La placa de la porta de la residència de Cornelius Gurlitt, on es van trobar les obres d'art espoliades pels nazis.
La placa de la porta de la residència de Cornelius Gurlitt, on es van trobar les obres d'art espoliades pels nazis.
Munic

Chagall, Dix, Matisse o Picasso, entre les 1.400 obres trobades en un pis a Munic expoliades pels nazis

Grups jueus acusen el govern alemany de complicitat moral amb el robatori d'obres dels millors artistes de la primera meitat del segle XX espoliades pels nazis a galeristes, col·leccionistes i museus durant el anys 30. La col·lecció amaga joies del segle XIX així com obres mai catalogades i desconegudes fins ara d'artistes com Marc Chagall i Otto Dix, segons els investigadors.

RedaccióActualitzat

Grups jueus acusen el govern alemany de complicitat moral amb el robatori d'obres dels millors artistes de la primera meitat del segle XX espoliades pels nazis a galeristes, col·leccionistes i museus durant el anys 30. Unes acusacions que arriben després de sortir a la llum la investigació que les autoritats alemanyes duen a terme des del 2010 arran d'haver descobert 1.400 d'aquestes obres a Munic, en el pis del fill d'un galerista i director de museu a l'època nazi.

La col·lecció amaga joies del segle XIX, i també obres mai catalogades i desconegudes fins ara d'artistes com Marc Chagall i Otto Dix, segons els investigadors. La fiscalia d'Augsburg ha donat a conèixer ara les primeres dades oficials de l'operació, que va començar en un control de duanes en un tren entre Suïssa i Alemanya i que el 2012 va portar la policia fins a l'apartament de Cornelius Gurlitt, de 80 anys, on es van trobar les obres, entre les quals també n'hi ha de Picasso i Mattisse. Es tracta de 1.285 quadres no emmarcats i 121 d'emmarcats, el més antic del segle XVI, que s'han trobat en perfecte estat.

Des de fa dos anys les autoritats alemanyes intenten esbrinar qui són els propietaris de les obres i com van ser confiscades.

Des de la comunitat jueva ja se'n reclama la devolució i es recorda que la major part eren propietat de jueus. Segons han explicat, aquest cas mostra el grau de saqueig organitzat d'art que es va produir als museus i col·leccions privades en els anys 30. Fins i tot s'acusa el govern de complicitat moral per haver amagat la informació durant dos anys. En aquest sentit, el representant de la comunitat jueva, Ruediger Mahlo, ha etzibat: "No pot ser que continuï aquesta mena de complicitat moral amb el robatori d'aquestes obres".

Després que Hitler va arribar al poder va manar confiscar tot l'art anomenat degenerat. Les obres expressionistes, impressionistes o surrealistes van quedar proscrites i emmagatzemades. La llista d'art degenerat comptava amb 20.000 peces de més de 1.400 artistes. Hitler va ordenar vendre-les a l'estranger per recuperar els diners invertits pels museus per adquirir-les. Alguns dels encarregats de vendre aquelles obres no ho van fer i se les van apropiar: com el pare de Cornelius Gurlitt. Es calcula que hi ha milers d'obres que es van extraviar durant l'intent de vendre-les fora d'Alemanya.

Anar al contingut