L'escalada de preus dels aliments deixa en situació d'emergència molts països pobres
Toc d'alerta del president del Banc Mundial a la comunitat internacional. Robert Zoellick els demana que responguin a la "situació d'emergència" que s'ha plantejat en països com Haití, Pakistan, Mèxic o Egipte arran de l'escalada en els preus dels aliments. El programa d'aliments de les Nacions Unides necessita 500 milions de dòlars per satisfer les necessitats d'aquesta emergència, que en alguns casos ha provocat fins i tot manifestacions violentes i ha acabat amb cinc morts a Haití.
"Mentre molts estan preocupats per omplir el dipòsit de gasolina, molts altres arreu del món lluiten per omplir l'estómac". Aquesta és la crida que va fer ahir el president del Banc Mundial, Robert Zoellick, que va alertar que els preus dels aliments bàsics han pujat tant que molta gent, sobretot dels països subdesenvolupats, no hi poden accedir. Zoellick va definir l'actual situació de l'economia com una emergència mundial.
Toc d'alerta del president del Banc Mundial a la comunitat internacional. Robert Zoellick els demana que responguin a la "situació d'emergència" que s'ha plantejat en països com Haití, Pakistan, Mèxic o Egipte arran de l'escalada dels preus dels aliments. El programa d'aliments de les Nacions Unides necessita 500 milions de dòlars per satisfer les necessitats d'aquesta emergència, que en alguns casos ha provocat fins i tot manifestacions violentes i ha acabat amb cinc morts a Haití.
El responsable del Banc Mundial calcula que l'efecte de l'actual crisi alimentària en la reducció de la pobresa a nivell mundial equival a set anys perduts i demana plantar cara a l'actual situació, no només a curt sinó també a mig termini.
Per això, a part d'injectar diners al fons del programa d'ajuda alimentària de l'ONU, Zoellick demana convertir el desenvolupament del sector agrícola en una tasca prioritària. En aquest sentit, l'organisme que presideix té previst elevar els préstecs agrícoles per a l'Àfrica subsahariana durant el pròxim any, des dels 450 milions de dòlars fins als 800 milions.
Zoellick, que va acudir a la roda de premsa amb un paquet d'arròs i una pa rodó, va recordar que "en molts països en desenvolupament els pobres gasten fins al 75% dels seus ingressos en menjar. Quan els preus pugen, és dur per a ells".
Un futur econòmic incert
El Fons Monetari Internacional va atribuir la desacceleració econòmica i la inflació a l'encariment dels aliments i de l'energia. El director de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn, recordava també que els preus dels aliments bàsics han pujat un 48% en els últims dos anys. També va confirmar que la crisi financera nord-americana acabarà afectant tot el món, però s'iniciarà una recuperació gradual a partir del 2009.
Segons el Banc Central Europeu, les turbulències econòmiques podrien durar més del previst inicialment. Ahir el seu president, Jean-Claude Trichet, va decidir seguir amb els tipus d'interès en el 4% per mantenir a ratlla la inflació. Per evitar mals pitjors, Trichet va recomanar als agents socials moderació salarial.
Segons els experts, aquesta és la crisi financera més important des dels anys trenta, però els seus efectes sobre l'economia real no seran tan grans com en altres crisis. Segons el Fons Monetari Internacional, la disminució de la producció serà inferior a la que hi va haver en les crisis dels anys 70 i 90.
Toc d'alerta del president del Banc Mundial a la comunitat internacional. Robert Zoellick els demana que responguin a la "situació d'emergència" que s'ha plantejat en països com Haití, Pakistan, Mèxic o Egipte arran de l'escalada dels preus dels aliments. El programa d'aliments de les Nacions Unides necessita 500 milions de dòlars per satisfer les necessitats d'aquesta emergència, que en alguns casos ha provocat fins i tot manifestacions violentes i ha acabat amb cinc morts a Haití.
El responsable del Banc Mundial calcula que l'efecte de l'actual crisi alimentària en la reducció de la pobresa a nivell mundial equival a set anys perduts i demana plantar cara a l'actual situació, no només a curt sinó també a mig termini.
Per això, a part d'injectar diners al fons del programa d'ajuda alimentària de l'ONU, Zoellick demana convertir el desenvolupament del sector agrícola en una tasca prioritària. En aquest sentit, l'organisme que presideix té previst elevar els préstecs agrícoles per a l'Àfrica subsahariana durant el pròxim any, des dels 450 milions de dòlars fins als 800 milions.
Zoellick, que va acudir a la roda de premsa amb un paquet d'arròs i una pa rodó, va recordar que "en molts països en desenvolupament els pobres gasten fins al 75% dels seus ingressos en menjar. Quan els preus pugen, és dur per a ells".
Un futur econòmic incert
El Fons Monetari Internacional va atribuir la desacceleració econòmica i la inflació a l'encariment dels aliments i de l'energia. El director de l'FMI, Dominique Strauss-Kahn, recordava també que els preus dels aliments bàsics han pujat un 48% en els últims dos anys. També va confirmar que la crisi financera nord-americana acabarà afectant tot el món, però s'iniciarà una recuperació gradual a partir del 2009.
Segons el Banc Central Europeu, les turbulències econòmiques podrien durar més del previst inicialment. Ahir el seu president, Jean-Claude Trichet, va decidir seguir amb els tipus d'interès en el 4% per mantenir a ratlla la inflació. Per evitar mals pitjors, Trichet va recomanar als agents socials moderació salarial.
Segons els experts, aquesta és la crisi financera més important des dels anys trenta, però els seus efectes sobre l'economia real no seran tan grans com en altres crisis. Segons el Fons Monetari Internacional, la disminució de la producció serà inferior a la que hi va haver en les crisis dels anys 70 i 90.
