El govern espanyol aprova el trasllat d'aigua de l'Ebre a Barcelona i ho desvincula del que hagués estat un transvasament
La sequera que amenaça Barcelona i la seva àrea metropolitana i les mesures per pal·liar-ne els efectes continuen en el centre de l'actualitat. El primer Consell de Ministres ordinari del nou govern ha aprovat el decret que dóna llum verda a l'aprofitament de l'aigua del minitransvasament de l'Ebre per abastir l'àrea de Barcelona. El govern ha remarcat que es tracta d'una mesura temporal i ha lamentat que d'altres comunitats autònomes critiquin una mesura que assegura que és exactament la mateixa que amb anterioritat els va beneficiar a ells.
Perquè l'aigua dels excedents dels regants del delta de l'Ebre arribi a Barcelona cal modificar la norma que va establir el minitransvasament del riu a Tarragona per tal que es perllongui aquesta connexió fins a Barcelona. Una modificació que ha aprovat el Consell de Ministres després de l'acord de dimarts passat entre la nova ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, i la Generalitat de Catalunya.
És una mesura excepcional i, segons el govern, sostenible, temporal i amb el mínim impacte ambiental. La vicepresidenta De la Vega ha assegurat que la mesura s'ha pres conjuntament amb la Generalitat i després d'estudiar diferents alternatives. També ha remarcat que no es toca ni una gota del cabal de l'Ebre perquè es captarà dels excedents dels regants.
En aquest mateix decret es preveu la manera de compensar l'aigua que es traurà de l'Ebre cap a l'àrea metropolitana. Una de les fórmules serà la compra dels drets dels regants, de manera que es deixarien de regar conreus per mantenir el cabal del riu. Els oferiran a canvi compensacions econòmiques o millores en el sistema de regadiu.
Aigua de tota la conca
La Conselleria de Medi Ambient preveu la possibilitat que l'aigua que arribi a l'àrea metropolitana no surti d'una captació dels excedents del reg a la desembocadura de l'Ebre, sinó de la compra dels drets als regants de qualsevol punt de la conca del riu. Igual que els regants del delta, però, sembla que els pagesos de riu amunt no l'hi posaran fàcil, a la Conselleria de Medi Ambient, per vendre drets de reg.
A la conca de l'Ebre hi ha centenars de comunitats de regants amb qui negociar i algunes, com part de les que depenen del canal d'Urgell, encara no han començat a regar per falta d'aigua. Després d'intentar-ho amb el delta, ara el govern mira cap a les comarques de Lleida per comprar drets de reg i així compensaria els 40 hectòmetres cúbics que a partir de la tardor aniran cap a l'àrea metropolitana.
Una solució que ja havia apuntat la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. Aquesta entitat considera que a l'Ebre caldrà una compensació per l'aigua que es durà a Barcelona i que la millor opció és comprar drets dels regants a l'Urgell. La Fundació considera que la transferència d'aigua entre conques a través de la compra de drets de reg als pagesos en els moments de sequera com el que tenim ara és la millor solució.
El conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, ha considerat, en declaracions a Catalunya Ràdio, que la canonada que portarà aigua de l'Ebre en paral·lel a l'AP-7 a l'àrea de Barcelona per pal·liar la sequera, que tindrà un cost de 180 milions d'euros, es podria finançar mitjançant les partides d'emergència i no amb els fons per a infraestructures a Catalunya establerts en la disposició addicional tercera que marca l'Estatut.
De la Vega respon a Camps i Valcárcel
El traspàs d'aigua de l'Ebre a Barcelona ha fet que el País Valencià i Múrcia posessin el crit al cel. El govern espanyol ha volgut deixar clares les diferències que hi ha entre construir el que anomenen "conducció d'emergència" Tarragona-Abrera i el que suposaria transvasar l'aigua de l'Ebre a València, Múrcia i Andalusia, tal com establia el derogat Pla Hidrològic Nacional. Les obres per garantir l'abastiment temporalment d'aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana costaran 180 milions d'euros. En canvi les del transvasament previst al PHN pugen fins a 4.200 milions. En aquest cas s'hauria de construir 914 quilòmetres de canonada per portar aigua que es destinaria a usos diversos. Mentre que els 62 quilòmetres que es faran a Catalunya portaran aigua exclusivament per al consum humà.
