Hisenda atribueix a Torres "l'autoria intel·lectual" dels projectes de Nóos
El jutge torna a citar a declarar com a imputat l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, per un altre presumpte delicte fiscal. Castro l'ha citat després d'haver rebut tres informes de l'Agència Tributària sobre presumptes contractacions fictícies a l'Institut Nóos i la seva trama empresarial.
Hisenda assegura que l'"autoria intel·lectual" dels projectes de l'entramat de l'Institut Nóos s'ha d'atribuir a Diego Torres i que el perfil del seu soci, Iñaki Urdangarin, "resulta orientat cap al vessant institucional i comercial". Segons figura en l'informe de conclusions que l'Agència Tributària ha remès al jutge que instrueix aquesta causa, Torres exercia "absolut control" sobre tots els àmbits d'activitat de les societats que formaven l'entramat encobert de Nóos, que s'investiga pel presumpte desviament de fons públics i per frau fiscal.
Tot i que tant Urdangarin com la seva dona i el secretari de les infantes, Carlos García Revenga, van abandonar els seus càrrecs a l'Institut Nóos al març del 2006, segons l'Agència Tributària hi ha proves que fins al 2008 el duc de Palma "va continuar intervenint activament en favor dels projectes "d'aquesta entitat. A més, Urdangarin va passar a facturar a través d'Aizoon a empreses que prèviament eren clients de Nóos, i Torres es va "reservar" la facturació amb institucions públiques i amb altres entitats privades.
L'informe dedica cinc pàgines a explicar les funcions de la dona de Torres, Ana María Tejeiro, també imputada, a la qual considera cap d'administració o recursos humans de la trama de Nóos. Hisenda assegura que Tejeiro, malgrat figurar nominalment com a sòcia i administradora, no va prendre "cap decisió directiva" ni va participar en negociacions, però va tenir "una demostrada i indiscutida participació en les activitats" del conglomerat.
Hisenda conclou que Urdangarin i Torres són els únics responsables de Nóos
Tot i assegurar que "'l'autoria intel·lectual" de l'entramat de Nóos és atribuïble a Torres, l'Agència Tributària conclou que només Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres són els responsables de l'entramat que van idear per beneficiar-se de contractes amb les administracions públiques eludint la normativa.
Segons Hisenda, tots dos es van concertar per dedicar-se a la consultoria, disseny i organització d'esdeveniments entre 2003 i 2008, per a la qual cosa van crear les societats de la trama, que van facturar "pretesos serveis i treballs de molt diversa índole, de manera que s'han creuat un nombre inusitat de factures (425) per imports no menys sonats (més de 8 milions d'euros)". D'aquesta manera, recorda Hisenda, "es van drenar els recursos generats cap al respectiu patrimoni dels dos socis", quan l'Institut Nóos, per la seva forma jurídica, "mancava de la possibilitat legal de repartir dividends".
Una de les societats usades, assenyala l'informe, va ser Aizoon, participada al 50 per cent per Urdangarin i per la seva dona, la infanta Cristina. En altres, figuraven al 50 per cent Torres i la seva dona, Ana María Tejeiro. Això no obstant, Hisenda afirma que totes les entitats de la trama "es trobaven d'una manera o altra però sense excepció sota el domini efectiu i absolut de Torres i Urdangarin" i que "tots els altres socis de les companyies no comptaven de cap forma ni participaven en la presa de decisions estratègiques ni en l'elaboració de projectes".
L'Agència Tributària explica que per tractar-se l'Institut Nóos d'una associació "van poder accedir de forma directa i immediata a fons públics sense necessitat de sotmetre's ni a publicitat ni a processos de licitació en concurs amb altres possibles oferents". A més, assenyala que "els excedents obtinguts no només no es van reinvertir ni es van destinar exclusivament al compliment dels teòrics fins de l'associació, sinó que es van repartir entre Torres i Urdangarin però no entre els altres associats". Hisenda explica que tots dos van ordir una "embolic de facturació" d'entitats "per conceptes quan no directament falsos o almenys absurds", de manera que "van contravenir la normativa reguladora de les associacions".
De l'informe d'Hisenda es desprèn que Torres va guanyar 699.781 euros més que el duc de Palma pels seus negocis entre 2004 i 2008, amb empreses de l'entramat que van idear, ja que es va embutxacar 3.413.829 euros de beneficis, un 25% més que el marit de la infanta Cristina, que en va guanyar 2.714.048.
