Rato i Goirigolzarri defensen la seva actuació a Bankia i eludeixen responsabilitats

Nova sessió de la comissió parlamentària que investiga la crisi de les antigues caixes d'estalvis, amb els exresponsables i directius de Caixa Laietana i Bankia. La compareixença estrella del dia ha estat la de Rodrigo Rato, expresident de Bankia, imputat en la causa oberta a l'Audiència Nacional per la crisi de l'entitat, que ha necessitat una injecció pública de més de 20.000 milions d'euros. Rato està imputat pels delictes d'apropiació indeguda, falsedat comptable i administració deslleial.

Rato ha admès la responsabilitat de les decisions que va prendre durant els més de dos anys que va presidir l'entitat. Davant la comissió d'investigació del Parlament, Rato ha assegurat que la conversió de preferents en accions de Bankia es va fer segons el que estipulava la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i que l'entitat va sortir a borsa perquè així ho marcava la llei tot i que, al seu parer, l'operació potser es va fer més de pressa del que ell hauria desitjat. També ha explicat que va ser el Banc d'Espanya el que va instar a incloure Bancaja en la fusió d'entitats que després es convertiria en Bankia.

En el que Rato no s'ha atribuït cap responsabilitat és en la comercialització de les preferents: "Jo no era en aquell moment a Caja Madrid i no l'hi puc dir, però no tinc cap constància que fos al contrari. En qualsevol cas, els tribunals estan veient casos concrets sobre preferents i sobre altres productes i seran els tribunals els que hauran de dir si en algun cas concret es va dur a terme algun tipus d'actuació que no era legítima. Jo no l'hi puc dir."

Rato ha admès haver cobrat 600.000 euros l'últim any al capdavant de Bankia i 1.400.000 l'anterior i ha especificat que no va rebre cap gratificació quan va plegar voluntàriament de l'entitat.

Abans, l'expresident de Caixa Laietana Josep Ibern ha defensat com van vendre les preferents. Ibern, expresident de Caixa Laietana, entitat ara integrada dins el grup Bankia, no ha reconegut cap responsabilitat per la situació de l'entitat centenària de Mataró, que es va fusionar amb Caja Madrid i que va deixar milers de damnificats per les preferents al Maresme.

Goirigolzarri assenyala la direcció anterior

L'actual president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ha comparegut a la tarda. Ha retret a l'anterior equip gestor "l'error" de la sortida a borsa i ha remarcat que ell s'ha centrat a donar una solució al "problema" de les preferents i del deute subordinat, unes emissions que es van fer abans de la creació de Bankia, com també ha explicat Rodrigo Rato. "Estem intentant solucionar el problema de molta gent", ha afegit, a la vegada que ha remarcat que ell "està compromès amb la devolució" dels diners públics que s'han injectat a l'entitat.

Goirigolzarri ha afirmat que Bankia, creada de la fusió de Caja Madrid, Bancaja i altres cinc caixes locals, estava "totalment apalacada" en un creixement lligat al sector immobiliari i ara ha tornat a tenir "beneficis".

Preguntat per si Bankia exercirà l'acció civil si la Justícia aprecia responsabilitats penals en la gestió de Rodrigo Rato, l'actual president de Bankia ha afirmat que "esperaran les conclusions de l'Audiència Nacional" per analitzar-les.

Aquest dilluns també han comparegut Joaquim Saurina, representant del Fons de Reestructuració Bancària, el FROB, al consell d'administració de Bankia, que és en mans de l'Estat des de l'estiu de l'any passat. Saurina ha assegurat que el 79% dels clients de Bankia a Catalunya que van adquirir productes híbrids i que van acudir a un arbitratge, ja tenen un informe favorable, de manera que prop de 18.800 clients podran recuperar els diners invertits.

Els últims mesos, el Parlament ha sentit el testimoni de directius de banca, com ara l'expresident de Catalunya Caixa, Narcís Serra, i el seu exdirector general, Adolf Todó. Cap no ha assumit responsabilitats per la desaparició de les entitats respectives, ni per la col·locació de productes d'alt risc als clients

De Bankia a les preferents

En la reestructuració bancària, Caixa Laietana va optar per sumar-se al projecte de Caja Madrid, la valenciana Bancaja i altres caixes, després d'un intent fallit de fusionar-se amb Caixa Penedès. Es va formar Bankia, que va tenir el seu punt àlgid quan va sortir a borsa. Aquell dia, Josep Ibern, el president de Caixa Laietana, l'entitat nascuda a Mataró feia més de 150 anys, compartia l'acte amb un exultant Rodrigo Rato. Al cap d'un temps, l'entitat va haver de ser nacionalitzada, i de Caixa Laietana només en queda una petita fundació, el rètol a un reduït nombre d'oficines i milers de clients afectats per un producte --les preferents--; aquests, en els casos en què l'arbitratge no els sigui favorable, perdran una gran part dels seus estalvis.