La vicepresidenta del govern, Maria Teresa Fernández de La Vega, ha lamentat que s'estigui criminalitzant els ciutadans de Barcelona per una mesura que anteriorment havia beneficiat ciutadans d'altres zones amb necessitat d'aigua, com els habitants de Benidorm entre els anys 1999 i 2001 o a 1,5 milions de valencians entre el 2006 i 2007.
Alcaldes de municipis del País Valencià i de la Regió de Múrcia afectats per l'"escassetat d'aigua" han anunciat que constituiran una plataforma amb la qual buscaran "una veu com més única millor" per expressar la "ràbia i indignació" que senten davant "el menyspreu i l'oblit" que sofreixen per part del govern.
És una mesura excepcional i, segons el govern, sostenible, temporal i amb el mínim impacte ambiental. La vicepresidenta De la Vega ha assegurat que la mesura s'ha pres conjuntament amb la Generalitat i després d'estudiar diferents alternatives. També ha remarcat que no es toca ni una gota del cabal de l'Ebre perquè es captarà dels excedents dels regants.
En aquest mateix decret es preveu la manera de compensar l'aigua que es traurà de l'Ebre cap a l'àrea metropolitana. Una de les fórmules serà la compra dels drets dels regants, de manera que es deixarien de regar conreus per mantenir el cabal del riu. Els oferiran a canvi compensacions econòmiques o millores en el sistema de regadiu.
Aigua de tota la conca
La Conselleria de Medi Ambient preveu la possibilitat que l'aigua que arribi a l'àrea metropolitana no surti d'una captació dels excedents del reg a la desembocadura de l'Ebre, sinó de la compra dels drets als regants de qualsevol punt de la conca del riu. Igual que els regants del delta, però, sembla que els pagesos de riu amunt no l'hi posaran fàcil, a la Conselleria de Medi Ambient, per vendre drets de reg.
A la conca de l'Ebre hi ha centenars de comunitats de regants amb qui negociar i algunes, com part de les que depenen del canal d'Urgell, encara no han començat a regar per falta d'aigua. Després d'intentar-ho amb el delta, ara el govern mira cap a les comarques de Lleida per comprar drets de reg i així compensaria els 40 hectòmetres cúbics que a partir de la tardor aniran cap a l'àrea metropolitana.
Una solució que ja havia apuntat la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. Aquesta entitat considera que a l'Ebre caldrà una compensació per l'aigua que es durà a Barcelona i que la millor opció és comprar drets dels regants a l'Urgell. La Fundació considera que la transferència d'aigua entre conques a través de la compra de drets de reg als pagesos en els moments de sequera com el que tenim ara és la millor solució.
El conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, ha considerat, en declaracions a Catalunya Ràdio, que la canonada que portarà aigua de l'Ebre en paral·lel a l'AP-7 a l'àrea de Barcelona per pal·liar la sequera, que tindrà un cost de 180 milions d'euros, es podria finançar mitjançant les partides d'emergència i no amb els fons per a infraestructures a Catalunya establerts en la disposició addicional tercera que marca l'Estatut.
De la Vega respon a Camps i Valcárcel
El traspàs d'aigua de l'Ebre a Barcelona ha fet que el País Valencià i Múrcia posessin el crit al cel. El govern espanyol ha volgut deixar clares les diferències que hi ha entre construir el que anomenen "conducció d'emergència" Tarragona-Abrera i el que suposaria transvasar l'aigua de l'Ebre a València, Múrcia i Andalusia, tal com establia el derogat Pla Hidrològic Nacional. Les obres per garantir l'abastiment temporalment d'aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana costaran 180 milions d'euros. En canvi les del transvasament previst al PHN pugen fins a 4.200 milions. En aquest cas s'hauria de construir 914 quilòmetres de canonada per portar aigua que es destinaria a usos diversos. Mentre que els 62 quilòmetres que es faran a Catalunya portaran aigua exclusivament per al consum humà.
La vicepresidenta del govern, Maria Teresa Fernández de La Vega, ha lamentat que s'estigui criminalitzant els ciutadans de Barcelona per una mesura que anteriorment havia beneficiat ciutadans d'altres zones amb necessitat d'aigua, com els habitants de Benidorm entre els anys 1999 i 2001 o a 1,5 milions de valencians entre el 2006 i 2007.
Alcaldes de municipis del País Valencià i de la Regió de Múrcia afectats per l'"escassetat d'aigua" han anunciat que constituiran una plataforma amb la qual buscaran "una veu com més única millor" per expressar la "ràbia i indignació" que senten davant "el menyspreu i l'oblit" que sofreixen per part del govern.
