Els capítols després de la convocatòria del 9-N

La firma del decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre posa en marxa tots els mecanismes de l'Estat per aturar-la. Així ho han advertit reiteradament els membres del govern espanyol i això és el que passarà previsiblement a partir d'aquest dissabte. És un guió escrit que pretén evitar que el govern català disposi de prou temps material per desplegar tota la logística i els preceptes legals que implica celebrar la consulta.

La primera reacció del govern espanyol

Després de la firma del decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre, el govern espanyol celebrarà un Consell de Ministres extraordinari per aprovar els recursos contra la llei de consultes i el decret de convocatòria de la consulta; recursos, per cert, que ja tenen embastats. De fet, l'exministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va avisar que no volia deixar la cartera fins a tenir aquests documents enllestits. La reunió serà dilluns, dia 29.

El Tribunal Constitucional decideix l'admissió a tràmit

Els recursos fan una parada al Consell d'Estat abans d'entrar al Constitucional, que pot reunir el seu comitè permanent en qüestió d'hores. Ho farà aquest diumenge i emetra un un dictamen sobre els recursos. La seva opinió, tot i ser un pas preceptiu, no és vinculant. Amb això a la mà, el Consell de Ministres demanarà a l'advocacia de l'Estat que presenti els recursos al Tribunal Constitucional. Ho pot fer a partir de dilluns, a dos quarts de deu del matí.

Amb el registre dels recursos els dotze magistrats s'hauran de reunir per decidir admetre'ls a tràmit. La propera reunió plenària del TC no és prevista fins al 7 d'octubre, però podrien convocar-ne una d'extraordinària per admetre els recursos. És aleshores quan automàticament la llei i el decret queden en suspensió cautelar durant 5 mesos, prorrogables, fins que arribi la sentència.

El marge de maniobra del govern català

Mentre la llei i el decret estiguin suspesos, queden nul·les totes les decisions que es prenguin per desplegar-los. Però el govern assegura que continuarà prenent les decisions que calgui per poder votar el 9-N. El fet que la suspensió sigui cautelar i no definitiva no hauria d'afectar que es treballi en la logística de la consulta perquè, de la mateixa manera que s'ha decretat la suspensió de la llei, el Constitucional podria decidir abans del 9-N aixecar aquesta suspensió.

Quines feines té previstes posar en marxa el govern?

Tan bon punt es firmi el decret, es pot engegar la campanya institucional. La campanya ha d'informar, però no pot animar a la participació ni influir en l'orientació de les respostes a les preguntes plantejades. També està previst que la setmana que ve el Parlament triï els set juristes i politòlegs que integraran la Comissió de Control que ha de vetllar perquè la consulta s'ajusti a la llei. També es nomenaran set comissions de seguiment territorials; s'ha de posar a exposició pública el cens de votants que poden participar a la consulta i cal designar els membres de les meses.