El govern espanyol puja a un 6,5 la nota mínima per obtenir beques universitàries
El Consell de Ministres d'aquest divendres ha pujat en un punt la nota mínima de la selectivitat per obtenir una beca dinerària en el primer curs de les carreres universitàries. La nota que dóna dret a l'exempció del pagament de matrícula es manté en un 5,5. El govern espanyol també ha aprovat la reforma dels col·legis i serveis professionals, que la Generalitat denuncia que envaeix competències.
RedaccióActualitzat
El Consell de Ministres d'aquest divendres ha pujat en un punt la nota mínima de la selectivitat per obtenir una beca dinerària en el primer curs de les carreres universitàries, que passa a ser d'un 6,5. La nota que dóna dret a l'exempció del pagament de matrícula es manté en un 5,5. En el cas de primer de Batxillerat i de FP superior, els alumnes hauran d'haver obtingut una mitjana de 5,5 a quart d'ESO, quan fins ara n'hi havia prou amb matricular-se.
El govern espanyol ha donat llum verda aquest divendres al decret de beques, que Soraya Sáenz de Santamaría ha defensat que "respecta el principi d'equitat i el dret a l'educació". La vicepresidenta de l'executiu ha explicat que el text s'ha aprovat "en els mateixos termes" que havia expressat el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que no ha estat present en la roda de premsa posterior al consell. "A mateix nivell de renda, més rendiment suposa una beca més alta; i a mateix nivell de rendiment, menor renda es tradueix en beca més alta", ha afirmat Sáenz de Santamaría.
La vicepresidenta ha insistit que "tots els alumnes rebran, si compleixen les condicions, un import fix bàsic", però amb la reforma "s'impedeix la concentració d'imports sense tenir en compte el rendiment i es mantenen components físics en situacions específiques". L'objectiu del nou decret passa per "establir un sistema que combina unes quantitats de beca en relació amb les taxes amb els nivells de rendiment". L'augment fins al 6,5 de la nota necessària és "exclusivament" per "quan es tracti d'ajudes més enllà de les taxes", ha destacat Sáenz de Santamaría.
A més, per mantenir les ajudes s'estableixen requisits diferents en funció de la branca d'estudis. Aquests requisits reprodueixen els que figuraven en el decret de l'any passat, excepte en el cas de les ciències, on es demanava aprovar almenys un 80% dels crèdits i a partir d'ara n'hi haurà prou amb un 65% perquè les taxes siguin gratuïtes. Tanmateix, per obtenir fons caldrà aprovar el curs sencer amb un 5 o bé un 80% amb una mitjana d'un 6.
Reforma dels col·legis i serveis professionals
D'altra banda, el govern espanyol també ha presentat la reforma dels col·legis i serveis professionals, que fins ara es regien per normes antigues i es canvien per ser més competitius. Aquesta reforma estableix una llista de professions de col·legiació obligatòria, entre les quals hi ha principalment professionals de la sanitat i la justícia. Aquesta llei forma part del pla de reformes del govern i el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha explicat que respon a les recomanacions de la Comissió Europea, l'FMI i l'OCDE.
De Guindos calcula que l'impacte econòmic que tindrà aquest projecte suposarà un estalvi de 7.000 milions d'euros a mitjà i llarg termini. El ministre ha indicat que la reglamentació actual sobre col·legis i serveis professionals data del segle XIX i ha remarcat que la normativa aprovada suposarà una modernització d'un sector "extremadament rellevant, important i dinamitzador de l'economia espanyola". En aquest sentit, ha destacat que els serveis professionals representen prop del 9% del PIB, el 6% de l'ocupació total i el 30% de l'ocupació universitària.
El Consell de Ministres d'aquest divendres, l'últim abans de les vacances d'estiu, s'ha centrat sobretot en temes econòmics, com les polítiques d'ocupació o la regulació dels contractes a temps parcial.
La Generalitat denuncia que envaeix competències
El conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó, ha rebutjat aquest avantprojecte de llei perquè ha denunciat que "envaeix competències de la Generalitat, és centralista i terriblement intervencionista".
