Un cúmul d'iniciatives per internacionalitzar el procés sobiranista de Catalunya

L'aixecament de castells en set ciutats europees, un acte organitzat per Òmnium Cultural, no és l'únic camí que s'ha seguit per internacionalitzar el procés sobiranista de Catalunya.

Les accions multitudinàries organitzades per l'Assemblea Nacional Catalana, com la manifestació de l'11 de setembre de 2012 i la Via Catalana de la Diada del 2013, han servit també per situar-lo a l'agenda dels mitjans estrangers. El ressò s'aconsegueix igualment des de les xarxes socials, amb etiquetes com #CatalansWantToVote.

Una altra idea per buscar complicitats ha estat la campanya "Catalonia calling. El món ho ha de saber". Promoguda per la revista "Sàpiens", ha permès enviar a 14.513 personalitats d'arreu del món el llibre amb el mateix nom, que explica els motius per independitzar-se.

La directora de "Sàpiens", Clàudia Pujol, explica que centenars de destinataris han enviat cartes d'agraïment, dient que es tracta d'una "gran iniciativa per fer conèixer el nostre país" i desitjant "sort" en el procés. Entre els que han contestat hi ha el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, el príncep de Gal·les, l'exprimer ministre britànic Tony Blair, el financer George Soros, els reis d'Holanda i Bèlgica, el magnat rus Roman Abràmovitx o l'exsecretari general de l'ONU Kofi Annan.

L'única incidència va ser a Uganda, on van confondre el regal amb un paquet bomba. Tret d'això, el llibre ja forma part d'algunes biblioteques de prestigi alemanyes i de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. I ha estat el fil a través del qual mitjans de comunicació estrangers han contactat amb la revista per informar-se a l'hora d'escriure articles. 

Per la seva part, Artur Mas s'ha acostat a la premsa forània. Diaris com el "Financial Times" o l'holandès "NRC Handelsblad" han publicat entrevistes al president, que també va participar en una trobada amb corresponsals estrangers, ubicats habitualment a Madrid.

El president va enviar una carta i un memoràndum als aleshores 27 líders de la Unió Europea demanant-los suport per organitzar el referèndum. Va ser gairebé al mateix temps que el govern espanyol, que ha qüestionat que la carta servís per a res, va enviar una guia a les ambaixades amb l'argumentari per contraatacar el procés.

Mentrestant des del Diplocat, s'ha creat Catalonia votes, un canal d'informació en anglès, francès i alemany. Hi ha els detalls de la consulta del 9-N, intervencions del partits i una cronologia que es remunta a l'Estatut del 2005. En un mes i mig, el web ha sumat 41.700 visites i 115.000 pàgines vistes. Actualment, un 40% de les visites són de països estrangers, amb els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França i Bèlgica al capdavant.

El cap de premsa internacional del Diplocat, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, Martí Estruch, assegura que estan "contents" amb l'audiència i que aspiren a incrementar-la encara més a fora.

Present en xarxes com Pinterest o Google Plus, el Diplocat també ha posat en marxa el compte de Twitter @CatalanVoices, en què cada setmana un català o algú que viu o ha viscut a Catalunya s'explica lliurement per donar a conèixer Catalunya, en anglès, a l'audiència global. Seixanta-quatre persones ja hi han participat i el compte té 3.264 seguidors, dels quals 1.050 són de fora. A més, ha organitzat jornades acadèmiques sobre el dret a decidir en universitats d'arreu del món, des de Londres fins a Tòquio i Oslo.

Més enllà de voler fer més propera la realitat catalana, un grup d'economistes ha posat el seu gra de sorra a la internacionalització des del Col·lectiu Wilson. Acadèmics de prestigi com Xavier Sala i Martín, Pol Antràs o Carles Boix han deixat constància a internet de per què, segons ells, la independència té una justificació econòmica.

Des que el procés sobiranista s'ha enfortit a Catalunya, la Moncloa ha mantingut que aquest és un afer "intern". No ha pogut evitar, però, que hagi aparegut en llocs com la mateixa Casa Blanca, durant la trobada entre Mariano Rajoy i Barack Obama. El president espanyol va haver de contestar a una pregunta sobre el tema, davant la qual Obama es va mantenir callat, un silenci que va agradar a la Generalitat. L'endemà, el portaveu del govern va ironitzar dient que la qüestió catalana era l'afer intern "més internacional del món". El 2012, es van recollir per internet més de 25.000 firmes perquè la Casa Blanca es pronunciés sobre el dret a decidir. La resposta va ser diplomàtica: és un "afer intern" espanyol.

També han hagut de respondre sobre el procés, sobretot sobre si Catalunya continuarà a la UE o no en cas d'independència, el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, la comissària de Justícia, Vivianne Reding, i el president de la Comissió, Durao Barroso.

Encara més recentment, Catalunya va irrompre al debat entre els candidats a rellevar Durao Barroso en el càrrec, que es van haver de mullar en un programa retransmès a tot Europa. Una mostra que el procés és cada vegada més internacional, encara que potser semblés impensable quan, el 2009, es va dur a terme la marxa dels Deu Mil a Brussel·les.