Israel extrema les mesures de seguretat després de l'atac a una escola de Jerusalem
Mentre la pau fuig a marxes forçades del Pròxim Orient, Israel està de dol i els territoris palestins, bloquejats. L'atac a una escola talmúdica de Jerusalem en què van morir vuit persones ha posat en evidència tot el procés de diàleg. Hamas ha reivindicat l'atac i ha qualificat l'atemptat d'acte heroic. El president palestí, Mahmud Abbas, l'ha condemnat i la comunitat internacional ha estat incapaç de tenir una reacció consensuada dels fets. Mentrestant, l'exèrcit hebreu extrema les mesures de seguretat. Els soldats han bloquejat totalment Cisjordània i han detingut deu persones a Jerusalem. Els funerals per les víctimes s'han convertit en un acte de dol multitudinari.
Israel ha extremat les mesures de seguretat, especialment a les mesquites de Jerusalem, coincidint amb el principal dia de pregària musulmana. El govern hebreu afirma que ho fa per la seguretat d'israelians i palestins. Diuen que tenen por d'una represàlia després de l'atemptat terrorista que va matar vuit persones a Jerusalem. Un home armat amb un rifle i una pistola va entrar a la biblioteca d'un seminari de rabins de la ciutat i hi va obrir foc.
L'exèrcit ha imposat un bloqueig total a Cisjordània fins dissabte al vespre. Un portaveu militar ha explicat que només deixaran entrar els palestins que addueixin raons humanitàries. Aquesta mesura s'afegeix al fet que la policia està en estat d'alerta reforçada a tot el país, especialment a Jerusalem, en previsió de nous atacs.
Paral·lelament les forces de seguretat hebrees ja han arrestat més de deu palestins a Jerusalem Est, segons han explicat alguns testimonis. Es tracta dels familiars i amics de l'autor dels trets en l'escola talmúdica, abatut posteriorment per la policia.
Mentrestant, s'han celebrat els funerals per les víctimes de l'atac. Milers de persones s'han concentrat davant el seminari Merkaz Harav, on es van produir els fets. Tot l'acte s'ha convertit en un clam d'amargor contra la violència terrorista.
La violència torna a Jerusalem
L'atac a l'escola talmúdica, reivindicada per un grup desconegut anomenat Les Brigades dels Homes Lliures de Galilea, és la més letal que hi ha hagut a la ciutat santa en quatre anys. Segons els mitjans locals, l'autor de l'atemptat seria un àrab de ciutadania israeliana.
Les reaccions internes i externes no han trigat a arribar. El govern del primer ministre israelià, Ehud Olmert, ha qualificat de "massacre" l'atemptat, però ha deixat una porta oberta al diàleg assegurant que prosseguirà el procés de negociació amb el president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas. Precisament el president ha condemnat l'atac, mentre que el moviment islamista Hamas, que controla Gaza, ha reivindicat l'autoria de l'atac i ha qualificat l'atemptat d'"operació heroica".
La majoria de països occidentals han condemnat els fets i els Estats Units han demanat una reunió d'urgència del Consell de Seguretat de l'ONU. Una trobada que ha evidenciat la incapacitat internacional per gestionar la crisi. El veto de Líbia demanant que també es condemni l'ofensiva israeliana ha impedit una resolució conjunta de repulsa.
Alhora, l'atemptat ha provocat mostres d'alegria al camp de refugiats de Jabalya, al nord de Gaza, d'on eren la majoria dels 120 palestins morts per l'exèrcit israelià en l'ofensiva hebrea a la Franja.
L'exèrcit ha imposat un bloqueig total a Cisjordània fins dissabte al vespre. Un portaveu militar ha explicat que només deixaran entrar els palestins que addueixin raons humanitàries. Aquesta mesura s'afegeix al fet que la policia està en estat d'alerta reforçada a tot el país, especialment a Jerusalem, en previsió de nous atacs.
Paral·lelament les forces de seguretat hebrees ja han arrestat més de deu palestins a Jerusalem Est, segons han explicat alguns testimonis. Es tracta dels familiars i amics de l'autor dels trets en l'escola talmúdica, abatut posteriorment per la policia.
Mentrestant, s'han celebrat els funerals per les víctimes de l'atac. Milers de persones s'han concentrat davant el seminari Merkaz Harav, on es van produir els fets. Tot l'acte s'ha convertit en un clam d'amargor contra la violència terrorista.
La violència torna a Jerusalem
L'atac a l'escola talmúdica, reivindicada per un grup desconegut anomenat Les Brigades dels Homes Lliures de Galilea, és la més letal que hi ha hagut a la ciutat santa en quatre anys. Segons els mitjans locals, l'autor de l'atemptat seria un àrab de ciutadania israeliana.
Les reaccions internes i externes no han trigat a arribar. El govern del primer ministre israelià, Ehud Olmert, ha qualificat de "massacre" l'atemptat, però ha deixat una porta oberta al diàleg assegurant que prosseguirà el procés de negociació amb el president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas. Precisament el president ha condemnat l'atac, mentre que el moviment islamista Hamas, que controla Gaza, ha reivindicat l'autoria de l'atac i ha qualificat l'atemptat d'"operació heroica".
La majoria de països occidentals han condemnat els fets i els Estats Units han demanat una reunió d'urgència del Consell de Seguretat de l'ONU. Una trobada que ha evidenciat la incapacitat internacional per gestionar la crisi. El veto de Líbia demanant que també es condemni l'ofensiva israeliana ha impedit una resolució conjunta de repulsa.
Alhora, l'atemptat ha provocat mostres d'alegria al camp de refugiats de Jabalya, al nord de Gaza, d'on eren la majoria dels 120 palestins morts per l'exèrcit israelià en l'ofensiva hebrea a la Franja.