En un comunicat, Gordó ha avisat que Catalunya exercirà "totes les competències en matèria de col·legis professionals que reconeix l'Estatut", tal com ha fet amb la reforma del món local, i en tot cas, aplicarà la nova llei de col·legis professionals en la qual treballa la Generalitat. Pel conseller, "aquesta proposta normativa, que tenen intenció d'impulsar, trenca d'arrel amb un sistema de professions col·legiades, en ocasions centenari, no en proposa cap d'altre i desregula algunes professions".
El govern català anuncia que "defensarà l'organització territorial col·legial de Catalunya" i adverteix que aprovar aquest avantprojecte en ple període d'estiu "posa en dificultat als col·legis" a l'hora de preparar al·legacions.
El govern espanyol ha donat llum verda aquest divendres al decret de beques, que Soraya Sáenz de Santamaría ha defensat que "respecta el principi d'equitat i el dret a l'educació". La vicepresidenta de l'executiu ha explicat que el text s'ha aprovat "en els mateixos termes" que havia expressat el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que no ha estat present en la roda de premsa posterior al consell. "A mateix nivell de renda, més rendiment suposa una beca més alta; i a mateix nivell de rendiment, menor renda es tradueix en beca més alta", ha afirmat Sáenz de Santamaría.
La vicepresidenta ha insistit que "tots els alumnes rebran, si compleixen les condicions, un import fix bàsic", però amb la reforma "s'impedeix la concentració d'imports sense tenir en compte el rendiment i es mantenen components físics en situacions específiques". L'objectiu del nou decret passa per "establir un sistema que combina unes quantitats de beca en relació amb les taxes amb els nivells de rendiment". L'augment fins al 6,5 de la nota necessària és "exclusivament" per "quan es tracti d'ajudes més enllà de les taxes", ha destacat Sáenz de Santamaría.
A més, per mantenir les ajudes s'estableixen requisits diferents en funció de la branca d'estudis. Aquests requisits reprodueixen els que figuraven en el decret de l'any passat, excepte en el cas de les ciències, on es demanava aprovar almenys un 80% dels crèdits i a partir d'ara n'hi haurà prou amb un 65% perquè les taxes siguin gratuïtes. Tanmateix, per obtenir fons caldrà aprovar el curs sencer amb un 5 o bé un 80% amb una mitjana d'un 6.
Reforma dels col·legis i serveis professionals
D'altra banda, el govern espanyol també ha presentat la reforma dels col·legis i serveis professionals, que fins ara es regien per normes antigues i es canvien per ser més competitius. Aquesta reforma estableix una llista de professions de col·legiació obligatòria, entre les quals hi ha principalment professionals de la sanitat i la justícia. Aquesta llei forma part del pla de reformes del govern i el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha explicat que respon a les recomanacions de la Comissió Europea, l'FMI i l'OCDE.
De Guindos calcula que l'impacte econòmic que tindrà aquest projecte suposarà un estalvi de 7.000 milions d'euros a mitjà i llarg termini. El ministre ha indicat que la reglamentació actual sobre col·legis i serveis professionals data del segle XIX i ha remarcat que la normativa aprovada suposarà una modernització d'un sector "extremadament rellevant, important i dinamitzador de l'economia espanyola". En aquest sentit, ha destacat que els serveis professionals representen prop del 9% del PIB, el 6% de l'ocupació total i el 30% de l'ocupació universitària.
El Consell de Ministres d'aquest divendres, l'últim abans de les vacances d'estiu, s'ha centrat sobretot en temes econòmics, com les polítiques d'ocupació o la regulació dels contractes a temps parcial.
La Generalitat denuncia que envaeix competències
El conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó, ha rebutjat aquest avantprojecte de llei perquè ha denunciat que "envaeix competències de la Generalitat, és centralista i terriblement intervencionista".
En un comunicat, Gordó ha avisat que Catalunya exercirà "totes les competències en matèria de col·legis professionals que reconeix l'Estatut", tal com ha fet amb la reforma del món local, i en tot cas, aplicarà la nova llei de col·legis professionals en la qual treballa la Generalitat. Pel conseller, "aquesta proposta normativa, que tenen intenció d'impulsar, trenca d'arrel amb un sistema de professions col·legiades, en ocasions centenari, no en proposa cap d'altre i desregula algunes professions".
El govern català anuncia que "defensarà l'organització territorial col·legial de Catalunya" i adverteix que aprovar aquest avantprojecte en ple període d'estiu "posa en dificultat als col·legis" a l'hora de preparar al·legacions.
