Mor als 85 anys Ariel Sharon després de 8 anys en coma a conseqüència d'un vessament cerebral

L'exprimer ministre israelià Ariel Sharon, un dels polítics més llorejats i alhora controvertits de la història d'Israel, ha mort aquest dissabte als 85 anys a l'hospital de Tel Aviv en el qual estava ingressat i en coma des del 2006. Sharon va accelerar l'expansió israeliana amb la construcció d'assentaments de colons.

La salut de Sharon, que estava en coma des de fa vuit anys, quan va patir un vessament cerebral massiu, va començar a deteriorar-se fa dos mesos i mig. En els últims dies, la insuficiència renal li afectava diversos òrgans vitals i el seu estat era crític, segons els facultatius del centre mèdic Shiva Tel Hashomer.

Des de primera hora del matí, s'han concentrat a l'hospital familiars, amics i subordinats, tant de la seva època de militar, com de l'etapa en què es va dedicar a la política, que han volgut acompanyar Guilad i Omri, fills de l'exprimer ministre.

Precisament el seu fill Guilad ha fet una breu compareixença davant la premsa per agrair la feina que han fet tots els metges, infermers i facultatius que han atès el seu pare durant els vuit anys que ha durat l'ingrés mèdic, tant al centre Tel Hashomer de Tel Aviv com al Hadassa Ein Karem, de Jerusalem. "Va marxar quan ell va decidir anar-se'n", ha revelat. També ha donat les gràcies "a totes aquelles persones, a Israel i al món," que s'han interessat per l'estat del seu pare.

Raana Gissin, qui va ser un dels assessors més propers de Sharon, ha explicat, hores abans de la seva mort, que l'exministre "és la mateixa reencarnació d'Israel en una sola persona des del 1948" i que "el seu llegat i influència van des del camp militar a la política i l'economia".

Sharon serà enterrat en un petit turó situat a prop de la granja Shikmim, al sud d'Israel.

El Sharon controvertit

Sharon, enemic acèrrim de la creació d'un estat palestí, ha viscut sempre enmig de la controvèrsia, des dels seus dies com a militar fins que va començar a liderar el país, l'any 2001.

Una de les importants polèmiques que va protagonitzar va passar l'any 2000, quan era líder de l'oposició. Sharon va visitar l'esplanada de les mesquites de Jerusalem, un lloc sagrat per als musulmans. Aquesta provocació va encendre la segona Intifada i el va portar a guanyar les eleccions. Convertit en primer ministre va accelerar la colonització i va engegar l'assassinat selectiu a gran escala dels líders palestins.

L'any 2003, però, Ariel Sharon va fer un gir polític. "En un acord futur, Israel no es quedarà amb tots els territoris que ara ocupa", va declarar. Llavors, va optar per imposar el seu propi pla: oblidar la idea del Gran Israel i separar israelians i palestins amb un mur que fes de nova frontera, tot annexionant-se un bon tros de Cisjordània mentre que abandonava la resta. Això, i l'evacuació dels colons de Gaza, el van enemistar amb bona part del seu partit. Llavors Sharon en va crear un de nou. Poc després, un vessament cerebral el deixava en estat vegetatiu. El seu partit va guanyar les eleccions, però ell ja no es va recuperar mai.