El jutge torna a citar a declarar com a imputat l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, per un altre presumpte delicte fiscal
En vista dels informes d'Hisenda, el jutge José Castro ha citat a declarar com a imputat a Torres per al pròxim 3 de juliol en relació amb un nou suposat delicte fiscal, un presumpte frau a l'IRPF el 2007. Com que els informes només al·ludeixen Urdangarin en relació amb els delictes fiscals pels quals ja va ser interrogat pel jutge el 23 de febrer -el suposat frau superior a 120.000 euros en les seves declaracions de l'IRPF de 2007 i de 2008-, Castro deixa a "la seva discreció" que pugui demanar una nova declaració una vegada que conegui el contingut dels nous informes.
Una jutge de Barcelona cita pel 16 de juliol el duc pels correus i podria declarar com a testimoni
El jutjat de primera instància 46 de Barcelona ha citat pel 16 de juliol el duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i podria declarar aquest mateix dia com a testimoni arran de la demanda per presumpta vulneració del dret a l'honor que va posar contra el seu exsoci a Nóos, Diego Torres, per la difusió dels correus electrònics que afecten la seva intimitat. Segons han explicat fonts judicials, la titular del jutjat ha convocat per aquest dia una vista sobre mesures cautelars en què haurà de decidir si manté la prohibició de difondre els correus després de la demanda presentada contra Torres i diversos mitjans de comunicació.
Després de ser acceptada a tràmit la demanda d'Urdangarin per suposada vulneració de la seva intimitat, alguns dels denunciats han demanat que el mateix duc declari com a testimoni per sentir la seva versió, tot i que la jutge no es pronunciarà sobre aquesta sol·licitud fins aquest mateix dia. La demanda la va presentar el 9 de maig l'advocat d'Urdangarin, Mario Pascual Vives, per presumpta intromissió il·legítima en el seu dret a la intimitat personal i familiar contra Torres i els grups de comunicació Ecoprensa (editora d'elEconomista.es), Unidad Editorial de Información General (editora d'"El Mundo"), El Semanal Digital ("Semana"), Publicaciones Heres (editora de la revista "Pronto"), Quars Producciones (productora d'"El programa de Ana Rosa"), Mediaset (Telecinco) i Titania Compañía Editorial ("Vanitatis").
Urdangarin tenia com a propòsit "exclusiu" evitar la divulgació dels correus per protegir la intimitat personal i, segons recull la demanda, sense cap tipus d'interès econòmic. La jutge va adoptar llavors com a mesura cautelar prohibir la difusió dels correus, cosa que haurà de ratificar el 16 de juliol.
Tot i que tant Urdangarin com la seva dona i el secretari de les infantes, Carlos García Revenga, van abandonar els seus càrrecs a l'Institut Nóos al març del 2006, segons l'Agència Tributària hi ha proves que fins al 2008 el duc de Palma "va continuar intervenint activament en favor dels projectes "d'aquesta entitat. A més, Urdangarin va passar a facturar a través d'Aizoon a empreses que prèviament eren clients de Nóos, i Torres es va "reservar" la facturació amb institucions públiques i amb altres entitats privades.
L'informe dedica cinc pàgines a explicar les funcions de la dona de Torres, Ana María Tejeiro, també imputada, a la qual considera cap d'administració o recursos humans de la trama de Nóos. Hisenda assegura que Tejeiro, malgrat figurar nominalment com a sòcia i administradora, no va prendre "cap decisió directiva" ni va participar en negociacions, però va tenir "una demostrada i indiscutida participació en les activitats" del conglomerat.
Hisenda conclou que Urdangarin i Torres són els únics responsables de Nóos
Tot i assegurar que "'l'autoria intel·lectual" de l'entramat de Nóos és atribuïble a Torres, l'Agència Tributària conclou que només Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres són els responsables de l'entramat que van idear per beneficiar-se de contractes amb les administracions públiques eludint la normativa.
Segons Hisenda, tots dos es van concertar per dedicar-se a la consultoria, disseny i organització d'esdeveniments entre 2003 i 2008, per a la qual cosa van crear les societats de la trama, que van facturar "pretesos serveis i treballs de molt diversa índole, de manera que s'han creuat un nombre inusitat de factures (425) per imports no menys sonats (més de 8 milions d'euros)". D'aquesta manera, recorda Hisenda, "es van drenar els recursos generats cap al respectiu patrimoni dels dos socis", quan l'Institut Nóos, per la seva forma jurídica, "mancava de la possibilitat legal de repartir dividends".
