La infanta Cristina haurà d'aclarir en la seva declaració si la seva empresa es va beneficiar dels diners de Nóos

La declaració de la infanta Cristina d'aquest dissabte és l'últim capítol d'un procés judicial que va començar fa poc més de tres anys. El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 de Palma, José Castro, vol aclarir si la infanta i el seu marit es van beneficiar a través de la seva empresa Aizóon dels ingressos presumptament il·lícits procedents de l'Institut Nóos.

El cas Nóos

Iñaki Urdangarin i Diego Torres venien l'Institut Nóos com una entitat sense ànim de lucre. Però, en canvi, el fiscal Horrach i el jutge Castro creuen que Nóos els va servir per apropiar-se tant de diners de procedència privada com de capital públic.

D'on més diner públic van obtenir va ser del govern balear de Jaume Matas, la Generalitat Valenciana de Francisco Camps i l'Ajuntament de València de Rita Barberà.

Urdangarin i Torres van crear presumptament un entramat societari que els permetia desviar els diners de Nóos. Segons la fiscalia, van arribar a facturar 16 milions d'euros.

A més del marit de la infanta i de Diego Torres, de la trama Nóos també en formaven part la parella de Torres, Ana María Tejeiro, i dos germans d'ella. Tots estan imputats.

La societat Aizóon

L'interrogatori del jutge Castro a la filla del rei se centrarà en bona part en una d'aquestes societats de l'entramat Nóos: la promotora immobiliària Aizóon, considerada per l'Agència Tributària com una empresa pantalla. Aizóon, propietat un 50% d'Iñaki Urdangarín i l'altra meitat de la infanta, hauria servit, per exemple, per ingressar diners en comptes privats de La Caixa dels ducs de Palma. Aquests diners s'haurien enviat posteriorment a una altra entitat mercantil, Mixta África, empresa que després es va vendre a Aizóon.

Aquesta empresa també hauria permès a Urdangarin i Cristina pagar-se despeses privades com tiquets d'aparcament, serveis de "coaching" per a la infanta, un animador infantil, un curs de ball de salsa i merengue. Altres despeses són serveis de limusina, allotjaments d'hotel a l'estranger, una factura de 1.300 euros d'un celler, 5.000 euros per un viatge familiar a Rio de Janeiro o 4.000 per la compra d'un quadre.

També consten factures de 40.000 euros en reformes, 138.000 en mobiliari i 9.000 euros en cortines per al carrer Elisenda de Pinós per arreglar el despatx d'Aizóon, quan el despatx era al carrer Balmes i a Elisenda de Pinós hi havia la casa del matrimoni. Altres factures fan referència als aniversaris d'Urdangarin i la infanta.

Tanmateix, el fiscal i el jutge no estan d'acord en la presumpta implicació delictiva de Cristina de Borbó.