Washington

La cimera de Washington dóna llibertat d'acció als països i els emplaça una nova cita a la primavera

Representants de 26 països i institucions s'han reunit a Washington amb el futur del sistema financer sobre la taula. Moltes expectatives i declaracions grandiloqüents planaven sobre la cimera. Com a conclusió, la declaració final aparca la idea de refundar el capitalisme i dóna llibertat a cada país perquè abans de l'abril proposi mesures per enfortir la regulació dels mercats i la seva transparència i adoptin mesures fiscals per reactivar l'economia. Cap a aquelles dates, s'organitzaria una segona cimera amb la presència ja de Barack Obama. En els seus set minuts d'intervenció, Zapatero ha defensat l'aplicació de mesures fiscals coordinades.

Actualitzat
Els caps d'estat i de govern reunits a Washington tenen a les mans dibuixar un nou marc financer internacional, per evitar crisis com la que ara assota la majoria d'economies mundials. El capitalisme de lliure mercat, però, continua sent l'alternativa al capitalisme ara en crisi. Ho ha afirmat l'amfitrió de la trobada, el president nord-americà, George Bush, que ha afegit que només cal adaptar els mercats financers al segle XXI i ha subratllat que caldrà temps per resoldre la crisi.

Els participants a la cimera han acordat una llista de mesures d'alta prioritat, com l'adopció d'estímuls fiscals per fer front a la recessió, una major regulació dels mercats financers i més transparència. No hi haurà, però, un pla d'acció conjunt sinó mesures d'àmbit nacional, cada país farà el seu pla i es coordinarà amb la resta.

La cimera també marca una data límit per posar en marxa les iniciatives més destacades: el 31 de març. Posteriorment, abans del 30 d'abril, els caps d'estat i de govern es tornaran a reunir per verificar que els compromisos s'han complert. En aquesta cita, que podria celebrar-se a Londres, Bush ja no ocuparà el seient dels Estats Units sinó que hi haurà el seu successor, Barack Obama.

De fet, la sensació als Estats Units era que aquesta cimera no donaria com a resultat mesures concretes, sobretot perquè, com ja ha manifestat el mateix George Bush, la Casa Blanca no pot comprometre's a aplicar cap mesura transcendental fins que juri el càrrec el nou president. Precisament Obama ha felicitat Bush per haver iniciat el procés per fer front a la crisi i li ha demanat noves mesures per ajudar la indústria i els ciutadans. El president electe ha dit que si l'actual administració no les adopta ho farà ell a partir del 20 de gener quan prengui possessió del càrrec.

Control però sense proteccionisme

Coordinar les polítiques econòmiques és un dels dos grans objectius que figuren a les conclusions de la cimera de Washington. L'altre és millorar la seguretat del sistema financer. Per aconseguir-ho es fixaran sis grans objectius: reformar el sistema de regulació dels mercats, avaluar com funcionen les normes comptables arreu del món, millorar la transparència dels mercats de derivats, limitar la retribució dels executius i repensar com es financen les grans institucions financeres, com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, on hi tindran cabudales economies emergents.

Per a cadascun d'aquests objectius es crearà un grup de treball al qual se li exigirà resultats definitius abans d'un any, segons una proposta del govern espanyol.

Les conclusions de la cimera també subscriuen el principi defensat per França que cap mercat, producte ni actor financer pugui escapar-se de la regulació o almenys de la supervisió.  Els caps d'estat i de govern reiteren que cal rebutjar el proteccionisme i que no s'han d'erigir noves barreres al comerç i a la inversió que posin en risc el creixement i restringeixin els fluxos financers. En aquest sentit, demanen que s'arribi abans de finals d'any a un principi d'acord sobre la ronda de liberalització comercial de Doha, que es va llançar el 2001 i es troba bloquejada.

Espanya, present ara i en les pròximes cites

La cimera ha deixat una imatge insòlita, la de José Luis Rodríguez Zapatero trepitjant per primer cop la Casa Blanca i encaixant la mà de George Bush després de quatre anys de tenses relacions. Els dos mandataris es van saludar cordialment aquest divendres i Bush va rebre Zapatero amb un "hola, què tal, amic? Encantat de veure't i gràcies per venir".

Després de setmanes d'intenses gestions diplomàtiques, Espanya ha aconseguit ser a la cimera, on en una intervenció de 10 minuts Zapatero ha aportat l'experiència del Banc d'Espanya com a controlador de les entitats financeres i ha demanat un sistema financer global més transparent i regulat i la necessitat de treballar també sobre l'economia real. José Luis Rodríguez Zapatero ha participat amb veu pròpia però sota bandera de la Unió Europea, en el marc d'una delegació on també hi havia representants d'Holanda i la República Txeca.

De cara a les pròximes cites financeres, la del mes d'abril anunciada a Washington i la fixada per al juliol a Itàlia sota la fórmula d'un G-8 ampliat, Espanya també hi serà "segur", segons Nicolas Sarkozy. El president francès ha arribat a ironitzar sobre aquesta qüestió dient: "dono massa suport als espanyols".

Anècdotes

De la cimera passaran a la història els esforços diplomàtics, les grans declaracions i la foto de tots els líders. Precisament, aquesta foto de família ha portat l'anècdota del dia. Un cop han arribat al National Museum, i abans de començar la reunió, els líders s'han col·locat per a la fotografia. Però, quan ja marxaven, algú s'ha adonat que la presidenta argentina, Cristina Fernández, no hi era. Ha tocat, doncs, tornar-s'hi a posar perquè la posteritat disposi de la foto correcta, amb tots els líders de la cimera.

La cimera, que a Europa s'havia promogut en alguns sectors com un "nou Bretton Woods", la reunió que va establir les institucions financeres internacionals l'any 1944, ha acabat gairebé tres quarts d'hora abans del que estava previst.
NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
DOCUMENTS RELACIONATS
Anar al contingut