Aterrar en un testimoni dels primers temps del sistema solar
El mòdul "Philae", de la sonda espacial "Rosetta", pot fer un viatge en el temps i situar-se milers de milions anys enrere. Si l'audaç maniobra de posar-se per primer cop damunt d'un cometa -concretament, el Txuriúmov-Gerassimenko- té èxit, es trobarà en contacte directe amb un dels astres més primitius del sistema solar.
Efectivament, es considera que els cometes es varen formar fa uns 4.400 milions d'anys, quan estava naixent el que seria el nostre sistema planetari. Per això hi ha tant d'interès científic per estudiar-los. És semblant a endinsar-nos en els processos que a partir d'un anell de gas sorgit al voltant del Sol van donar lloc als planetes i als seus satèl·lits.
Als cometes se'ls ha anomenat en ocasions "boles de neu bruta". Es tracta d'astres molt freds, perquè s'han format a una gran distància del nostre estel. En alguns casos, en una regió situada poc més enllà de l'òrbita de Neptú -cinturó d'Edgeworth-Kuiper- i en altres a l'anomenat núvol d'Oort, situat unes 10.000 vegades més lluny del Sol que la Terra. S'han mantingut a temperatures molt baixes durant la major part de la seva vida i per això, tot i que han patit algunes modificacions al llarg del temps, molts es mantenen com a testimonis privilegiats i poc alterats d'aquell període. I no només això, sinó que es creu que van ser decisius per aportar a la Terra alguns dels compostos essencials que donarien lloc a la vida.
Etimològicament, la paraula cometa vol dir "de cabell llarg". El nom es deu a la cua que es forma quan s'acosten al nostre estel i el vent solar els arrenca una part de la matèria. La cua no està provocada pel moviment, sinó per la força d'aquestes partícules que emet el Sol i per això, respecte de la seva trajectòria, de vegades es troba darrera del cometa i de vegades al davant. Se'n coneixen més de tres mil, però es calcula que n'hi pot haver milers de milions. Alguns són de període curt i passen relativament sovint vora la Terra, mentre que d'altres són de període tan llarg que encara se'n descobreixen molts que s'observen per primer cop.
El cometa 67P/Txuriúmov-Gerassimenko va ser descobert per dos científics de l'Observatori Astronòmic de Kíev (Ucraïna) el 1969. Svetlana Gerassimenko havia fet al Kazakhstan una fotografia per estudiar el cometa 32P/Comas Solà, que porta el nom de l'astrònom català que el va descobrir el 1926. A Klim Txuriúmov li va semblar que a la placa fotogràfica hi apareixia un altre cometa. Un estudi més detallat va confirmar que, efectivament, era la imatge d'un nou astre. Es tracta d'un cos de quatre quilòmetres de llarg, tres d'ample i un de gruix, que passa vora el Sol cada sis anys i mig. Ens visita, doncs, freqüentment.
Les primeres missions per estudiar de prop els cometes es van desenvolupar als anys 80. El 1985, l'International Cometary Explorer (ICE) de la NASA va passar a través de la cua del cometa Giacobini-Zinner. La sonda "Stardust", també de la NASA, llançada el 1999, va ser la primera a recollir i portar a la Terra mostres d'un cometa -concretament, de pols del Wild 2-. I una tercera missió destacada de la NASA va ser la Deep Impact, que el 2005 va xocar amb el nucli del cometa Tempel 1. Això va permetre aixecar material de la superfície i de l'interior del cometa, que una segona sonda va recollir I analitzar.
Va costar segles desfer la idea que els cometes, uns astres ben vistosos i d'aparició sobtada, anunciaven esdeveniments tràgics com guerres, plagues o morts de reis. El que anuncien ara és la possibilitat d'obtenir nous coneixements científics i desvelar, a través d'atrevides missions, més detalls sobre com es va originar el nostre sistema planetari.
