Washington acusa el règim d'Al-Assad d'usar armes químiques i defensa un atac limitat sense trepitjar el terreny
Els Estats Units diuen que estan "altament convençuts" que el 21 d'agost es va utilitzar gas nerviós i que els projectils provenien exclusivament de bases governamentals. Unes evidències que justifiquen, segons ells, un atac limitat i sense enviament de tropes. La decisió final, però, encara no està presa, segons el mateix Barack Obama.
RedaccióActualitzat
La Casa Blanca acusa obertament el règim de Bashar al-Assad d'utilitzar armes químiques en múltiples ocasions durant aquest any. Ho ha dit el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, que ha comparegut aquest divendres a la tarda en roda de premsa per analitzar la situació a Síria. Kerry s'ha basat en un informe dels serveis d'intel·ligència nord-americans que aporta, segons ell, "proves clares i convincents". Unes evidències que justifiquen un atac limitat i sense enviament de tropes.
Poc després d'aquesta intervenció, el president nord-americà, Barack Obama ha reiterat les acusacions. Obama ha dit que "el món no pot acceptar que es gasegin dones i nens" i ha recordat que l'ús d'aquest armament amenaça la seguretat nord-americana. Per tot plegat ha defensat la intervenció a Síria, tot i que ha apuntat que "la decisió final encara no està presa". Abans de rebre els mandataris d'Estònia, Letònia i Lituània, el president nord-americà ha dit que l'acció militar a Síria no implicaria un "compromís" bèl·lic a llarg termini, tot i que ha afegit que estudia una "àmplia gamma" d'opcions amb els seus assessors.
Evidències clares
El cap de la diplomàcia dels Estats Units assegura que una d'aquestes "múltiples ocasions" en què s'ha usuat armament químic és l'atac del 21 d'agost, les imatges del qual han donat la volta el món i han precipitat una possible intervenció militar internacional directa a la guerra civil que viu Síria des de fa més de dos anys. Els Estats Units xifren en 1.429 les víctimes mortals d'aquesta acció, 426 de les quals eren menors.
Kerry assegura que estan "altament convençuts" que es va utilitzar gas nerviós i que els projectils llançats van sortir exclusivament de bases del règim. També que forces lleials al govern eren a la zona de l'atac, als afores de Damasc, poc abans que tingués lloc i que portaven màscares protectores.
Washington acusa el règim d'Al-Assad de bombardejar posteriorment la mateixa zona per destruir proves. Tot i això, l'anàlisi dels cadàvers, la interceptació de comunicacions i l'estudi dels molts documents públics que hi ha d'aquell atac, entre ells nombrosos vídeos d'aficionats, no deixarien lloc al dubte.
En referència al treball dels inspectors de les Nacions Unides sobre el terreny, Kerry ha mostrat respecte però ha assegurat que "no ens poden dir res que no sapiguem ja". En aquest sentit ha recordat que l'informe que puguin elaborar aquests experts en armament químic en cap cas confirmarà l'autor de l'atac, només si es va produir.
Cal un càstig
Kerry no ha aclarit quin serà el pròxim pas del govern de Barack Obama però ha deixat clar que cal actuar. El representant de la Casa Blanca ha assegurat que Obama complirà la seva paraula. Hi haurà càstig, però limitat i sense trepitjar el terreny.
Diu que els Estats Units prendran les seves pròpies decisions segons el seu propi calendari i basades en els seus valors i interessos i ha afegit que qualsevol intervenció no s'assemblarà al que va passar a l'Iraq, l'Afganistan o Líbia.
Reconeix que el poble nord-americà està cansat de guerres -ell també diu-, però afegeix que això no els eximeix de la seva responsabilitat. "No podem quedar-nos sense fer res, quin missatge seria per altres règims dictadors que usen armes de destrucció massiva". En joc la credibilitat de Washington, però també la seva seguretat.
Poc després d'aquesta intervenció, el president nord-americà, Barack Obama ha reiterat les acusacions. Obama ha dit que "el món no pot acceptar que es gasegin dones i nens" i ha recordat que l'ús d'aquest armament amenaça la seguretat nord-americana. Per tot plegat ha defensat la intervenció a Síria, tot i que ha apuntat que "la decisió final encara no està presa". Abans de rebre els mandataris d'Estònia, Letònia i Lituània, el president nord-americà ha dit que l'acció militar a Síria no implicaria un "compromís" bèl·lic a llarg termini, tot i que ha afegit que estudia una "àmplia gamma" d'opcions amb els seus assessors.
Evidències clares
El cap de la diplomàcia dels Estats Units assegura que una d'aquestes "múltiples ocasions" en què s'ha usuat armament químic és l'atac del 21 d'agost, les imatges del qual han donat la volta el món i han precipitat una possible intervenció militar internacional directa a la guerra civil que viu Síria des de fa més de dos anys. Els Estats Units xifren en 1.429 les víctimes mortals d'aquesta acció, 426 de les quals eren menors.
Kerry assegura que estan "altament convençuts" que es va utilitzar gas nerviós i que els projectils llançats van sortir exclusivament de bases del règim. També que forces lleials al govern eren a la zona de l'atac, als afores de Damasc, poc abans que tingués lloc i que portaven màscares protectores.
Washington acusa el règim d'Al-Assad de bombardejar posteriorment la mateixa zona per destruir proves. Tot i això, l'anàlisi dels cadàvers, la interceptació de comunicacions i l'estudi dels molts documents públics que hi ha d'aquell atac, entre ells nombrosos vídeos d'aficionats, no deixarien lloc al dubte.
En referència al treball dels inspectors de les Nacions Unides sobre el terreny, Kerry ha mostrat respecte però ha assegurat que "no ens poden dir res que no sapiguem ja". En aquest sentit ha recordat que l'informe que puguin elaborar aquests experts en armament químic en cap cas confirmarà l'autor de l'atac, només si es va produir.
Cal un càstig
Kerry no ha aclarit quin serà el pròxim pas del govern de Barack Obama però ha deixat clar que cal actuar. El representant de la Casa Blanca ha assegurat que Obama complirà la seva paraula. Hi haurà càstig, però limitat i sense trepitjar el terreny.
Diu que els Estats Units prendran les seves pròpies decisions segons el seu propi calendari i basades en els seus valors i interessos i ha afegit que qualsevol intervenció no s'assemblarà al que va passar a l'Iraq, l'Afganistan o Líbia.
Reconeix que el poble nord-americà està cansat de guerres -ell també diu-, però afegeix que això no els eximeix de la seva responsabilitat. "No podem quedar-nos sense fer res, quin missatge seria per altres règims dictadors que usen armes de destrucció massiva". En joc la credibilitat de Washington, però també la seva seguretat.
