Madrid

Garzón es declara competent per investigar els desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme

El jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, s'ha declarat competent per investigar els crims comesos durant el franquisme i la Guerra Civil i, per això, ha ordenat l'obertura de 19 fosses, entre les quals la que podria contenir les restes del poeta Federico García Lorca. El jutge considera que els delictes no han prescrit, perquè queden moltes persones per localitzar. Es calcula que hi ha més de 100.000 desapareguts, 2.400 dels quals a Catalunya. Garzón vol imputar aquests crims al general Franco i a 34 alts càrrecs militars. La fiscalia ja ha anunciat que recorrerà la mesura, ja que considera que els possibles delictes van prescriure el 1977 amb la llei d'amnistia.

Actualitzat
El magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón considera que les desaparicions que es van produir durant la Guerra Civil i la dictadura franquista són delictes de detenció il·legal sense que s'hagi donat raó de parador, que encaixen amb el context de crims contra la humanitat. En una resolució de 68 pàgines, doncs, el jutge es declara compentent per investigar aquestes desaparicions i, per tant, accepta a tràmit les denúncies de 22 associacions de familiars de desapareguts.

Garzón, a més, autoritza l'exhumació d'un total de 19 fosses comunes localitzades a tot el territori espanyol, entre les quals hi ha la del poeta Federico García Lorca, ja que se suposa que s'hi troben les restes de l'avi d'un dels denunciants.

El magistrat de l'Audiència Nacional ha proposat la creació d'un banc d'ADN per facilitar la identificació de les víctimes. Aquest banc comptaria amb la cooperació de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.

Segons la interlocutòria de Garzón, entre el 17 de juliol de 1936 i el desembre de 1951 van desaparèixer a l'estat espanyol 114.266 persones, de les quals 2.400 a Catalunya. La comunitat amb més desapareguts és Andalusia, seguida de Castella i Lleó, Extremadura i Aragó. La xifra total de desapareguts que té Garzón no coincideix amb la facilitada per la plataforma denunciant, que els xifra en 133.708.

35 alts càrrecs, responsables

El jutge considera responsables dels fets 35 alts càrrecs del règim franquista, i un d'ells és el dictador Francisco Franco. Per demostrar l'evidència que tots ells són morts, Garzón ha fixat un termini de deu dies perquè s'aporti la documentació que demostri aquestes defuncions, amb la finalitat de declarar l'extinció de responsabilitat penal per a tots ells.

A més, també reclama al Ministeri de l'Interior que identifiqui els màxims dirigents de la Falange del juliol del 1936 al desembre del 1951. Quan s'hagi fet aquest tràmit, Garzón decidirà si se'ls imputa o els eximeix per defunció.

La fiscalia, en contra

La fiscalia de l'Audiència Nacional ha anunciat que recorrerà la decisió del magistrat Garzón i que, si s'accepta a tràmit, el procés s'aturarà. El Ministeri Públic argumenta que els delictes denunciats van prescriure amb l'aprovació, l'any 1977, de la llei d'amnistia. També considera que els fets no es poden qualificar de crim contra la humanitat perquè és un terme jurídic que es va començar a aplicar anys després del conflicte, a partir dels judicis de Nuremberg.
NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut