns moments de la marxa, que ha acabat a la Gare du Midi.
La marxa ha congregat milers de persones de diferents punts de Catalunya i ha comptat amb la presència de diversos polítics d'ERC i de Convergència Democràtica i també d'altres personalitats com la Núria Feliu. Entre els polítics que han acudit a la marxa, hi havia els convergents Albert Batalla, Àngel Colom i Carles Llorens i els republicans Anna Simó, Francesc Canet i Oriol Junqueras.
A més d'alguns polítics catalans, també han participat a la marxa representants de l'Scottish National Party, el Sinn Féin, el Plaid Cymru gal·lès, EA i el BNG.
Aquest divendres van sortir de Catalunya els autocars amb les persones que assistirien a la marxa, tot i que molts altres manifestants hi han anat amb vehicle particular. Divendres la plataforma sobiranista Deu Mil a Brussel·les per l'Autodeterminació va lliurar al Parlament Europeu una carta en què exigeix el reconeixement de Catalunya dins la Unió Europea.
Reaccions polítiques
El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha assegurat aquest dissabte que l'executiu català respecta la manifestació per la independència de Catalunya que s'ha fet aquest dissabte a Brussel·les. Carod-Rovira l'ha volgut desvincular de la política exterior de l'executiu. Carod ha afirmat que el que correspon a l'executiu és "tenir una política internacional pròpia" i que no té cap relació amb la iniciativa de caràcter popular que s'ha realitzat a Brussel·les.
Per la seva banda, la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, ha acusat Convergència Democràtica de "perdre el nord i d'haver-se radicalitzat " pel seu suport a la manifestació a favor del dret a l'autodeterminació.
La manifestació ha congregat milers de persones dels països catalans i ha volgut reivindicar el reconeixement de Catalunya dins de la Unió Europea i el dret a l'autodeterminació i ha acabat amb la lectura d'un manifest reivindicatiu.
Segons la policia belga, han marxat pels carrers de la ciutat unes 3.000 persones, tot i que els representants de la plataforma cívica Deumil.cat han elevat la xifra a més de 10.000 persones i han assegurat que s'han assolit els objectius.
Els manifestants han onejat estelades i han exhibit pancartes reivindicatives que reclamen el dret d'autodeterminació de Catalunya. Un altre símbol català present ha estat "Els segadors", que s'ha pogut sentir en alguns moments de la marxa, que ha acabat a la Gare du Midi.
La marxa ha congregat milers de persones de diferents punts de Catalunya i ha comptat amb la presència de diversos polítics d'ERC i de Convergència Democràtica i també d'altres personalitats com la Núria Feliu. Entre els polítics que han acudit a la marxa, hi havia els convergents Albert Batalla, Àngel Colom i Carles Llorens i els republicans Anna Simó, Francesc Canet i Oriol Junqueras.
A més d'alguns polítics catalans, també han participat a la marxa representants de l'Scottish National Party, el Sinn Féin, el Plaid Cymru gal·lès, EA i el BNG.
Aquest divendres van sortir de Catalunya els autocars amb les persones que assistirien a la marxa, tot i que molts altres manifestants hi han anat amb vehicle particular. Divendres la plataforma sobiranista Deu Mil a Brussel·les per l'Autodeterminació va lliurar al Parlament Europeu una carta en què exigeix el reconeixement de Catalunya dins la Unió Europea.
Reaccions polítiques
El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha assegurat aquest dissabte que l'executiu català respecta la manifestació per la independència de Catalunya que s'ha fet aquest dissabte a Brussel·les. Carod-Rovira l'ha volgut desvincular de la política exterior de l'executiu. Carod ha afirmat que el que correspon a l'executiu és "tenir una política internacional pròpia" i que no té cap relació amb la iniciativa de caràcter popular que s'ha realitzat a Brussel·les.
Per la seva banda, la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, ha acusat Convergència Democràtica de "perdre el nord i d'haver-se radicalitzat " pel seu suport a la manifestació a favor del dret a l'autodeterminació.
