El Parlament aprova la llei de l'habitatge amb el polèmic article del lloguer forçós
L'últim ple del Parlament d'aquest 2007 ha donat llum verda a la llei de l'habitatge. La normativa ha tirat endavant amb els únics vots dels partits del govern, ja que l'oposició qüestiona el controvertit punt del lloguer forçós. Un punt que, segons ha explicat el conseller d'Habitatge, s'ha modificat per adaptar-lo a les recomanacions del Consell Consultiu, que va dictaminar que aquest apartat era inconstitucional. S'hi introdueixen garanties legals per al propietari, tot i que es manté l'esperit d'expropiar els pisos buits.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha indicat que les observacions apuntades pel Consell Consultiu permetran millorar la llei en la seva tramitació. Una llei que vol donar resposta a un dels principals maldecaps d'una part de la població: l'accés a la vivenda.
Però aquesta afirmació no ha convençut l'oposició. Convergència i Unió no està gens d'acord amb l'article del lloguer forçós, perquè el considera intervencionista. CiU ha retirat una seixantena d'esmenes per donar notorietat al polèmic punt i visualitzar que "el govern no l'ha volgut negociar", segons ha apuntat el diputat Carles Sala.
D'altra banda, el PP portarà al Constitucional la nova llei de l'habitatge, perquè rebutgen frontalment l'article que planteja el lloguer forçós dels pisos buits i consideren que atempta contra el dret a la propietat.
El "full de ruta" d'aquesta llei és el Pacte Nacional per l'Habitatge, un acord -que marca terminis i xifres- que van firmar el govern i una trentena d'entitats i agents socials.
Els punts claus de la llei
Però aquesta afirmació no ha convençut l'oposició. Convergència i Unió no està gens d'acord amb l'article del lloguer forçós, perquè el considera intervencionista. CiU ha retirat una seixantena d'esmenes per donar notorietat al polèmic punt i visualitzar que "el govern no l'ha volgut negociar", segons ha apuntat el diputat Carles Sala.
D'altra banda, el PP portarà al Constitucional la nova llei de l'habitatge, perquè rebutgen frontalment l'article que planteja el lloguer forçós dels pisos buits i consideren que atempta contra el dret a la propietat.
El "full de ruta" d'aquesta llei és el Pacte Nacional per l'Habitatge, un acord -que marca terminis i xifres- que van firmar el govern i una trentena d'entitats i agents socials.
Els punts claus de la llei
- La Generalitat s'oferirà a reformar els pisos buits a canvi que durant uns anys es destinin a lloguer social. En els casos en què faci anys que el pis està desocupat i el propietari es negui reiteradament a posar-lo en lloguer, es podria expropiar temporalment aquest habitatge.
- Es crea un nou registre únic de pisos protegits que permetrà saber quines promocions estan en construcció a Catalunya i quins requisits es demanen per optar-hi.
- Deure de conservació i rehabilitació. Es vol evitar la degradació dels habitatges per encobrir casos d'assetjament immobiliari, que es pot castigar amb sancions de fins a 900.000 euros. També s'inclouen mesures per evitar l'exclusió social i la sobreocupació d'algunes vivendes, i es perseguirà els espais sense cèdula d'habitabilitat.
- La llei obliga a destinar un 20% del sòl a vivenda protegida en totes les promocions privades de més de 5.000 metres quadrats.
- Els promotors podran adjudicar directament, sense passar per sorteig públic, el 30% de les vivendes protegides, una competència que fins ara era només de la Generalitat.
- Els pisos de protecció oficial no es podran vendre a preu de mercat lliure abans dels 30 anys.
