El jutge imputa Narcís Serra, Adolf Todó i 52 directius més de Catalunya Caixa per un delicte d'administració deslleial
El magistrat assenyala també 52 directius més en el marc de la causa judicial que investiga si la cúpula de Caixa Catalunya va incórrer en un delicte en augmentar-se sous i indemnitzacions en plena situació de crisi econòmica. L'expresident i l'antic director general hauran de comparèixer el 21 d'octubre.
RedaccióActualitzat
L'antiga cúpula de Caixa Catalunya haurà de declarar com a imputada pels elevats sous que van fixar el 2010 malgrat la crítica situació econòmica de l'entitat. El jutge Josep Maria Pijuan, el mateix que investiga el cas del Palau de la Música, considera que hi ha prou indicis de delicte per imputar 54 directius, entre ells l'expresident de l'entitat Narcís Serra i l'antic director general, Adolf Todó, un delicte d'administració deslleial.
Les primeres declaracions es faran el dia 21 d'octubre, quan han estat citats els mateixos Serra i Todó així com tres exdirectius més. La resta dels imputats prestaran declaració el 30 d'octubre i els dies 4, 5 i 11 de novembre.
Sous d'escàndol
Pijuan ha pres aquesta decisió després d'admetre a tràmit la denúncia que va presentar el fiscal Anticorrupció. Segons la denúncia de la Fiscalia, el consell d'administració de Catalunya Caixa va aprovar al gener i a l'octubre de l'any 2010 augments retributius desproporcionats i van garantir indemnitzacions milionàries als alts càrrecs "amb evident abús del càrrec". Acusa els directius d'"utilitzar els fons d'una entitat amb connotacions i transcendència públiques, en benefici propi i amb clar perjudici per a l'entitat, la qual cosa va contribuir a la seva greu crisi financera".
El primer acord es va aprovar el 19 de gener de 2010, amb l'oposició d'una única consellera i l'abstenció de dos més, i va consistir a augmentar el sou variable anual del llavors director general Adolf Todó del 35 al 50% i del seu adjunt, Jaume Massana, del 35 al 45%.
Nou mesos més tard, el 13 d'octubre, s'aprovava amb set vots en contra i set abstencions tornar a augmentar el sou per a l'any 2011 dels membres del comitè de direcció, de manera que Todó va passar a cobrar 812.501 euros, enfront dels 800.481 que cobrava, i Massana 610.201, davant dels 598.428 que s'embutxacava.
Pel què fa a Narcís Serra, la denúncia d'Anticorrupció assegura que, malgrat tenir un càrrec representatiu, rebia "elevats emoluments en concepte de dietes", que el 2006 van arribar als 135.707 euros. A més, entre 2007 i 2010 va combinar les dietes amb un sou, pel que va passar a cobrar entre 236.000 i 260.000 anuals.
Injeccions de diner públic
Els esmentats sobresous es van aprovar malgrat que al juliol d'aquell mateix any, després de reduir dràsticament beneficis i entrar en pèrdues, l'entitat va haver d'acudir al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per demanar una ajuda de 1.250 milions.
A l'octubre de 2011, el FROB va haver de desemborsar 1.718 milions més a Catalunya Caixa, amb la qual cosa va passar a assumir gairebé el 90% del capital del nou banc, fruit de la fusió de les caixes d'estalvis Catalunya, Tarragona i Manresa, que va fructificar al juliol de 2010.
Finalment, el FROB va aportar 9.084 milions d'euros a l'entitat el desembre de 2012 i va passar a controlar el 100% del capital.
Catalunya Caixa va tancar l'any 2012 amb unes pèrdues de prop de 12.000 milions d'euros.
Les primeres declaracions es faran el dia 21 d'octubre, quan han estat citats els mateixos Serra i Todó així com tres exdirectius més. La resta dels imputats prestaran declaració el 30 d'octubre i els dies 4, 5 i 11 de novembre.
Sous d'escàndol
Pijuan ha pres aquesta decisió després d'admetre a tràmit la denúncia que va presentar el fiscal Anticorrupció. Segons la denúncia de la Fiscalia, el consell d'administració de Catalunya Caixa va aprovar al gener i a l'octubre de l'any 2010 augments retributius desproporcionats i van garantir indemnitzacions milionàries als alts càrrecs "amb evident abús del càrrec". Acusa els directius d'"utilitzar els fons d'una entitat amb connotacions i transcendència públiques, en benefici propi i amb clar perjudici per a l'entitat, la qual cosa va contribuir a la seva greu crisi financera".
El primer acord es va aprovar el 19 de gener de 2010, amb l'oposició d'una única consellera i l'abstenció de dos més, i va consistir a augmentar el sou variable anual del llavors director general Adolf Todó del 35 al 50% i del seu adjunt, Jaume Massana, del 35 al 45%.
Nou mesos més tard, el 13 d'octubre, s'aprovava amb set vots en contra i set abstencions tornar a augmentar el sou per a l'any 2011 dels membres del comitè de direcció, de manera que Todó va passar a cobrar 812.501 euros, enfront dels 800.481 que cobrava, i Massana 610.201, davant dels 598.428 que s'embutxacava.
Pel què fa a Narcís Serra, la denúncia d'Anticorrupció assegura que, malgrat tenir un càrrec representatiu, rebia "elevats emoluments en concepte de dietes", que el 2006 van arribar als 135.707 euros. A més, entre 2007 i 2010 va combinar les dietes amb un sou, pel que va passar a cobrar entre 236.000 i 260.000 anuals.
Injeccions de diner públic
Els esmentats sobresous es van aprovar malgrat que al juliol d'aquell mateix any, després de reduir dràsticament beneficis i entrar en pèrdues, l'entitat va haver d'acudir al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per demanar una ajuda de 1.250 milions.
A l'octubre de 2011, el FROB va haver de desemborsar 1.718 milions més a Catalunya Caixa, amb la qual cosa va passar a assumir gairebé el 90% del capital del nou banc, fruit de la fusió de les caixes d'estalvis Catalunya, Tarragona i Manresa, que va fructificar al juliol de 2010.
Finalment, el FROB va aportar 9.084 milions d'euros a l'entitat el desembre de 2012 i va passar a controlar el 100% del capital.
Catalunya Caixa va tancar l'any 2012 amb unes pèrdues de prop de 12.000 milions d'euros.