Una de les societats usades, assenyala l'informe, va ser Aizoon, participada al 50 per cent per Urdangarin i per la seva dona, la infanta Cristina. En altres, figuraven al 50 per cent Torres i la seva dona, Ana María Tejeiro. Això no obstant, Hisenda afirma que totes les entitats de la trama "es trobaven d'una manera o altra però sense excepció sota el domini efectiu i absolut de Torres i Urdangarin" i que "tots els altres socis de les companyies no comptaven de cap forma ni participaven en la presa de decisions estratègiques ni en l'elaboració de projectes".
L'Agència Tributària explica que per tractar-se l'Institut Nóos d'una associació "van poder accedir de forma directa i immediata a fons públics sense necessitat de sotmetre's ni a publicitat ni a processos de licitació en concurs amb altres possibles oferents". A més, assenyala que "els excedents obtinguts no només no es van reinvertir ni es van destinar exclusivament al compliment dels teòrics fins de l'associació, sinó que es van repartir entre Torres i Urdangarin però no entre els altres associats". Hisenda explica que tots dos van ordir una "embolic de facturació" d'entitats "per conceptes quan no directament falsos o almenys absurds", de manera que "van contravenir la normativa reguladora de les associacions".
De l'informe d'Hisenda es desprèn que Torres va guanyar 699.781 euros més que el duc de Palma pels seus negocis entre 2004 i 2008, amb empreses de l'entramat que van idear, ja que es va embutxacar 3.413.829 euros de beneficis, un 25% més que el marit de la infanta Cristina, que en va guanyar 2.714.048.
El jutge torna a citar a declarar com a imputat l'exsoci d'Urdangarin, Diego Torres, per un altre presumpte delicte fiscal
En vista dels informes d'Hisenda, el jutge José Castro ha citat a declarar com a imputat a Torres per al pròxim 3 de juliol en relació amb un nou suposat delicte fiscal, un presumpte frau a l'IRPF el 2007. Com que els informes només al·ludeixen Urdangarin en relació amb els delictes fiscals pels quals ja va ser interrogat pel jutge el 23 de febrer -el suposat frau superior a 120.000 euros en les seves declaracions de l'IRPF de 2007 i de 2008-, Castro deixa a "la seva discreció" que pugui demanar una nova declaració una vegada que conegui el contingut dels nous informes.
Una jutge de Barcelona cita pel 16 de juliol el duc pels correus i podria declarar com a testimoni
El jutjat de primera instància 46 de Barcelona ha citat pel 16 de juliol el duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i podria declarar aquest mateix dia com a testimoni arran de la demanda per presumpta vulneració del dret a l'honor que va posar contra el seu exsoci a Nóos, Diego Torres, per la difusió dels correus electrònics que afecten la seva intimitat. Segons han explicat fonts judicials, la titular del jutjat ha convocat per aquest dia una vista sobre mesures cautelars en què haurà de decidir si manté la prohibició de difondre els correus després de la demanda presentada contra Torres i diversos mitjans de comunicació.
Després de ser acceptada a tràmit la demanda d'Urdangarin per suposada vulneració de la seva intimitat, alguns dels denunciats han demanat que el mateix duc declari com a testimoni per sentir la seva versió, tot i que la jutge no es pronunciarà sobre aquesta sol·licitud fins aquest mateix dia. La demanda la va presentar el 9 de maig l'advocat d'Urdangarin, Mario Pascual Vives, per presumpta intromissió il·legítima en el seu dret a la intimitat personal i familiar contra Torres i els grups de comunicació Ecoprensa (editora d'elEconomista.es), Unidad Editorial de Información General (editora d'"El Mundo"), El Semanal Digital ("Semana"), Publicaciones Heres (editora de la revista "Pronto"), Quars Producciones (productora d'"El programa de Ana Rosa"), Mediaset (Telecinco) i Titania Compañía Editorial ("Vanitatis").
Urdangarin tenia com a propòsit "exclusiu" evitar la divulgació dels correus per protegir la intimitat personal i, segons recull la demanda, sense cap tipus d'interès econòmic. La jutge va adoptar llavors com a mesura cautelar prohibir la difusió dels correus, cosa que haurà de ratificar el 16 de juliol.
