L'FMI alerta que l'escalada en el preu dels aliments pot tenir greus conseqüències
Per segon cop en pocs dies un organisme d'abast planetari alerta sobre l'escalada de preus. Primer va ser el Banc Mundial i ara és el director del Fons Monetari Internacional, el francès Dominique Strauss-Kahn. Avisen que si els aliments segueixen encarint-se hi pot haver conseqüències catastròfiques a molts llocs dels món. El preu del menjar frena el desenvolupament i provoca casos com el d'Haití, on hi ha revoltes pel preu de l'arròs. L'FMI s'ha reunit a Washington per reformar el seu sistema de votació, que ara donarà més pes als països pobres.
El director de l'FMI ha aprofitat la reunió de reforma de l'ens per alertar dels riscos que afronta l'economia internacional. Strauss-Kahn ha fet un esment especial de la inflació, sobretot dels aliments. Diu que si continua l'alça del preu hi haurà conseqüències catastròfiques en molts llocs del món. Literalment, "centenars de milers de persones passaran fam i els nens patiran de malnutrició". Tot i l'avís, no ha ofert idees sobre com evitar el problema.
Els organismes planetaris volen evitar que la pujada de preus dels aliments bàsics freni el desenvolupament. Situacions com la d'Haití, on hi ha revoltes populars pel preu de l'arròs, espanten les autoritats. En aquest país, on la majoria de la població sobreviu amb menys de 2 dòlars al dia, hi ha vagues, saquejos i enfrontaments al carrer. L'arròs i l'oli vegetal han pujat de preu un 50% en l'últim mes.
L'impacte dels biocombustibles
El Fons Monetari Internacional apunta als biocombustibles. Van néixer amb la promesa de convertir-se en alternativa "verda" al petroli, però segons l'organisme econòmic es troben en els primers llocs de la llista de culpables de la crisi global dels preus dels aliments.
Alguns estudis assenyalen que la demanda de blat de moro i soja ha augmentat ràpidament durant els primers anys de l'era dels biocombustibles. Per això s'hi destina més terra de cultiu, reduint l'espai per a altres productes, que també s'encareixen perquè es converteixen en escassos. A més, la carn dels animals que depenen del blat també augmenta de preu.
Més enllà dels biocombustibles hi ha altres causes que poden explicar l'encariment. Sequeres en països productors com Austràlia, la pujada del petroli i el consegüent encariment de fertilitzants i costos de transport, i els canvis en la dieta en països com la Xina, on el consum de carn per cap ha augmentat un 150% des del 1980. Aquesta combinació fatídica ha impulsat d'un 48% els preus dels aliments des de finals del 2006, segons l'FMI, i ha provocat revoltes en països tan distants com Egipte, el Pakistan, Haití o Burkina Faso.
Reforma de les votacions
La reunió de primavera de l'FMI havia de servir, més enllà dels preus, per consensuar un nou sistema de votació. Després d'alguns desacords l'assemblea ha acordat una reforma de la representativitat. La nova fórmula augmenta un 2,7% el vot dels països en desenvolupament i també beneficia estats com Espanya i Irlanda. La reforma ha de ser ratificada ara pels governs dels diferents països membres, que tenen fins al 28 d'abril per expressar el seu parer. Staruss-Khan està convençut que s'arribarà al mínim del 85% de vots que calen per tirar endavant la reforma.
També hi ha consens sobre com mitigar el dèficit que té la institució, que podria arribar a 400 milions de dòlars el 2010. Strauss-Kahn proposa estalviar 100 milions amb una retallada de despeses i la reducció de la plantilla, i crear un fons d'inversió amb els beneficis de la venda de 403 tones d'or de les més de 3.000 que atresora la institució.
L'FMI també ha parlat de la crisi financera i alerta d'un empitjorament del sector immobiliari als Estats Units i els mercats de crèdit. El Fons suggereix a Washington que destini diners públics a mitigar els problemes.
Els organismes planetaris volen evitar que la pujada de preus dels aliments bàsics freni el desenvolupament. Situacions com la d'Haití, on hi ha revoltes populars pel preu de l'arròs, espanten les autoritats. En aquest país, on la majoria de la població sobreviu amb menys de 2 dòlars al dia, hi ha vagues, saquejos i enfrontaments al carrer. L'arròs i l'oli vegetal han pujat de preu un 50% en l'últim mes.
L'impacte dels biocombustibles
El Fons Monetari Internacional apunta als biocombustibles. Van néixer amb la promesa de convertir-se en alternativa "verda" al petroli, però segons l'organisme econòmic es troben en els primers llocs de la llista de culpables de la crisi global dels preus dels aliments.
Alguns estudis assenyalen que la demanda de blat de moro i soja ha augmentat ràpidament durant els primers anys de l'era dels biocombustibles. Per això s'hi destina més terra de cultiu, reduint l'espai per a altres productes, que també s'encareixen perquè es converteixen en escassos. A més, la carn dels animals que depenen del blat també augmenta de preu.
Més enllà dels biocombustibles hi ha altres causes que poden explicar l'encariment. Sequeres en països productors com Austràlia, la pujada del petroli i el consegüent encariment de fertilitzants i costos de transport, i els canvis en la dieta en països com la Xina, on el consum de carn per cap ha augmentat un 150% des del 1980. Aquesta combinació fatídica ha impulsat d'un 48% els preus dels aliments des de finals del 2006, segons l'FMI, i ha provocat revoltes en països tan distants com Egipte, el Pakistan, Haití o Burkina Faso.
Reforma de les votacions
La reunió de primavera de l'FMI havia de servir, més enllà dels preus, per consensuar un nou sistema de votació. Després d'alguns desacords l'assemblea ha acordat una reforma de la representativitat. La nova fórmula augmenta un 2,7% el vot dels països en desenvolupament i també beneficia estats com Espanya i Irlanda. La reforma ha de ser ratificada ara pels governs dels diferents països membres, que tenen fins al 28 d'abril per expressar el seu parer. Staruss-Khan està convençut que s'arribarà al mínim del 85% de vots que calen per tirar endavant la reforma.
També hi ha consens sobre com mitigar el dèficit que té la institució, que podria arribar a 400 milions de dòlars el 2010. Strauss-Kahn proposa estalviar 100 milions amb una retallada de despeses i la reducció de la plantilla, i crear un fons d'inversió amb els beneficis de la venda de 403 tones d'or de les més de 3.000 que atresora la institució.
L'FMI també ha parlat de la crisi financera i alerta d'un empitjorament del sector immobiliari als Estats Units i els mercats de crèdit. El Fons suggereix a Washington que destini diners públics a mitigar els problemes.
