ERC assegura que el polèmic "mori el Borbó" de Tardà feia referència a Felip V, no al rei Joan Carles I
ERC assegura que les declaracions del diputat republicà Joan Tardà, que dissabte va proclamar "visca la República, mori el Borbó", "han estat mal interpretades". El mateix Tardà, que va fer aquestes declaracions durant un acte en contra de la Constitució organitzat per les joventuts d'ERC, ha assegurat que feia referència "de manera metafòrica" a una "frase cèlebre", i ha afirmat que mai ha desitjat "la mort de cap persona". Concretament, Tardà ha aclarit que va al·ludir a una "expressió popular de la Guerra de Successió, en què s'apel·lava metafòricament a la lluita en contra dels borbons i el que llavors significaven".
El diputat ha demandat no caure en el "reduccionisme i en lectures lineals d'un míting", i ha considerat que la interpretació "totalment desviada" de la seva frase denota "ignorància".
"Al 1931 es cridava el mateix, ja que els nostres avis cridaven 'Visca Macià, mori Cambó'" pels carrers de Barcelona, ha explicat. Eren crits populars, absolutament metafòrics, que significaven justament que, "perquè reneixi una nova era, cal enterrar-ne una altra". Per aquesta raó, ha considerat "evident" que les persones que cridaven aquest lema "no desitjaven la mort d'una persona tan il·lustre com Cambó".
Ha lamentat que "l'anècdota hagi acabat prevalent per sobre de la categoria", i ha defensat que l'acte de les JERC pretenia evidenciar el rebuig a una Constitució que "no reconeix els drets nacionals de Catalunya i que, a més, imposa una institució monàrquica que és aliena a la legalitat republicana de llavors".
"Que li expliquin a Carod-Rovira..."
En una entrevista a RAC1, Tardà ha reconegut que les seves declaracions poden ser "més o menys afortunades", però ha considerat que "es faci el que es faci, serem l'objectiu de la gent interessada que només vol fer mal". Així, Tardà no s'ha mostrat sorprès per les conseqüències de la seva intervenció, ja que els republicans poden esperar-se "qualsevol cosa". "Que li expliquin al vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, o a altres polítics independentistes que estan sempre en el punt de mira d'aquelles persones que fan de l'anècdota el full de ruta".
Tot i així, ha subratllat que "l'important era denunciar un discurs institucional que no permet al poble català el dret a decidir, i altres qüestions fonamentals per encarar els reptes del segle XXI".
En un comunicat enviat als mitjans, el republicà ha assegurat que mai ha desitjat "la mort de cap persona", i això queda avalat per la seva "llarga trajectòria política, sempre en el marc dels valors democràtics i de progrés", ha exposat.
En aquest sentit, ha plantejat que la seva expressió es va referir a una crítica a la monarquia com a institució, que en "cap cas cal interpretar que anés dirigida a una persona física", i ha tornat a criticar que determinats mitjans de comunicació aprofitin l'ocasió per a "descontextualitzar" unes paraules, amb l'objectiu de "criminalitzar" determinades formacions polítiques.
"Al 1931 es cridava el mateix, ja que els nostres avis cridaven 'Visca Macià, mori Cambó'" pels carrers de Barcelona, ha explicat. Eren crits populars, absolutament metafòrics, que significaven justament que, "perquè reneixi una nova era, cal enterrar-ne una altra". Per aquesta raó, ha considerat "evident" que les persones que cridaven aquest lema "no desitjaven la mort d'una persona tan il·lustre com Cambó".
Ha lamentat que "l'anècdota hagi acabat prevalent per sobre de la categoria", i ha defensat que l'acte de les JERC pretenia evidenciar el rebuig a una Constitució que "no reconeix els drets nacionals de Catalunya i que, a més, imposa una institució monàrquica que és aliena a la legalitat republicana de llavors".
"Que li expliquin a Carod-Rovira..."
En una entrevista a RAC1, Tardà ha reconegut que les seves declaracions poden ser "més o menys afortunades", però ha considerat que "es faci el que es faci, serem l'objectiu de la gent interessada que només vol fer mal". Així, Tardà no s'ha mostrat sorprès per les conseqüències de la seva intervenció, ja que els republicans poden esperar-se "qualsevol cosa". "Que li expliquin al vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, o a altres polítics independentistes que estan sempre en el punt de mira d'aquelles persones que fan de l'anècdota el full de ruta".
Tot i així, ha subratllat que "l'important era denunciar un discurs institucional que no permet al poble català el dret a decidir, i altres qüestions fonamentals per encarar els reptes del segle XXI".
En un comunicat enviat als mitjans, el republicà ha assegurat que mai ha desitjat "la mort de cap persona", i això queda avalat per la seva "llarga trajectòria política, sempre en el marc dels valors democràtics i de progrés", ha exposat.
En aquest sentit, ha plantejat que la seva expressió es va referir a una crítica a la monarquia com a institució, que en "cap cas cal interpretar que anés dirigida a una persona física", i ha tornat a criticar que determinats mitjans de comunicació aprofitin l'ocasió per a "descontextualitzar" unes paraules, amb l'objectiu de "criminalitzar" determinades formacions polítiques.
